Ple municipal del 27 de març
del 2001
|
La
Generalitat subvencionarà
amb 32 milions la llar d'infants
|
El ple municipal
va acceptar ahir per unanimitat la
subvenció de 32.339.155 pessetes
per construir la llar d'infants municipal.
La subvenció, que aporta la
Generalitat a través del PUOSC
(Pla Únic d'Obres i Serveis
de Catalunya) es divideix entre el
Pla general (25.409.336 ptes.) i el
Pla específic (6.929.819 ptes.).
Tots els partits hi van votar a favor.
Recordem que el pressupost per fer
la llar d'infants és de 46.198.792
milions de pessetes, amb la qual cosa,
l'Ajuntament n'haurà d'aportar
13.859.637 per fer l'obra. L'edifici
es farà en un terreny de 800
metres quadrats que hi ha entre el
carrer de Sant Jordi, la carretera
de Llagostera i el carrer Garrotxa.
Inicialment, hi haurà quatre
aules amb una capacitat de 60 alumnes.
Si cal, però, hi ha espai suficient
per fer una ampliació de dues
aules que permetria acollir 80 nens.
Després de superar tots els
tràmits administratius, ara
només cal sotmetre l'obra a
concurs públic, adjudicar l'obra
i començar la construcció
de la llar.
|
El
ple aprova restringir la
possibilitat que s'instal·lin
granges de porcs i aviram
|
El ple
ha aprovat restringir la possibilitat
que s'instal·lin noves granges
d'aviram i de porcs al municipi
després de la modificació
puntual del pla general en el punt
que fa referència a la regulació
de granges. La novetat més
important són les distàncies
de protecció que s'estableixen,
que són les següents:
-
2.000 m respecte del perímetre
del nucli urbà de Caldes.
(l'actual text en contempla 300)
- 1.000 m respecte del perímetre
de les urbanitzacions, nucli de
Franciac i sòl d'equipament
i residencial del camp de Golf.
(respecte els 50 metres de les cases
de segona residència que
es preveuen actualment)
- 200 m respecte dels camins veïnals
o públics; del llindar amb
finques, de lleres de rius, rieres,
embassaments; del límit del
terme municipal amb d'altres poblacions.
- 350 m respecte de cases veïnes.
Podeu veure el contingut íntegre
de la modificació proposada
així com el text que encara
és vigent clicant
aquí.
L'alcalde,
Miquel Casas, va explicar que la
proposta de modificació "en
el seu temps es va debatre àmpliament
i fins i tot es va consensuar amb
Vidreres i Llagostera una mateixa
línia, amb la consideració
que Caldes, com a població
d'explotació d'aigua termal,
delimitava les zones de forma més
restricitiva que els altres pobles.
És una proposta molt ben
estudiada pels tècnics",
va afegir.
El
cap del PSC- Progrés Municipal,
Llorenç Rustullet va alertar
que "els estudis del PALS (Pla
d'Acció Local per la Sostenibilitat)
diuen que els purins han arribat
als aqüífers i, per
tant, tot i que sembla que els nivells
de concentració no han arribat
als 50 milígrams per litre,
quantitat que converteix l'aigua
en no potable ens ha de començar
a preopcupar i, sobretot, fer marcar
la política a seguir al respecte
a partir d'ara".
El
cap de l'oposició va apuntar
que Caldes "es nodreix bàsicament
de l'aigua dels pous del municipi
per abastir-se d'aigua potable.
Per tant convé mirar-nos
amb lupa totes les accions que li
poden provocar provocar una alteració".
Per això, va afirmar que
era necessari declarar el municipi
"zona vulnerable", bàsicament
per les següents raons:
1-
Per la "concentració
de purins que té l'aigua"
2- Perquè el fet de limitar
a 350 els caps de bestiar "no
soluciona pas el problema. Quan
corri la veu que es permet la instal·lació
de granges de porcs, en quatre dies
ho tindrem tot inundat. S'hi podran
posar moltes i moltes granges de
350 porcs i al final no hi haurà
cap diferència en què
n'hi hagi 50 de 150 com que n'hi
hagi 2 de 3.000 porcs o encara serà
pitjor".
3-Rustullet va opinar que Caldes,
sense tenir cap porc "podria
ser la província amb més
índex de nitrats a l'aigua
de la província si els pagesos
donéssin permís a
altres municipis per abocar en els
seus camps". A més d'això,
va explicar que "hi ha camps
on s'hi aboquen residus de les depuradores
i residus industrials. Ens trobem
amb els aqüífers contaminats
sense haver-hi porcs. Si a més
permetem que es facin aquestes granges,
la situació dels aqüífers
serà inaguantable",
va sentenciar.
El PSC-Progrés
Municipal es va mostrar favorable
a la modificació proposada
en el cas d'incloure-hi els següents
punts:
- La prohibició
d'abocar purins en el municipi llevat
dels que fa servir com a adob pels
camps.
- L'obligatorietat que el pagès
indiqués el dia de l'abocament
pel seu control.
- En cas que es permetessin noves
granges, després d'un estudi
exhaustiu, se'ls hauria d'obligar
a portar els purins a una planta
especialitzada pel seu tractament.
- Hi hauria d'haver un control exhaustiu
per part dels vigilants municipals
L'alcalde
va rebatre totes aquests punts dient
que la modificació "està
molt ben feta i altres pobles ens
l'han demanat per copiar-la"
(va citar els noms de Cassà,
Vilobí i Sils) i va assegurar
que és una normativa "restrictiva
al màxim": "Amb
les restriccions que fem al voltant
de les rieres, dels camins principal,
entre granges i entre els nuclis
de les urbanitzacions i el nucli
de la població, només
queda un petit forat al Mas Gelabertó,
a Can Planes de Franciac i a Can
Cabirol, un altra a can Noguera
i gairebé res més",
va afegir.
Miquel Casas va explicar que la
seva màxima preocupació
no és amb els pagesos de
Caldes sinó amb la gent de
fora que ve a abocar purins a Caldes
de forma il·legal. En aquest
sentit, va explicar que els vigilants
municipals estan investigant els
responsables d'aquests abocaments.
Per últim, l'alcalde va manifestar
la seva por que la proposta aprovada
no sigui acceptada per Urbanisme:
"Molt em temo que no ens deixarà
ser tant restrictius com ho pretenem
ser nosaltres", va dir.
|
El
ple regula la instal·lació
d'antenes de radiocomunicació
|
El ple ha aprovat
definitivament i amb el suport de
tots els partits polítics
l'ordenança d'instal·lació
i funcionament d'instal·lacions
de radiocomunicació, que
l'alcalde ha qualificat de "restrictiva".
Podeu veure el document complet
clicant
aquí
A part de precisar els tràmits
que han de seguir les empreses que
vulguin instal·lar una antena,
l'ordenança també
contempla les restriccions i requisits
que han de superar:
- Utilitzar la tecnologia que comporti
el menor impacte ambiental i visual.
- Possibilitat que l'Ajuntament
obligui les empreses a compartir
el mateix espai.
- Es limitarà, atenent l'ordenança,
l'autorització d'aquelles
instal·lacions de radiocomunicacions
que comportin un "impacte visual
o mediambiental no admissible"
i s'obilgarà a "establir
les accions de mimetització
i harmonització amb l'entorn
que siguin necessàries".
- "Es limitarà les instal·lacions
de radiocomunicació en edificis
o conjunts protegits si no es justifica
la seva necessitat i s'incorporen
les mesures de mimetització
o les solucions específiques
que minimitzin l'impacte visual".
- Es limita la construcció
d'antenes de radiocomunicació
a tres zones amb una àrea
de cent metres (sempre que es respectin
altres distàncies de seguretat)
respecte la instal·lació
més antiga: Can Cabanyils
on la instal·lació
més antiga és la de
"Airtel", Llac del Cigne
on la instal·lació
més antiga és la de
"Airtel" i Carretera de
Cassà (dipòsit d'aigua)
on la instal·lació
més antiga és la de
Telefònica".
- Per últim, es determina
la distància de seguretat
que han de respectar les antenes.
Aquestes són les dades pel
que fa a l'esfera mínima
de protecció i als nivells
de referència:
Esfera
mínima de protecció
|
| Suma
de Pires en la direcció
de màxima radiació
del centre |
Radi d'esfera |
| De
100W a 1000W |
10 m. |
| De
1001W a 2500W |
15 m. |
| De
2501W a 5000W |
20 m. |
De 5001W a 10000W |
25 m. |
De 10001W a 50000W |
45 m. |
| De
50001W a 100000W |
63 m . |
De 100001W a 500000W |
142 m. |
De 500001W a 1000000W |
200 m. |
| Més
de 1000000W: |
250 m. |
|
|
Nivells
de referència
|
| Marge de
freqüències |
Intensitat
de camp E V/m* |
Intensitat
de camp E A/m |
Densitat
de potència S** |
10KHz-150 KHz |
58 |
3,3º |
- |
0,15MHz-1 MHz |
58 |
0,5/f |
- |
1MHz-10 MHz |
58/ff/2 |
0,5/f |
- |
10MHz-400MHz |
19 |
0,05 |
0,9 |
| 400MHz
- 2000MHz |
0,9.ff/2 |
0,0025.ff/2 |
F/450 |
|
2GHz - 300GHz
|
41 |
0,1 |
4,5 |
|
|
El
ple rebutja la proposta de PSC-Progrés
Municipal de censar els camins
|
|
El ple
va rebutjar la proposta del PSC-Progrés
Municipal que demana el cens i
catalogació de tots els
camins i pistes del municipi,
amb l'objectiu que l'Ajuntament
corregeixi les irregularitats
que hi ha i vetlli pel respecte
de les titularitats dels diferents
vials. Podeu llegir el text íntegre
clicant
aquí.
El cap del PSC-Progrés
Municipal, Llorenç Rustullet
va manifestar la preocupació
que el seu grup té des
de fa un temps sobre el respecte
a la propietat dels camins. Com
a exemple, va citar alguns dels
camins: "el camí de
can Xiberta està tancat,
el camí que va de Can Caldes
a Can Matetes i a Can Carbonell,
que és públic, s'havia
desviat feia més d'un any,
quan la comissió de govern
la va aprovar fa poc. La carretera
dels Tapiots, que passa per l'antic
abocador de runes de Can Solà
està tancada, el camí
que va de Can Mora a Can Conill
està tancat des de fa molt
temps". Rustullet va manifestar
que el seu partit creu que "si
Caldes tingués aquesta
documentació, cada vegada
que es tanqués un camí
públic, l'Ajuntament hi
podria actuar en conseqüència"
i que el cens "també
seria bo pel manteniment dels
camins".
L'alcalde, Miquel Casas, va reconèixer
que el partit a l'oposició
"té raó en
l'aspecte que s'haurien d'inventariar
els camins" però va
aclarir que "si votem que
no avui, no és per no donar-li
la raó sinó perquè
creiem que no és el moment
oportú". En aquest
sentit, Casas va explicar que
l'equip de govern té la
intenció d'el·laborar
un nou pla genral i que seria
llavors el moment de fer l'inventari
de camins. L'alcalde va explicar
la complexitat del procés:
"De vegades, quan un veí
tanca un camí, es molt
difícil saber si hi té
dret, tant que quan fem la revisió
del pla general haurem d'agafar
tot el pret dels camins, veure
quina normativa fem servir, comprobar
si serveix el testimoniatge de
la gent que ha viscut a la casa,
si serviran les escriptures privades
o les de servitud publiques o
no públics. Això
comporta una despesa important
i una dedicació molt clara".
També va considerar que
fer el cens de camins dins de
del pla general, per la redacció
del qual es contractarien diversos
professionals, seria més
econòmic que fer una actuació
aïllada ara.
Malgrat tot, Miquel Casas va afirmar
que "Caldes té molts
de camins pels quals s'hi pot
anar a peu o en bicicleta i que
estan marcats degudament i, excepte
un petit tros que es va donar
a dispensa d'un propietari a la
zona de Santa Ceclina, la resta,
tots passen per camí públic
i mai ningú no ha parat
ningú".
|
L'equip
de govern i el PSC-Progrés
Municipal, en desacord respecte
el responsable de la marxa de
l'Open d'Espanya de Golf
|
|
El PSC-Progrés
Municipal va presentar al ple
una moció arran de la decisió
de traslladar de l'Open d'Espanya
de golf del camp de la PGA de
Caldes de Malavella al camp del
Saler de València. L'equip
a l'oposició creu que la
Generalitat no ha aportat els
recursos econòmics ni polítics
per garantir la celebració
de l'Open d'Espanya a Caldes i
reclama a la Generalitat que faci
els esforços pertinents
per aconseguir el retorn a Caldes
del torneig al PGA Golf de Catalunya.
Podeu llegir la moció clicant
aquí
. Per contra, l'equip
de govern va presentar una esmena
a la totalitat en la qual es fa
responsable el govern espanyol
del canvi sobtat d'ubicació
de l'Open d'Espanya. Podeu veure
l'esmena a la totalitat de l'equip
de govern clicant aquí.
El cap del PSC-Progrés
Municipal, Llorenç Rustullet
va opinar que l'Ajuntament "necessita
donar una resposta a aquest fet"
ja que considera que davant l'esforç
que es va fer per promocionar
el PGA l'any passat i els elogis
generals que es van rebre, "la
Generalitat no ha posat els mitjans
que li demanaven perquè
el torneig es mantingués
aquí".
El regidor d'Esports, Francesc
Sala, va matisar que està
d'acord amb la idea de la moció
però que "em sobra
és aquesta acusació
tan directa a la Generalitat.
Si hi ha culpables d'aquesta sitaució,
provablement els hauriem d'anar
a buscar al govern de l'Estat
Espanyol" i va afegir que
"jo em pregunto què
haurieu dit si si enlloc dels
20 milions que oferia la Generalitat
n'hagués posat 50. Llavors
haurieu fet una proposta criticant
perquè s'hi han posat tants
diners".
Per la seva part, l'alcalde va
opinar que la moció "intenta
més atacar la Generalitat
que altra cosa" i ho va fer
argumentant que el PSC-Progrés
Municipal "només"
havia fer referència a
l'Open per preguntar els serveis
que oferirira l'Ajuntament per
atendre els milers de visitants
que van venir al camp i que els
socialistes no van fer l'any passat
cap tipus de felicitació
sobre la forma com havia funcionat
el torneig. Casas va proposar
una altra redacció en què
"rebutgem la forma tant poc
ètica en què l'organitzador,
Amen Corner, en quatre dies va
dir a la PGA de Caldes que no
s'hi faria l'Open, rebutjar l'actitud
de Turespaña, departament
governamental que troba els diners
necessaris per València
i no per Catalunya i, sobretot,
demanar a la Generalitat d'implantar
l'Open de Catalunya".
|
L'Ajuntament
accepta l'adhesió
de dos veïns d'Aigüesbones
a la junta de compensació
i els atura el procés
d'expropiació
|
El ple municipal
va aprovar amb el suport de tots
els partits polítics la sol·licitud
d'acceptació a la junta de
compensació d'Aigüesbones
a dos propietaris i deixar sense
efecte l'expropiació que
se'ls havia incoat.
|
|
Enderroquen
la casa que entorpia l'accés
al carrer Major
|
| 27/3/01. El propietari
està enderrocant la casa que hi havia
al final del carrer de la Llibertat i al
començament del carrer Major, un
edifici que estava en runes i que sorbresortia
dels altres, la qual cosa feia que l'accés
en cotxe fos una mica dificultós.
L'enderroc de l'edifici permetrà
que la vorera no hagi de superar l'obstacle
de l'edifici i que el carrer es pugui eixamplar
i sigui més recte. |
 |
|
En aquesta foto
es pot veure com sobresortia l'edificació
respecte les altres. La foto és
del dilluns
|
|
 |
|
Aquesta foto és
d'avui dimarts al migdia. La major
part de l'edifici ja eren runes
|
|
Resum
de la xerrada sobre els drets humans
a l'Amèrica Llatina
|
 |
|
1- Els conferenciants:
al centre, Ricardo Rodríguez,
a la dreta, Alejandro Eraso
|
|
 |
|
2- Unes
30 persones van assistir a
l'acte
|
|
 |
|
3- Cartell
de suport al jutge Juan Guzmán,
que properament visitarà
Girona
|
|
| 26/3/2001.
El dissabte, 26 de març es
va fer una xerrada col·loqui
sota el títol "Els drets
humans a l'Amèrica Llatina".
En l'acte, organitzat per Esquerra
Unida i Alternativa, hi van participar
Ricardo Rodríguez, escriptor
i periodista i Alejandro Eraso, de
l'ASOXI (Associació de suport
de les Organitzacions Xilenes). Unes
30 persones van presenciar l'esdeveniment.
Ricardo Rodríguez
va remarcar les diferents expoliacions
i exterminis que Amèrica
ha anat patint des del seu descobriment,
l'any 1492. Aquestes són
algunes de les xifres que va aportar:
- Dels 76 milions d'indígenes
que es calcula que hi havia a Amèrica,
70 han estat exterminats. Aquest
és el més gran genocidi
que hi ha hagut en la història.
- Milers de tones d'or, plata i
altres metalls van ser expoliats
i portats a les metròpolis.
- Dels 20 milions d'indis que es
calcula que hi havia a l'Amèrica
del Nord, 9 van ser exterminats,
els milions de visons que hi havia
a les praderes van ser pràcticament
anihilats i boscos centenaris van
desaparèixer.
- El 99% dels indígenes del
Brasil han estat exterminats
En un segon apartat,
Ricardo Rodríguez va criticar
els "mal anomenats governs
de transició" de l'Amèrica
Llatina, que "no estan formats
per dictadors però que segueixen
polítiques molt semblants"
i va criticar el paper dels Estats
Units d'Amèrica en l'afavoriment
de la instauració d'aquests
governs. Eraso va exigir l'aclariment
dels múltiples casos de tortures
i violacions dels drets humans arreu
d'Amèrica Llatina, "una
greu ferida que trigarà en
curar-se". En aquest punt,
va recordar que en 25 anys hi ha
hagut 200.000 desapareguts a causa
del terrorisme d'estat. En aquest
sentit, els conferenciants van elogiar
la feina del jutge Juan Guzmán
en el procés al General Pinochet
i van destacar "el fet històric"
que va suposar la petició
d'arrest al general xilè.
Això fa que, segons van comentar
els conferenciants, "cap responsable
d'abusos als drets humans s'atreveixi
a sortir del seu estat per por a
ser detingut".
|
El
PSC presentarà a ple una
proposta per controlar la propietat
dels camins
|
| 22/3/2001.
El PSC-Progrés
Municipal presentarà una proposta
de ple perquè es censin i cataloguin
tots els camins i pistes del municipi,
diferenciant els que són de
titularitat pública, de titularitat
privada, de servitud pública
i de servitud privada. A partir d'aquí,
el PSC-Progrés Municipal proposa
que l'Ajuntament corregeixi les irregularitats
que hi ha i vetlli pel respecte de
les titularitats. Podeu llegir el
text íntegre de la proposta
de ple que es presentarà en
el ple del dimecres dia 28 clicant
aquí.
|
|
La
senyora que tenia cura de la Font de
la Vaca se'n torna a fer càrrec
|
| 21/3/2001.
La senyora que voluntàriament
tenia cura de l'entorn de la Font de la
Vaca, Lourdes Garcia, ha decidit tornar
a fer-se'n càrrec i rebutja les acusacions
que ha rebut per part d'uns veïns que
afirmen que va fer fora els seus fills:
"mai no he prohibit a ningú
que no vingués. Només vaig
dir als nens que no féssin malbé
res". Lourdes Garcia vol deixar clar
que "la Font de la Vaca és un
espai públic i que tothom hi pot
venir" i assegura que té el
consentiment de l'Ajuntament per fer-se
càrrec de l'espai. Lourdes Garcia
va estar a punt de deixar d'escombrar els
voltants i tenir cura de les plantes i de
la decoració però ha decidit
tornar-hi "per fer un servei al poble". |
La
Web de Caldes arriba a les 100.000 visites
|
20/3/2001. La
Web Oficial de Caldes de Malavella ha arribat
avui, a un quart de sis de la tarda, a la
xifra de les 100.000 visites. La nostra
web va començar l'any 1999 com un
mitjà de comunicació i de
relació local. Hem intentat portar-vos
l'actualitat
a casa a través de notícies,
l'agenda
i informació sobre el municipi (demografia,
pluges,
naixements,
casaments i defuncions). Amb la
idea que tot Caldes estigui a internet hem
procurat fer un seguiment dels esdeveniments
que s'hi han fet, hem ofert una pàgina
web a les entitats
i agrupacions, hem fet la web de l'Ajuntament
i d'altres institucions o serveis públics
i estem fent la web de més de 85
empreses gràcies a la col·laboració
de l'Ajuntament, que subvenciona part del
cost.
També hem ofert diferents serveis
com el correu
electrònic de Caldes, eines
de participació com les enquestes
i fòrums
de Vilaweb, el xat,
un taulell
d'anuncis, un servei
de dedicatòries per aniversaris,
casaments i naixements, un llistat
d'adreces personals i d'empreses
de Caldes i segurament algunes coses que
ens deixem.
Tot això ens ha convertit en una
de les xarxes ciutadanes locals més
actives i visitades de Catalunya i hem
rebut felicitacions de diferents parts
del Principat i de gent diversa. Però
no volem parar ja que volem acabar la
feina que hem començat i estem
fent, amb l'ajut de l'Ajuntament, la web
de turisme, que serà una de les
eines principals de promoció turística
del nostre municipi. A part d'això,
tenim diversos projectes relacionats amb
internet dels quals esperem que ben aviat
us poguem parlar.
Des de la Web de Caldes volem agrair
totes les persones que ens han ajudat,
que ens han facilitat informació,
que ens han donat idees i que ens han
fet suggeriments i també a vosaltres
que ens heu seguit a través d'internet
i que heu confiat en nosaltres. Gràcies
i fins aviat !!!
|
L'equip
redactor del PALS presenta les conclusions
provisionals de la diagnosi
|
| 12/3/01.
L'empresa encarregada d'elaborar i redactar
el PALS (Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat),
D.V. Serveis Tècnics, S.L., va presentar
el divendres passat un seguit de dades molt
interessants sobre la situació mediambiental
del municipi. Davant una vuitantena de caldencs,
l'equip redactor va presentar la diagnosi
provisional que servirà de punt de partida
per començar diverses taules sectorials
en les quals els caldencs podran manifestar
les seves opinions i suggeriments sobre
cap on ha d'anar Caldes en els pròxims anys.
L'exposició sobre la diagnosi del PALS,
en la qual es poden consultar tots els documents
de l'estudi, estarà oberta els dies 9, 10,
14, 16 i 17 de març, de 6 a 8 del vespre.
Aquestes són algunes de les dades que es
van facilitar el divendres en la presentació,
informació que es pot ampliar em l'exposició: |
| Caldes està molt ben comunicat. |
| La plaça de l'Ajuntament, el
carrer Migdia (per l'influència dels trens)
i la urbanització Tourist Club, per la pròximitat
amb la carretera N-II, superen els límits
de soroll. |
| L'estat de l'aire és bo ja que la indústria
i les empreses generen poca contaminació |
| El consum d'energia és
baix (1,3 tones equivalents de petroli per
habitant i any), quan la mitjana catalana
és de 3,1 tones. Això es deu a la poca indústria
que hi ha en el municipi. Hi ha poques plaques
solars. |
S'observa un augment important
de residus. L'any 1993, cada persona generava
al dia 1,1 quilograms de deixalles, mentre
que el 1999 la xifra va pujar a l'1,6. La
causa en pot ser l'augment del turisme que
augmenta la mitjana. La mitjana catalana
és d'1,4 Kg/hab.
Un 20% del vidre, un 13% del paper, el 3%
dels envasos i un 24,6% de la matèria orgànica
es reciclen |
La riera Benaula baixa quasi seca a causa
de la sobreexplotació dels nivells freàtics.
L'aigua de la riera de Santa Maria, a la
sortida del poble, té una qualitat pèssima
i la vida hi és quasi impossible a causa
d'abocaments incontrolats. S'observa concentració
de nitrats en les aigües subterrànies a
causa de la ramaderia i adobs).
El 40% de l'aigua que surt dels pous es
perd abans d'arribar a les aixetes.
Només hi ha un empresa que reutilitza l'aigua.
El nucli urbà consumeix uns 150 litres per
habitant i dia de mitjana.
Les urbanitzacions tenen puntes de 200 a
400 litres per habitant i dia. |
Els sistemes forestals estan degradats.
Les explotacions intenses que s'hi van fer
han quedat ara abandonades i sense gestió.
El 31% de la superfície del municipi són
terres llaurades i el 65%, superfíci forestal
(sense tenir en compte el nucli urbà). |
El 51% dels conreus són de regadiu, el
44%, de secà, el 2% són petits conreus i
el 3%, plantacions de fruiters.
Hi ha problemes de cocentració de purins
en determinades zones. |
| A Caldes hi passa una línia d'alta tensió
(110 quilowatts) i 5 antenes de telefonia
mòbil, de les quals no es té cap informació
sobre la potència ni sobre la freqüència. |
En el municipi hi ha censats 22 arbres
d'interès local i diversos ecosistemes d'interès
a protegir (prats de dall, vernedes, freixenedes,
suredes i alzinars). Convé protegir la tortuga
d'estany i la de riera (d'aquesta però,
ja no se'n té constància), i diversos tritons
i gripaus.
Actualment hi ha dos espais d'interès natural:
els Estanys de Sils, que inclouen 4 hectàrees
de Caldes però que en un futur es poden
ampliar i el massís de Cadiretes (157 hectàrees).
|
Caldes ha tingut un creixement demogràfic
important en l'última dècada. Fins fa 15
anys, el creixement era lent, però a partir
de llavors, moltes zones de segona residència
han passat a ser de primera. El casc urbà,
per contra, ha augmentat poc.
Les urbanitzacions, el 1992, tenien menys
de 400 habitants. El 2000, en tenien més
de 1.000.
Arribar als 5.000 habitants suposaria un
canvi radical en el funcionament de l'Ajuntament
i que permetria tenir dret a més serveis
i fons d'inversions. |
| El turisme podria experimentar un augment
per la nova concepció d'un visitant que
busca la tranquil·litat en lloc de la platja.
Hi ha però una manca d'estratègia de promoció
global, no hi ha cap punt d'informació i
falten guies, tríptics... Caldria fer compatible
aquest augment del turisme amb la conservació
del medi ambient. |
 |
 |
| Part de l'equip de D.V. Serveis tècnics
i els regidors de Patrimoni i Medi Ambient |
Visió del públic |
 |
 |
| Una altra visió del públic |
L'exposició de la diagnosi estarà
oberta els dies 9, 10, 14, 16 i 17 de març,
de 6 a 8 |
Ple
del 27 de febrer de 2001
|
Alcalde
accidental i baixa assistència de regidors
|
6/3/01.
L'alcalde accidental en el ple de febrer
va ser el segon tinent d'alcalde, Pere Prat.
L'alcalde, Miquel Casas no es va poder presentar
en el ple per motius laborals. Aquesta baixa
va coincidir amb la teòrica absència de Salvador
Balliu, per la qual cosa l'alcalde accidental
va ser el segon tinent alcalde, Pere Prat. Malgrat
tot, Salvador Balliu sí va poder assistir a
última hora al ple però no va exercir d'alcalde
perquè ja s'havia atribuït la funció a Pere
Prat. Per altra part, ni el regidor de Medi
Ambient, Eduard Àngel, ni la de Sanitat i Benestar
Social, Maria Àngels Fabios, no van assistir
en el ple, per la qual cosa, dels onze regidors
que hi havia d'haver en el ple, només 8 hi van
assistir.
L'equip
de govern va decidir deixar el segon punt de
l'ordre del dia pel pròxim ple ja que, tal com
va dir l'alcalde accidental, Pere Prat, "som
conscients que no disposem de la majoria absoluta
per aprovar-lo". Aquest segon punt fa referència
a la regulació de l'establiment de granges a
Caldes, que pretén restringir la possibilitat
d'implantar noves explotacions ramaderes i d'aviram.
Les tres places vacants de l'equip de govern,
(de l'alcade Miquel Casas i dels regidors Eduard
Àngel i Maria Àngels Fabios), van fer que els
cinc vots favorables d'ERC i CiU no fossin suficients
per aconseguir la majoria absoluta, necessària
per aprovar el punt. D'aquesta manera, l'alcalde
accidental, Pere Prat, va decidir posposar el
punt pel pròxim ple per la possibilitat que
l'oposició hi votés en contra.
Queixes
del PSC "per la manera de portar el
ple" i pel "nyap enorme i de primera
magnitud"
|
L'equip del PSC es va mostrar
crític davant de l'equip de govern, per una
banda, perquè no va rebre una còpia de l'acta
del ple anterior, per la qual cosa es va posposar
l'aprovació pel pròxim ple, i per l'altra pel
fet que l'equip de govern posposés el segon
punt de l'ordre del dia a causa de la falta
de majoria absoluta per aprovar-lo. El cap de
l'oposició, Llorenç Rustullet, va manifestar
que "l'equip de govern està fent un nyap enorme
i de primera magnitud en aquest ple" i va demanar
que constés en acta que "protestem formalment
per la manera de portar aquest ple". Malgrat
tot, el secretari va manifestar que jurídicament
l'alcalde té la potestat de no sotmetre a votació
un punt del ple si ho creu oportú encara que
aquest punt s'hagi tractat en comissió informativa,
com era el cas.
L'Ajuntament
aprova la nova regulació de les parades
del mercat
|
El ple va aprovar per majoria
absoluta la modificació de l'ordenença que regula
la concessió de tendes els dies de mercat. L'ordenança
estableix les preferències a l'hora de concedir
les 30 places existents així com els llocs de
reserva i permetrà revisar i posar al dia els
impostos que els marxants paguen en concepte
d'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques).
Modificació
de les normes reguladores de la llar
d'infants
|
El ple va aprovar la modificació
de les normes reguladores amb el suport de l'equip
de govern i el rebuig del PSC-Progrés Municipal,
que es va mostrar molt crític amb el regidor
d'Ensenyament i Cultura, Marcel Vila.
Vila va destacar la provisionalitat
de les normes i va mostrar el desig de "modificar
substancialment part d'aquesta normativa en
les pròximes ordenances" i va avançar que era
la intenció de l'Ajuntament ampliar en un futur
la franja d'edat, que seria dels 0 als 3 anys.
El cap
de l'oposició, Llorenç Rustullet va opinar,
referint-se al regidor d'Ensenyament, que "el
que vostè vol és treballar poc. Ha vist que
hauria de treballar massa i s'ha preparat un
discurs, se l'ha llegit i demana el vot". Rustullet
va afegir que les noves normes reguladores "són
una oportunitat per modernitzar l'escola bressol
i vostè no hi vol saber res" i va acusar el
regidor d'Ensenyament de "no aportar substancialment
res de nou en aquestes bases". "Miri qualsevol
altra normativa d'una llar d'infants i veurà
que hi ha consell escolar. Per què deixar-ho
més endavant?" es va preguntar Rustullet.
Marcel Vila va contestar
que "hi ha moltes coses a afegir en les bases
que hem presentat i que hem omès voluntàriament
a instàncies de secretaria perquè no és ara
el moment d'incloure'ls. Ja hi serem a temps.
De moment hem fet unes noves bases possibilistes
i reals i ja anirem a més".
Per últim, Llorenç Rustullet
va rebatre adreçant-se a Marcel Vila: "Hauries
pogut acceptar la proposta, quedar com un senyor
i tenir unes senyores bases i fins i tot t'hauries
pogut penjar la medalla però no ho has fet".
El text que s'ha modificat
o bé introduït de nou respecte les anteriors
normes és el següent:
|
