| L'alcalde s'oposa,
d'entrada, a formar part del Gironès i ho sotmetria
a referèndum |
31/01/01. L'alcalde de Caldes, Miquel Casas està,
en principi, en contra de la possibilitat que Caldes s'integri
dins de la comarca del Gironès, tal com contempla
el projecte de llei de reordenació presentat pel
departament de política territorial de la Generalitat
de Catalunya i en tot cas, sotmetria la decisió a
referèndum popular.
L'alcalde planteja dos punts de vista diferents: Per una
banda, els factors sentimentals i per l'altra, els pràctics.
Respecte els primers, no hi ha cap dubte: "La qüestió
de la identitat ja em fa dir que no d'entrada", explica
Casas. "Si tota la vida hem estat de la Selva, perquè
hem de ser del Gironès?"
Pel que fa als efectes pràctics, Casas explica que
el fet que l'Ajuntment no hagi demanat canviar de comarca
demostra que "ja anem bé. Si anéssim
malament, ja hauriem demanat canviar". L'alcalde creu
que és de més bon entendre's amb els ajuntaments
de la Selva: "La sensibilitat dels alcaldes és
la que fa que una decisió es prengui o no i les decisions
que s'hi prenen no són tècniques, són
polítiques. Amb els consellers de Sils o Riudarenes
és pràcticament impossible pensar diferent
perquè tots tenim els mateixos interessos".
Casas afegeix que en el Consell Comarcal del Gironès
hi ha Girona Salt i Sarrià i que "la seva problemàtica
no té res a veure amb la de Caldes" i es formula
la següent pregunta: "Els alcaldes que defensin
el sistema rural i d'urbanitzacions com el nostre tindrà
el suport dels municipis grans?" I respon: "Ens
trobarem pràcticament indefensos".
Miquel Casas no rebutja categòricament la possibilitat
de canviar de comarca: "No ha de ser un rebuig de per
sí perquè segurament tindriem avantatges".
Tot i això es planteja el següent: "jo
sé el que tinc ara però no el que podriem
tenir amb el canvi. Anar a Girona significarà tenir
menys diners destinats a Caldes? El Gironès distribuirà
els diners de la mateixa manera que ho feia la comarca de
la Selva?. Si l'estudi diu que els impostos que recollim
rendiran molt més amb els mateixos diners, ho hauran
de demostrar".
Serveis del Consell Comarcal de la Selva
Moltes de les reticències vénen del fet que
ja existeix una relació estreta amb el Consell Comarcal
de la Selva i que un canvi comportaria començar de
nou les realcions amb un altre Consell. Miquel Casas analitza
alguns dels punts que considera positius de la relació
amb el Consell Comarcal de la Selva:
1- La gestió i cobrament dels impostos que l'Ajuntament
de Caldes ha traspassat al Consell Comarcal. L'alcalde es
planteja si el Consell Comarcal es faria càrrec d'aquest
servei o no ja que "a l'Ajuntament li costaria molt
tornar a assumir aquest cobrament".
2- Mossos d'Esquadra. Miquel Casas explica que "nosaltres
tenim una policia a la Selva que ja ens està costant
que ens coneguin, que sàpiguen allà on som
i com som". Passar al Gironès comportaria començar
de nou.
3- Deixalles. L'alcalde afirma que "ara ho tenim ben
estructurat, depenem de la Selva i no hi tenim cap problema.
Un canvi suposaria començar de cap i de nou".
4- Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
"En els pressupostos de cada quatre anys del PUOSC
hi intervé la comarca de la Selva. Nosaltres, ara
per ara, som un poble bastant important de la comarca de
la Selva", afirma Casas, tement que un canvi suposi
una pèrdua d'influència.
5- Consell Esportiu. L'alcalde assegura que "en el
Consell Comarcal de la Selva hi ha persones que són
molt competents" i es planteja si "tindrem el
mateix tracte en el Gironès?".
6- Agricultura i ramaderia: "El Consell Comarcal de
la Selva té una visió i sensibilitat de comarca
(boscos, amb conreu, amb camins rurals...) molt diferent
que la del Gironès.
Per altra part, l'alcalde es planteja alguns inconvenients
o contradiccions de la situació actual:
1- Ensenyament: L'Institut és al Gironès
(Cassà).
2- Sanitat. El CAP és al Gironès (Cassà)
3- Transport. "Si un ciutadà de 35 anys ha
d'anar a fer una gestió al Consell Comarcal o fins
i tot als jutjats li és més fàcil anar
a Santa Coloma que a Girona però si ho demana una
persona de 70 anys dirà que li és molt difícil
d'anar-hi però en canvi li és molt fàcil
anar a Girona amb tren", afirma Casas.
Referèndum, absorcions i divisions
Analitzats aquests punts, Casas aposta per un referèndum:
"si em demanéssin la possibilitat de triar,
convocaria el poble perquè decidís. En aquest
cas concret no som ningú per determinar si ens convé
anar cap a un costat o un altre. Si tira endavant, primer
que ens ho diguin personalment, que ens deixin fer les al·legacions
oportunes que anirien donades per l'opinió dels caldencs.
Jo defensaria la majoria.
Pel que fa a la proposta d'absorció dels pobles
de menys de 250 habitants, Miquel Casas creu que hi ha una
intenció política: "en 25 pobles petits
hi ha 25 alcaldes, 25 decisions personals de cada poble
i hi podria haver 25 vots. L'alcalde de Girona només
té un de vot. Si es posen en la mateixa habitació
20 pobles petits i Girona, hi haurà 20 vots contra
un". Respecte a la possible absorció de Sant
Andreu de Salou a Cassà, manifesta que "em sap
greu per Sant Andreu mateix. Si Sant Andreu passés
a ser part de Caldes els acolliriem amb tot el respecte
del món però no anirien tan bé com
van ara".
En canvi, Miquel Casas trobo "molt raonat" que
l'actual comarca de la Selva es divideixi entre La Selva
interior i la Selva marítima: "Els alcaldes
de Tossa, Blanes i Lloret tenen molta més cosa en
comú que els de Caldes, Sils, Vilobí... perquè
nosaltres no tenim platges, ni els turistes ni els mateixos
problemes que ells tenen.
| TVC enregistra
imatges i música pel programa d'homenatge al
Mestre Mas Ros |
29/01/01. El dissabte
passat 27 de gener un equip de Televisió de Catalunya
va visitar Caldes per elaborar un reportatge pel programa
Sardanes del Canal 33 que s'emetrà el dissabte
17 i el diumenge 18 de febrer en motiu de la celebració
a Caldes del centenari del naixement del mestre sardanista
Francesc Mas Ros.
L'equip de Televisió de Catalunya va recollir
les explicacions del president i vicepresident de l'Agrupació
Sardanista de Caldes, Sebastià López i
Mateu Ribes, respectivament, que van repassar les activitats
previstes en la commemoració.
Seguidament, la Cobla Vila d'Olesa va interpretar la
sardana L'Amic Absent, del mestre Mas Ros en el Teatre-Cinema
Municipal. Per últim, la mateixa cobla es va
traslladar a les Termes Romanes, lloc on es va enregistrar
les imatges que serviran per muntar el vídeoclip
musical que es mostrarà també en el programa.
El reportatge contindrà els continguts recollits
aquest cap de setmana més altres imartges captades
en anteriors ocasions per TVC. El programa sardanes
s'emetrà el dissabte 17 a les 9 del matí
i el diumenge 18 a un quart de dotze també del
matí.
Si us interessa informació sobre la vida i obra
del mestre Mas Ros, podeu visitar la web
d'homenatge que GESMEDIA
ha elaborat per l'ocasió. Si voleu veure més
fotos de la visita de TVC a Caldes, aneu a la secció
d'Esdeveniments. |
 |
 |
 |
| Un grup
de col·laboradors s'uneix per elaborar la web
de turisme |
26/01/01. El dijous 25 de gener es va fer la primera
reunió per tal d'elaborar els continguts de la guia
turística de Caldes de Malavella a través d'internet.
El projecte sorgeix de l'encàrrec de l'Ajuntament de
fer una web que promocioni i potenciï els recursos turístics
de Caldes. Fruit de l'acord entre l'Ajuntament i l'empresa
GESMEDIA es preveu que abans d'estiu la web de turisme de
Caldes de Malavella sigui totalment operativa. Amb aquesta
finalitat, la trobada de dijous va reunir diferents estudiants
i professionals d'àmbits diversos (tècnics en
turisme, ambientòlegs, geògrafs, geòlegs,
historiadors, excursionistes, botànics...) per tal
de fer un equip de treball que elabori els continguts de la
web, cadascú en l'apartat que domina. La convocatòria
va reunir prop d'una vintena de persones però tot aquell
interessat en informar-se sobre el projecte o en aportar aquests
continguts es poden posar en contacte amb GESMEDIA a través
del següent correu: info@gesmedia.com.
|
 |
| Els
col·laboradors |
L'equip
que coordinarà el projecte |
Ple municipal de 23 de gener del 2001
|
24/01/2001. El ple de gener
ha estat extraordinari perquè s'ha celebrat amb una setmana
d'antel·lació. El motiu és la urgència que tenia l'aprovació
dels punts que fan referència a la licitació de les obres
de la llar d'infants i la demanda de subvencions per construir
la pista poliesportiva. En el primer cas, fer el ple la setmana
vinent suposaria endarrerir el procés, mentre que en el segon,
comportaria perdre l'opció a demanar la subvenció.
| S'aproven
les condicions per fer les obres de la llar d'infants |
El ple municipal ha aprovat la despesa i el plec de
condicions administratives que regeixen la licitació de
les obres de la llar d'infants. A partir d'ara, els plecs
estaran a exposició pública i les empreses interessades
en fer-se càrrec de l'obra podran presentar les seves propostes.
A partir d'aquí, l'Ajuntment adjudicarà les obres a la proposta
que cregui més apropiada i després de les al·legacions,
es podrà començar l'obra. Recordem que la futura llar d'infants
s'ubicarà al terreny que hi ha entre el carrer de Sant Jordi,
la carretera de Llagostera i el carrer Garrotxa, en una
zona que des de fa anys estava prevista per acollir la caserna
de la Guàrdia Civil. El solar on es preveu fer la guarderia
té 800 metres quadrats d'extensió.
Les obres estan pressupostades per 40 milions de pessetes
i se'n preveuen invertir entre 12 i 14 més cada any. Inicialment,
hi haurà quatre aules amb una capacitat de 60 alumnes. Si
cal, però, hi ha espai suficient per fer una ampliació de
dues aules que permetria acollir 80 nens més. Està previst
que la llar pugui obrir a començaments del curs que ve.
La votació va comptar amb
el suport de tots els partits polítics
|
| L'Ajuntament
demana una subvenció per fer la pista poliesportiva |
El ple ha aprovat per unanimitat sol·licitar una subvenció
en concepte de construcció i condicionament d'equipaments
esportius en el període 2001-2003 per construir la pista
poliesportiva. Aquesta subvenció, en cas de ser concedida,
podria cobrir fins a un 50 o 60% del cost de l'obra, valorat
en uns 12 milions de pessetes.
El regidor d'Esports, Francesc Sala, va justificar l'obra
adduïnt que "donarà un espai per activitats que no es poden
dur a terme al pavelló perquè està saturat". Sala va explicar
que el projecte contempla uns ancoratges que permetrien,
en una segona fase, fer una pista coberta, "la qual cosa
ens aniria molt bé per fer-la servir com a pista polivalent".
L'alcalde Miquel Casas va voler destacar aquesta segona
funció donada la saturació del pavelló i el que costa posar-hi
la lona. "Aquesta obra ens permetria ser molt més autònoms
en quant a tenir un local". Sala va afegir que la pista
poliesportiva, juntament amb les obres que ja hi ha actualment
(piscina municipal, camp de futbol, pista d'atletisme i
pavelló poliesportiu, "donaran la sensació de tenir uns
equipaments esportius de prestigi".
Maria Àngels Fàbios
(CiU) i Llorenç Rustullet i Manuela Infante (PSC-Progrés
Municipal) |
L'oposició, tot i aprovar
la petició de subvenció "perquè es farà igualment",
va opinar que la construcció d'una pista poliesportiva,
"no és prioritària per Caldes" i la qualificar de "frivolitat".
El cap del PSC-Progrés Municipal, Llorenç Rustullet,
va considerar com a una obra més necessària cobrir la
piscina municipal. Francesc Sala va voler remarcar que,
al seu parer, Caldees tindrà una piscina coberta, "però
ara no, més endavant". Sala va afegir que "aquesta obra
ascendiria a uns 100 milions de pessetes, dels quals,
si rebéssim la subvenció, n'hauriem de pagar 40 o 50.
Creiem que ara hi ha coses més necessàries per a la
població". |
| L'Ajuntament
fa les gestions per nomenar el secretari -interventor |
El ple va aprovar per unanimitat les bases específiques
pel concurs de mèrits per cobrir la plaça de secretaria-intervenció
de l'Ajuntament de Caldes. El ple va aprovar també
unànimament sol·licitar a la Direcció general de
l'Administració Local el nomenament provisional del secretari-
interventor del sr. Jordi Turon i Serra, que fins ara ha
actuat com a secretari accidental. En un últim punt,
el ple va estar d'acord en reconèixer la compatibilitat
laboral de Jordi Turon i Serra. Aquest punt deixa clar que
no hi ha cap impediment en què el secretari compagini la
feina a l'Ajuntament amb la pràctica de l'advocacia.
| Caldes
demana que es desdobli l'N-II tan aviat com es pugui |
El ple va aprovar per unanimitat demanar a l'Estat que
agiliti al màxim el projecte de desdoblament de la N-II
així com demanar la gratuïtat de l'autoìsta A-7. Aquest
és el contingut del document final consensuat pels CiU,
ERC i PSC-Progrés Municipal:
1- Sol·licitar al Ministeri de Foment que doni el màxim
de prioritat possible en la tramitació i execució del projecte
Tordera -Fornells de la Selva escoltant i prenent en consideració
els interessos dels respectius municipis consensuant les
possibles solucions
2- Sol·licitar a les administracions competents que realitzin
les gestions que siguin necessàries per aconseguir la gratuïtat
de l'autopista A-7.
3- Col·laborar amb la resta de municipis, entitats i persones
afectades per tal d'impulsar la realització de les obres
4- Donar trasllat al present acord a la Direcció General
de Carreteres i al Ministeri de Foment i a la representació
de Carreteres de l'Estat a Catalunya.
| Acord
en pagar complements als vigilants que treballen de
nit |
El ple ha aprovat amb l'acord de tots els partits revisar
el complement específic del bloc de treball dels vigilants
de nit. Això comporta que els vigilants de nit cobraran
un complement a causa de la franja horària en què treballen.
| Caldes
podria passar a formar part del Gironès |
20/01/2001. El departament de política territorial
de la Generalitat de Catalunya, representat pel seu titular,
Duran i Lleida, i assessorats pel comitè d'experts
encapçalats per Miquel Roca, varen presentar el nou
projecte de llei en el qual, entre d'altres, hi ha el fet
que Caldes de Malavella conjuntament amb Riudellots de la
Selva i Vilobí passarien a formar part de la comarca
del Gironès.
Entenent que el projecte pot ser polèmic, hem obert
un
fòrum i una
enquesta per tal que tothom opini sobre el tema.
Properament, farem un seguiment d'aquests possibles canvis
i analitzarem com podria afectar-nos el canvi de comarca.
Per
accedir al fòrum, clica aquí
Per
accedir a l'enquesta, clica aquí
| El
mestre sardanista Francesc Mas Ros, a internet |
18/01/2001. Ja està a la xarxa la web commemorativa del
centenari del naixement del mestre sardanista Francesc
Mas i Ros, el compositor caldenc, que va compondre
228 sardanes. La pàgina recollirà tots els actes que es celebrin
durant aquest any i pretén ser un motiu per unir tots/es els
que estimen les sardanes i especialment els seguidors del
Mestre. La pàgina ha estat coordinada i dissenyada per la
Maria Àngels Mas i Domènech, néta del Mestre i amb la col·laboració
de Jaume Mas i Jou, fill del Mestre, entre d'altres. Té diferents
seccions, però cal destacar l'apartat de l'Obra, on estan
ordenades cronològicament les 228 sardanes, algunes de les
quals inclouran talls sonors. La pàgina està
feta per GESMEDIA
amb la col·laboració de la família Mas.
L'adreça on podeu trobar tota aquesta informació i
més és la següent:
http://www.caldes.org/fmasros/index.htm
| Comença
la campanya electoral per les eleccions del consell
escolar |
- 15/01/2001. Avui comença el període que ha de portar a finals de febrer
a escollir la composició del consell escolar del Centre d'Educació Infantil i Primària Sant Esteve.
L'A.P.A. (Associació de Pares d'Alumnes) convida les mares
i els pares, a través d'un comunicat, "a participar
en la vida educativa de l'escola de les vostres filles
i els vostres fills. Ara teniu la oportunitat de fer-ho
formant part de l'òrgan de govern del nostre centre
escolar, el consell escolar". L'A.P.A. explica la
seva "intenció de promoure una candidatura conjunta"
i adreça els pares interessats en formar part del
consell a contactar amb l'A.P.A. a través de la
seva bústia o als següents telèfons:
- 972 470967, demanant per Pere Serrats
- 972 472075 demanant per Anna Guitart
El consell escolar és l'òrgan de govern de l'escola i té la següent composició:
- 3 membres de l'Equip Directiu.
- Un representant de l'Ajuntament.
- Un representant de l'APA.
- 5 mestres elegits pel Claustre de professors.
- 5 pares elegits per votació entre tots els pares del centre.
Les seves competències són les següents:
- Elegir el Director del centre.
- Decidir sobre l'admissió d'alumnes.
- Resoldre els conflictes i imposar els correctius en matèria de disciplina
dels alumnes.
- Aprovar el projecte educatiu del centre.
- Aprovar el pressuposat del centre i fer-ne el seguiment.
- Aprovar el reglament de Règim Interior del centre.
- Avaluar i aprovar la Programació General del centre.
- Avaluar i aprovar la Memòria Anual del centre.
- Analitzar i valorar el funcionament general del centre.
Pel que fa al calendari a seguir, aquests és el procés:
|
Dia
|
Lloc
|
Hora
|
Objecte
|
|
15/01/2001
|
Exposició del cens electoral dels
diferents sectors. Exposició del calendari
Inici de la campanya electoral
|
-
|
Tauler d'anuncis electoral
|
|
15/01/2001
|
Direcció
|
12.30
|
Sorteig dels membres de les meses.
|
|
18/01/2001
|
-
|
-
|
Últim dia de reclamacions al cens.
|
|
22/01/2001 12.1512.30
|
Direcció
|
-
|
Constitució de la mesa dels pares.
Constitució de la mesa dels mestres.
|
|
23/01/2001
|
Tauler d'anuncis
|
-
|
Publicació definitiva dels cens electoral
|
|
29/01/2001
|
-
|
-
|
Últim dia presentació candidatura
mestres.
|
|
30/01/2001
|
-
|
-
|
Últim dia presentació candidatura
pares
|
|
31/01/2001
|
Tauler d'anuncis
|
-
|
Publicació candidatura mestres.
|
|
1/02/2001
|
Tauler d'anuncis
|
-
|
Publicació candidatura pares.
|
|
6/02/2001
|
Sala de mestres
|
12
|
Elecció representants del Claustre.
|
|
7/02/2001 Elecció representants dels
pares
|
Despatx de l'APA
|
de 9 a 10, de 12 a 13, de 15 a 16
i de 17 a 19
|
-
|
|
12/02/2001
|
Tauler d'anuncis
|
-
|
Publicació composició del Consell
Escolar.
|
| 21/02/2001 |
Sala de mestres |
22 |
Constitució del nou Consell Escolar. |
| 22/02/2001 |
- |
- |
Lliurar a la Delegació resultat eleccions. |
Ple
municipal de 27 de desembre del 2000
|
| El
ple aprova un pressupost de 440.919.739 pessetes per
aquest any |
8/01/2001. L'últim ple de l'any passat va aprovar els pressupostos per l'any 2001,
dels quals destaquen les inversions previstes en la rehabilitació
de les Termes Romanes (19.200.000 ptes.) i en la construcció
d'una pista poliesportiva i una pista de tennis (12.000.000
ptes.) El pressupost per aquest any puja a 440.919.739 pessetes,
respecte els 408.510.739 de l'any passat. Repassem tot seguit
alguns números dels pressupostos. Primer de tot, us oferim
el llistat d'inversions que té previst fer l'Ajuntament:
| Inversions reals |
| Material informàtic |
250.000 ptes. |
| Senyalització de carrers |
400.000 ptes. |
| Adquisició reposició de contenidors |
500.000 ptes. |
| Adquisició material esportiu |
300.000 ptes. |
| Adquisició de patrimoni |
3.000.000 ptes. |
| Mobiliari urbà |
250.000 ptes. |
| Eines per la brigada |
400.000 ptes. |
| Material per la llar d'infants |
300.000 ptes. |
| Material per la biblioteca |
400.000 ptes. |
| Material informàtic per la biblioteca |
400.000 ptes. |
| Pavimentació de carrers |
5.000.000 ptes. |
| Equipament de dependències |
3.000.000 ptes. |
| Equipament per l'edifici del Casino |
1.500.000 ptes. |
| Arranjament del dipòsit del Llac del Cigne |
4.000.000 ptes. |
| Vehicle dels vigilants municipals |
3.600.000 ptes. |
| Pista poliesportiva i pista de tennis |
12.000.000 ptes. |
| Rehabilitació de les Termes Romanes |
19.200.000 ptes. |
| Condicionament del camí de l'escorxador/ Can
Solà Gros I |
9.500.000 ptes. |
| Urbanització pel pla parcial de Can Cabanyils |
6.700.000 ptes. |
| Total |
70.700.000 ptes. |
A més de les inversions, el pressupost contempla altres
despeses que us presentem en la següent taula comparades
amb els dos anys anteriors:
| Pressupost de despeses |
| |
2001 |
2000 |
1999 |
| Despeses de personal |
124.990.380 ptes. |
121.050.000 ptes. |
112.355.000 ptes. |
| Despeses en béns corrents i serveis |
194.978.859 ptes. |
167.160.739 ptes. |
147.610.805 ptes. |
| Despeses financeres |
11.100.000 ptes. |
13.550.000 ptes. |
14.100.000 ptes. |
| Transferències corrents |
11.125.000 ptes. |
11.550.000 ptes. |
7.778.000 ptes. |
| Inversions reals |
70.700.000 ptes. |
69.075.000 ptes. |
95.504.007 ptes. |
| Actius financers |
25.500 ptes. |
25.000 ptes. |
25.000 ptes. |
| Passius financers |
28.000.000 ptes. |
26.100.000 ptes. |
23.200.000 ptes. |
| Total |
440.919.739 ptes. |
408.510.739 ptes. |
400.572.812 |
Pel que fa als ingressos que l'Ajuntament obté per
tal de fer front al pressupost, aquestes són les xifres:
| Estat d'ingressos |
| Impostos directes |
242.900.000 ptes. |
| Altres impostos indirectes |
26.000.000 ptes. |
| Taxes i altres ingressos |
62.978.000 ptes. |
| Transferències corrents |
84.000.000 ptes (1) |
| Ingressos patrimonials |
6.041.739 ptes. |
| Alineació d'inversions reals |
19.000.000 ptes.(2) |
| Total |
440.919.739 ptes. |
Destaca l'augment en la recaptació de l'Impost sobre
Béns Inmobles (IBI), que passa de les 146.150.000
pessetes de l'any passat a les 155.000.000 ptes. d'aquest
any a causa de la revisió del padró. També
augmenta l'ingrés per la recollida d'escombraries,
que passa de les 16.000.000 pessetes a 22.500.000 ptes.
a causa de l'increment de la taxa.
1- 75.000.000 ptes. per part de l'Estat, 4.000.000
ptes. per part de la Comunitat Autònoma i 5.000.000
ptes. per part d'entitats locals.
2- Aprofitament mig de Can Cabanyils.
Posicionaments polítics
El regidor d'Hisenda, Pere Prat va qualificar el pressupost
d'"auster i que toca de peus a terra" i va destacar
que "la majoria d'aspiracions dels regidors" s'hi
contemplen. Per altra part, Prat va destacar el "bon
estat de salut" ja que, segons va explicar, "tenim
un deute viu de 151 milions, quan el nostre sostre d'endeutament
permès és de 448 milions de pessetes".
Per últim, Pere Prat va destacar els més de
70 milions que es destinen en inversions i va mostrar la
seva voluntat perquè tots els diners provinents de
romanent es destinin a fer inversions.
El cap de l'oposició va qualificar els pressupostos
de "nyap que s'ha fet a cuita i corrents", va
assegurar que "no convenen a Caldes" i que "suposen
un endarreriment per un altre any". Respecte les inversions,
"que són les que marquen la política
de govern", Rustullet va dir que "no tenen cap
línia clara, no tenen contingut i estan fetes a la
babalà. Cal una idea global del poble que volem que
doni preferències a les inversions. No pot ser que
cada regidor estiri per allà on pot", va sentenciar
Rustullet, afegint que "no s'ha escoltat l'oposició
quan tenim un munt de propostes concretes. Tot seguit, va
llegir un seguit de punts que el PSC-Progrés Municipal
considera deficitàris en alguns casos i excessius
en d'altres. Són els següents:
Sanitat: El PSC-PM considera que no s'ha fet res
en aquest apartat i que Caldes ha quedat endarrerit respecte
molts pobles veïns. L'alcalde va respondre que des
que governa, "s'ha doblat l'espai dedicat a Sanitat"
i que arran de la cessió de competències del
servei sanitari de l'Ajuntament a l'IAS no era necessari
incloure un pressupost per millorar el dispensari.
Neteja del poble: Rustullet considera que "no
es contempla res tot i que Caldes està brut".
Els socialistes demanen un vehicle especial per netejar
els carrers.
Plaça Sant Esteve: L'oposició considera
que "s'ha de descongestionar i posar-hi vigilància
perquè no s'hi aparqui indegudament".
Carrer Major: Segons els socialistes, "cal una
actuació dràstica en aquest carrer del centre
del poble, tal com s'ha fet en els pobles del voltant".
Joves: Rustullet va denunciar que no es fa res pels
joves i que "l'única entitat que fa alguna cosa
per ells és el Centre d'Esplai Sant Esteve".
Piscina municipal: Va demanar que es realitzés
una coberta practicable a la piscina municipal que permetés
practicar-hi la natació tot l'any. L'alcalde va manifestar
que havien descartat la proposta a causa del cost de l'obra
i va defensar com a "molt més rendible"
l'opció presa aquest curs, en què s'ha arribat
acords amb le Balneari Vichy Catalán i amb 4 Vents
perquè ofereixin les seves instal·lacions
a la població.
Aigua potable: Assegura que "s'han fet inversions
tímides però no són suficients: són
pegats que no arreglen el problema". Rustullet reclamar
que l'Ajuntament encarregui un estudi a la Universitat de
Girona sobre les necessitats d'aigua a llarg termini. Casas
va explicar que ja s'estaven fent actuacions al respecte,
com la compra de l'aigua del pou de Can Figueras i altres
prospeccions que s'estan fent.
Estudis sociològics: El partit a l'oposició
demana que s'encarreguin estudis de diversa tipologia a
la Universitat de Girona per saber les necessitats de futur
de Caldes en l'aigua, ensenyament, gent gran...
Pista poliesportiva i pista de tennis: Rustullet
considera que "abans d'això, hi ha altres coses
més importants, tot i que reconeixem que és
una proposta que ven molt".
Accessos a la zona esportiva, trencant de Caldes a Cassà
i trencant del Llac del Cigne: El PSC-PM denuncia que
s'havien pressupostat actuacions en aquests punts perillosos
de Caldes i que encara no s'hi ha fet res. Sobre aquest
aspecte, l'alcalde
Ajudes assistencials: Rustullet critica el fet que
l'any passat es va aprovar fer un estudis sobre les necessitats
dels avis de Caldes i que encara no s'hi ha fet resi critica
que es destinin més diners al Tercer Món (500.000
pessetes) que a Caldes (300.000 pessetes). Pere Prat va
precisar que hi havia altres partides que també es
poden considerar assistencials, com els 2 milions destinats
per una educadora de carrer, el 7 milions per l'escola,
les inversions per la guarderia municipal i els 6 milions
en personal de Cultura.
Endeutament: El PSC-PM considera que l'Ajuntament
s'ha d'endeutar i comprar Cal Ferrer de la Plaça
i els terrenys de REPSOL Butano com a zona d'equipament.
Després d'exposar aquests punts, Llorenç Rustullet
va proposar a l'equip de govern "deixar els pressupostos
sobre la taula, escoltar les propostes del PSC, que són
prou vàlides i aprovar el pressupost entre tots".
Miquel Casas va explicar que "en cinc anys l'equip
de govern ha fet moltes coses que no s'havien fet i veniem
d'un gran endeutament". D'entre les actuacions fetes
va destacar que "hem doblat l'espai de l'escola i en
sanitat, hem asfaltat diversos carrers, estem soterrant
línies, hem solventat les mancances en urbanitzacions,
hem conjuntat les aigües plujanes de la carretera de
Llagostera, hem arreglat la Pineda de la plaça de
la Sardana... s'està buscant aigua potable, estem
el·laborant el PALS, Caldes és un dels pobles
més coneguts a internet... Caldes està creixent
en habitants i això és perquè la gent
s'hi troba bé".
Tot seguit va reconèixer que "tot el que ens
demana ja ens agradaria fer-ho però l'oposició
no rendeix comptes a ningú i pot fer les propostes
que vulgui" i va assegurar que "les nostres propostes
aniran en la mateixa línia que la socialista".
Els pressupostos van ser votats a favor per part de Convergència
i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, mentre
que el Partit Socialista de Catalunya-Progrés Municipal
va votar-hi en contra.
En el mateix ple es va aprovar per unanimitat no renovar el
conveni que l'Ajuntament tenia amb l'Institut Català
de la Salut (ICS) pel qual es feia càrrec de les despeses
de manteniment del dispensari municipal. Aquesta decisió
s'ha près arran del fet que el servei de sanitat passarà
a partir d'aquest any a ser competència de l'IAS (Institut
d'Assistència Sanitària), empresa privada subcontractada
per la Generalitat.
|
