S'adjudiquen les obres de la llar d'infants

30/11/01. El ple va aprovar el projecte definitiu de la llar d'infants i la seva adjudicació amb el vot a favor de l'equip de govern (CiU i ERC) i amb l'abstenció del PSC. El pressupost per la construcció de l'edifici és de 63.307.982 pessetes i l'empresa adjudicatària és Busquets Sitjà S.L. El procés d'adjudicació s'ha allargat més del previst ja que s'han hagut de fer tres concursos públics des de l'aprovació definitiva del primer projecte, l'agost de l'any 2000. En el primer concurs cap empresa es va acollir al concurs, mentre que en la segona l'empresa interessada finalment va rebutjar l'oferta. La falta d'empreses disposades a fer-se càrreg de l'obra va fer que l'Ajuntament es replantegés modificar el pressupost a l'alça. Això i l'augment del cost de la vida ha fet que el pressupost de l'obra passés dels 32.339.155 pessetes als 63.307.982, que units a altres inversions, com el mobiliari, situen la partida per la llar d'infants en 70.927.068 pessetes.

El cap de l'oposició, Llorenç Rustullet, va recriminar a l'equip de govern l'augment del pressupost, va expressar la seva "més enèrgica protesta sobre com malgasta els diners l'Ajuntament" i va acusar l'equip de govern de fer "mala gestió" dels recursos. Rustullet va qualificar l'endarreriment de l'obra de la llar d'infants com a "jugada política" per "poder fer la inauguració just abans de les properes eleccions". Miquel Casas va assegurar que l'endarreriment de les obres "ha suposat un desgast polític molt més gran del que es pot creure ja que ha calgut fer tres exposicions públiques per culpa de les valoracions dels tècnics". L'alcalde va afegir que "no és el nostre estil" fer propaganda de les obres fetes i va posar com a exemple la inauguració de les obres del sector de Cruïlles.

L'adjudicció de les obres dóna pas a què l'empresa pugui ja començar la construcció. La intenció de l'Ajuntament és tenir la llar acabada al començament del curs 2002-2003.



L'Ajuntament amplia el pressupost d'aquest any en 149 milions

29/11/01. El ple ha aprovat ampliar el pressupost per aquest any en 149 milions de pessetes, amb la qual cosa passa dels 441 als 589 milions. Aquests diners provenen del romanent de tresoreria que disposava l'Ajuntament, per la qual cosa no caldrà fer crèdits a entitats bancàries. El regidor d'Hisenda, Pere Prat justifica aquesta operació argumentant que el plantejament de l'Ajuntament "no és el d'estalviar" i que si hi havia tants de diners de romanent "potser és perquè no haviem invertit prou".

Destaquen l'increment de 47 milions de pessetes en la partida d'adquisició de patrimoni en previsió d'adquirir nous habitatges i terrenys i el suplement de 31 milions en la partida per la llar d'infants, ja que el pressupost inicial previst per l'obra s'ha vist desbordat àmpliament. A part d'altres partides destinades a personal i a manteniment de serveis i de mobiliari urbà, destaquen és 7 milions que l'Ajuntament pagarà per la urbanització de Can Solà Gros en concepte de les parcel·les que té en propietat, els 5 milions destinats a instal·lar un semàfor a la zona de confluència entre la carretera de Llagostera, l'avinguda Doctor Furest i el Passeig de Ronda i l'enllumenat del carrer Santa Maria. Aquesta operació deixa en 12,7 milions de pessetes els diners que l'Ajuntament té disponibles. Pere Prat va dir que la salut finacera del Consistori és molt bona i que en cas que faltin diners en propers anys es poden fer crèdits bancaris.


Per la seva part, el PSC-Progrés Municipal va votar en contra de la proposta en considerar que l'augment de les partides no tenia en compte "inversions vitals" i que si es gasta el romanent no hi haurà fons per afrontar-les més endavant. Llorenç Rustullet va mencionar com a accions imprescindibles l'ampliació del dispensari, la neteja del poble, l'ajut social, un cens d'avis, l'ampliació de l'Ajuntament, la solució al perill d'inundacions que suposa la riera de Santa Maria, l'abastament d'aigua potable, el cens de camins veïnals i la millora de l'estació de tren i el seu entorn. L'alcalde va rebetre el PSC-Progrés Municipal dient que no es pot fer tot: "durant 20 anys són moltes les coses necessàries i que no s'han fet". També va afegir que durant molts anys l'Ajuntament estava endeutat i que la gestió de l'actual equip de govern ha fet que ara hi hagi romanent.


L'Ajuntament aprova la modificació del camí que passa pel Mas Caldes a canvi que sigui públic

26/11/01. El ple muncipal ha aprovat modificar el tram del camí que va de Girona a Santa Ceclina en el seu pas pel Mas Caldes. Ajuntament i propietari han acordat que, a canvi, de la desviació del traçat, el camí passarà de tenir titularitat privada amb ús públic a ser de propietat municial d'ús públic. El PSC-Progrés Municipal va desaprovar l'acord en considerar que "el poble no hi guanya res" i que "és un intent l'amo del mas de començar el procés per tancar la propietat amb el pou municipal a dins i amb servitud de pas".
Casas va replicar que al propietari "se li han demanat moltes coses i ha seguit tots els requisits legals". L'alcalde va afegir que el poble "no hi perd res" i que per contra hi guanya ja que "l'amplada del camí passarà de ser de 2,5 metres a tenir-ne entre 4 i 5 i amb menys desnivells que abans". Per últim, Casas va afegir que "tandebó tots els propietaris pensessin en donar un servei al poble".


L'Ajuntament envia a Urbanisme la proposta per requalificar els terrenys de Repsol

26/11/01. L'Ajuntament ha enviat a Urbanisme la proposta de modificació puntual del pla general per requalificar els terrenys de Repsol, que ara són d'ús industrial, a ús agrícola. Recordem que la intenció de l'Ajuntament és reservar un espai per a futurs equipaments (institut, Centre d'Assistència Primària i deixalleria). Aquesta idea xoca amb les pretensions de Repsol, que des d'un inici tenia la intenció de vendre el solar com a zona d'habitatges. Precisament, l'empresa petroliera ha presentant una al·legació a la proposta, que l'Ajuntament ha rebutjat. En cas que Urbanisme doni el vist-i-plau a la modificació, l'Ajuntament haurà de tornar a negociar amb l'empresa propietària i en cas de no arribar a cap acord té previst iniciar el procés d'expropiació forçosa.

El PSC-Progrés Municipal va votar en contra de la proposta en considerar que el pla general actual té previst ubicar l'institut a l'explanada de les fires, que el CAP es pot fer ampliant l'actual dispensari i que fer una deixalleria entre un institut i un dispensari "és una bestiesa", va dir Llorenç Rustullet en ple. El cap socialista va afegir que el cost de l'expropiació "pot costar 150 milions" i que "Caldes no s'ho pot permetre", xifres que l'alcalde Miquel Casas considera que "no tenen sentit". El PSC-Progrés Municipal proposa que la meitat dels terrenys es destinin a sòl urbà i industrial i que l'altra meitat sigui zona esportiva, i es va comprometre a "tirar enrera el projecte" en cas que el grup socialista guanyés les properes eleccions.


Reasfaltat d'alguns carrers de La Granja

21/11/01. Aquesta setmana s'han reasfaltat diversos carrers del barri de La Granja. Els trams en qüestió són el carrer Cavalls, el carrer Nord (entre l'avinguda de Sant Maurici i la baixada de la Font de la Vaca), el Passeig de la Granja, la Baixa de la Font Vaca i el carrer Jacint Verdaguer (des del passeig de Ronda fins al Passeig de la Granja) i el carrer Lluís Ferrer. Per l'any que ve l'Ajuntament preveu asfaltar el tram final del carrer de les Mateues, conegut com a "Pujada de les monges"





El ple aprova la pujada d'impostos per l'any 2002

21/11/2001. El ple ha aprovat la modificació d'un 3,4% a l'alça d'un seguit d'ordenances fiscals per l'any vinent. Aquesta pujada és la mateixa que l'augment del cost de la vida entre l'agost de l'any passat i el d'aquest any. Així, s'ha apujat en aquest percentantge l'impost sobre vehicles de tracció mecànica i les següents taxes: retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament; recollida, tractament i eliminació d'escombraries i altres residus sòlids urbans; estudi, anàlisi i expedició de documents; i cementiri municipal. Per altra banda, no s'apugen els impostos que tenen una base que es revisa des del Govern Central (com l'IBI) o que es regeixen per criteris objectius (ICIO).

El PSC-Progrés Municipal va votar-hi en contra perquè no està d'acord amb l'impost d'escombraries. A tall d'exemple, un habitatge del nucli urbà paga en concepte de recollida d'escombraries 11.970 pessetes anuals, mentre que un de les urbanitzacions en paga 5.028. De la mateixa manera, un bar del nucli paga 42.374 pessetes a l'any mentre que un d'una urbanització n'aporta 24.776. L'explicació que dóna la regidoria d'Hisenda a aquesta diferència és la freqüència de recollida, que a l'hivern és de sis cops a la setmana al nucli urbà i de dos a la setmana a les urbanitzacions, mentre que a l'estiu la freqüència és de sis i tres cops per setmana respectivament.
El cap de l'oposció, Llorenç Rustullet va opinar que els habitants de les urbanitzacions paguen menys però "tenen un servei a precari i no tenen recollida de matèria orgànica" i va afegir que, per altra banda, "la gent del poble paga el doble però té brutícia als carrers". Rustullet va demanar una revisió de l'ordenança d'escombraries per fer una "distribució equitativa" i que tothom pagui el mateix i tingui els mateixos serveis tal com s'havia acordat per ple l'any passat.

El regidor d'Hisenda, Pere Prat va explicar que el canvi de regidor ha entorpit el procés i que està pendent un estudi per canviar aquestes ordenances. Per la seva banda, l'alcalde Miquel Casas va demanar un temps prudencial perquè les urbanitzacions tinguin els mateixos serveis que el nucli urbà: "en principi, les urbanitzacions tenen edificacions de segona residència i mentre no es regularitzin d'una altra manera tindran un servei de segona residència. És lògic que hi hagi diferències en el servei", va afegir.

El cost de l'any passat en concepte de recollida i tractament de residus va ser de 27 milions de pessetes (2,5 dels quals en concepte de matèria orgànica) mentre que la previsió d'aquest any és de 33,5 milions (5,5 en matèria orgànica). Cal destacar que tot i la pujada important dels impostos d'escombraries de l'any passat, aquest servei és deficitari ja que els ingressos previstos per aquest any per residus no orgànics és de prop de 20 milions de pessetes. Els 13,5 milions que falten per cobrir el dèficit i els 5,5 milions en concepte de matèria orgànica van a càrrec de les arques de l'Ajuntament.



A finals d’any començaran les obres de la pista polivalent i de les pistes de tenis

14/11/2001. El regidor d’Esports, Francesc Sala preveu que les obres de la nova pista polivalent i de les pistes de tenis començaran aquest desembre o el gener de l’any vinent. L’obra està pressupostada per aquest any amb aproximadament 12’5 milions de pessetes però Sala no descarta que es pugui crear també una partida per cobrir la pista. En cas que no es fés inicialment, es deixaran uns anclatges que permetran, més endavant, cobrir-la.

La pista polivalent s’ubicarà entre la piscina municipal i el camp de futbol. Ocuparà l’espai que cobreix la pista descoberta que hi ha actualment però es farà més gran tant per la part de darrera com per, sobretot, la de davant, ja que arribarà fins a l’entrada de la zona esportiva. La pista tindrà un terra sofert que permetrà fer-hi tant activitats esportives (bàsquet, futbol sala, handbol...) com de no esportives (balls, festes...). Això permetrà, d’una banda, descongestionar el pavelló d’activitats esportives ja que les tardes, vespres i nits estan pràcticament ocupats i per altra banda, destinar-hi els actes no esportius. Així s’evitarà haver de cobrir el parquet amb una lona protectora.Arran de la riera es faran dues pistes de tenis. Pel que fa als vestidors, els usuaris de la pista polivalent faran servir els de la piscina i els de la pista de tenis faran servir els antics vestidors de futbol que ja estan reformats.




Es forma l’equip educatiu definitiu per la llar d’infants

14/11/2001. La llar d’infants té ja un equip definitiu després que el 20 d’octubre passat es va fer un concurs públic per cobrir les places de director i d’educadors. Dels resultats es desprèn que la nova directora és Dolors Rogé i que les tres places d’educadores són per Eva Masmiquel, Núria Sidera i Montserrat Paytuví. La resta de la plantilla de forma provisional la integren Esther Castillo, Roser Barnés i Xantal Mensa. El regidor d’Ensenyament, Marcel Vila explica que el concurs permetrà adjudicar unes places fixes que consolidin un projecte educatiu. A més, segons explica Vila, la Generalitat exigeix aquesta regularització com a condició per poder tenir la nova llar d’infants.


Ajuntament i propietari estudien mantenir els balcons irregulars de l'"hotelet" a canvi d’un solar

Vista de l'hotelet
La casa que vol comprar l'Ajuntament

13/11/2001. L’Ajuntament i el propietari de l’hotelet, Ricard Tauler, estan negociant una sortida als balcons irregulars que té la construcció i que en teoria s’haurien d’enderrocar perquè excedeixen la superfície edificable que l’establiment tenia assignat en el projecte de l’obra. La solució més probable és que l’Ajuntament accepti aquestes irregularitats, legalitzi l’obra i que, a canvi, accedeixi a l’expropiació voluntària d’un solar que hi ha al carrer Cruïlles, que comunica la plaça de Cruïlles amb la plaça de l’Ajuntament i en la qual ara hi ha una casa en runes. El que sí s’enderrocaria seria part del sostre de l’àtic, que ha de servir només per fer la caixa de l’ascensor i de l’escala.

Hora de càlculs
Ara, els tècnics de l’Ajuntament estan valorant per una banda quin és el valor de la superfície edificable que s’ha excedit en fer els balcons i, per l’altra banda, quin seria el valor de l’expropiació del terreny del carrer. En cas d’acord, l’ampliació de la superfície de l’hotel implicaria modificar el pla general, per la qual cosa caldria fer la proposta al Departament d’Urbanisme i obrir un període d’al·legacions. En cas de no trobar cap impediment, l’Ajuntament compraria el solar amb el benentès que caldria restar-hi el valor afegit que tindria l’hotelet amb l’augment de la superfície edificable que suposarien els balcons.

«Operacions habituals»
Respecte les crítiques rebudes per alguns sectors sobre la validesa de l’intercanvi, Miquel Casas explica que és una operació “habitual” i que ja s’ha fet en casos anteriors com “quan l’anterior equip de govern l’Ajuntament va obtenir uns terrenys per ampliar l’escola gràcies a un acord amb Vichy o en l’actual equip de govern, quan Eycam va cedir els terrenys que hi ha darrera de la Casa Rosa a canvi de modificar el pla general en benefici de l’empresa”. Casas explica que aquests intercanvis han de passar sempre per la supervisió del Departament d’Urbanisme, que ha de donar el seu vist-i-plau. Després, apunta l’alcalde, l’Ajuntament sempre té l’última paraula per tirar endavant l’operació.
Tot i que suposi acceptar una obra que era il·legal, l’alcalde manifesta que “d’aquest error ens en podrem beneficiar”.



El mes d'octubre recull 51'5 litres per metre quadrat

6/11/2001. El mes d'octubre s'han recollit a Caldes un total de 51'5 litres al nostre poble. El dia de màxima precipitació, amb més de la meitat del total, va ser el 18, amb 28 litres recollits.

Dia
l/m2
3
10'5
10
6
13
1
18
28
20
6
Total
51'5

L'Escola Esportiva comença la participació als Jocs Esportius Escolars de Catalunya

6/11/2001. L'Escola Esportiva Caldes de Malavella enceta aquest cap de setmana la participació als Jocs Esportius Escolars de Catalunya, tant a nivell comarcal -La Selva- com a nivell territorial.

L'Escola Esportiva afronta el curs 2001/02 amb un rècord d'equips en competició. En total seran fins a 10 equips que participaran en Voleibol i bàsquet. Són:

EQUIP
Edat Pax.
Competició
Periodicitat
Pre-benjamí A
6 i 7 anys
Trobades de Minibàsquet
Mensual
Pre-benjamí B
6 i 7 anys
Trobades de Minibàsquet
Mensual
Benjamí Masculí
8 i 9 anys
Lliga Comarcal Minibàsquet
Setmanal
Benjamí Femení
8 i 9 anys
Lliga Comarcal Minibàsquet
Setmanal
Benjamí Mx. Volei
8 i 9 anys
Trobades de Mini-Vòlei
Bimensual
Aleví Mixte
10 i 11 anys
Lliga Comarcal Minibàsquet
Setmanal
Aleví A Femení
10 i 11 anys
Lliga territorial Voleibol
Quinzenal
Aleví B Femení
10 i 11 anys
Lliga territorial Voleibol
Quinzenal
Aleví C Femení
10 i 11 anys
Lliga territorial Voleibol
Quinzenal
Cadet Femení
13 a 16 anys
Lliga territorial Voleibol
Setmanal

Jerry Bruner guanya el campionat europeu sènior de golf a Caldes

5/11/2001. El diumenge va concloure l'European Seniors Tour Championship, disputat al PGA Golf de Catalunya de Caldes. El guanyador va ser el nordamericà Jerry Bruner, amb sis cops sota la par. Amb aquesta victòria, el jugador de 54 anys es va endur 37.000 lliures, uns 10 milions de pessetes. Cal destacar la participació de Neil Coles que és juntament amb Àngel Gallardo el dissenyador del camp. Coles va quedar segon, darrera de Tommy Horton, en la secció de super sèniors. Podeu veure les classificcions a la web de la PGA European Tour.

 


 

Torneu enrere

 
Dissenyat i creat per GESMEDIA Gestions Multimèdia - 972 47 23 03 - info@gesmedia.com