Notícies

L'APA nomena nou president

13/10/2000 La Junta de l'Associació de Pares del CEIP Sant Esteve de Caldes de Malavella en la reunió del dia 5 d'Octubre de 2000 ha acordat nomenar com a president de l'Associació en Pere Serrats i Garnatxa

Caldes acull l'Assemblea de Municipis de Catalunya

30/9/2000 Caldes acull avui dissabte unes jornades de l'Assemblea de Municipis de Catalunya (ACM) sota el títol El paper de les comarques en la organització territorial de Catalunya. L'ACM és una entitat que agrupa uns 600 municipis, 39 Consells Comarcals i altres organismes relacionats amb el món municipal. Són precismanet els Consells Comarcals, a través del Fòrum Comarcal de l'ACM, que han organitzat aquesta jornada. La intenció de la trobada és intercanviar opinions entre experts (geògrafs, economistes i consellers) i alcaldes i presidents comarcals. Per més informació, cliqueu aquí

Els pagesos pràcticament tallen els accessos a Girona

29/9/2000 Les protestes de la Unió de Pagesos de les comarques gironines han tallat gairebé tots els accessos a la ciutat de Girona i només es pot accedir a la ciutat a través de l'autopista A-7 o de la carretera de Santa Coloma, a les 19h encara restaven tallades les carreteres N-II antiga i la variant a l'altura de Fornells de la Selva i de Sant Julià de Ramis, tots els accessos a la variant, (Celrà, Quart, Fornells) i les carreteres de Cassà a Girona i de Celrà a Girona. Els pagesos no pensen canviar l'actitud de moment i es preveuen més mobilitzacions durant el cap de setmana.

L'Ajuntament de Caldes té un estand a la Fira d'Hostalric

29/9/2000 Caldes té un lloc dins la Fira Comarcal de Sant Miquel d'Hostalric. L'Ajuntament ha instal·lat un estand de promoció de la vila que inclourà 6 plafons amb làmines de diversos monuments de Caldes, díptics informatius sobre el municipi, una vitrina amb el programa de la festa Major i amb els ninots que van amenitzar el programa i diverses publicacions que s'han fet sobre Caldes. També es permetrà fer un tast de les diverses aigües que s'envasen a Caldes. La fira de Sant Miquel acull estands de diversos ajuntaments de la Selva. La inauguració es farà el dissabte 30 a les 12 del migdia i estarà oberta fins a les 9 del vespre. El diumenge, l'horari és de 10 del matí a 9 del vespre

Ple municipal del 26 de setembre del 2000

Aprovades les ordenances fiscals per l'any 2001
El ple va acordar aprovar provisionalment les ordenances fiscals de l'any 2001 que properament us presentarem:
El regidor d'Hisenda, Pere Prat va reconèixer que "aquest és un tema que mai no és agradable" ja que "tot el que sona a impost, taxa o preu públic provoca gairebé sempre una reacció negativa". Magrat tot, va afegir que "s'ha d'afrontar, igual que els temes que sonen més bé". Pel que fa a les modificacions, Pere Prat va voler destacar els següents punts, que reproduïm de forma literal:

1) Correccions tècniques. I per tant, no cal que hi fem més comentaris. És qüestió d'afinar cada dia una mica més.
2) La regidoria d'Hisenda és partidària que els serveis que fa l'Ajuntament els ha de cobrar; això en línies generals. I això per un principi de justícia: ha ha ciutadans que porten molt poca feina a l'Ajuntament. I en canvi, n'hi ha d'altres que tot sovint demanen

documents a l'Ajuntament. El més normal és que aquests últims paguin els serveis que legítimament obtenen. És per això que a partir de l'any 2001 es cobrarà per l'emissió de certificats d'aprofitament urbanístic, per compulsa de documents, fotocòpies etc.

3) Aquesta regidoria és partidària d'apujar l'esforç fiscal per al ciutadà cada any, segons l'IPC. Això, fet d'una manera continuada ens evitarà actualitzacions fortes i desagradables. Per això, avui proposem revisar la majoria de taxes i preus públics d'acord amb l'IPC
4) No s'incrementen els impostos que tenen una base que normalment es revisa des de Madrid (IBI...) o que es fonamenta en criteris objectius (ICIO)
5) Taxa de recollida d'escombraries. Aquí es produeix un fort increment de la taxa i està destinat a fer front al 100% del cost previst de la recollida, tractament i eliminació de residus inorgànics. Em quant a la recollida de residus orgànics no els incloem a la taxa degut al seu caràcter experimental i la possibilitat de modificacions.
6) Ordenança de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres
Aquí proposem unes modificacions tècniques que no necessiten comentaris i unes altres de tipus polític que sí i que comentem:

El cap de l'oposició, Llorenç Rustullet es va mostrar favorable a totes les modificacions però va voler matisar el punt de les escombraries: "considerem que la recollida d'escombraries suposa una injustícia pel poble perquè els coeficients que s'apliquen estan mal calculats: Mentre un habitatge urbà haurà de pagar 11.576 pessetes, un habitatge d'una urbanització n'haurà de pagar només 4.863". El cap de PSC-Ciutadans pel canvi va qualificar d'"injustícia" el fet que als edificis del casc urbà se'ls apliqui un coeficient 1 i als de les urbanitzacions se'ls apliqui el 0,42.

Rustullet també va manifestar la seva preocupació pels costos de la recollida selectiva de matèria orgànica, que pugen a 5.738.881 pessetes ja que si haguessin d'anar a càrrec del contribuent, aquest hauria de pagar 15.658 pessetes en concepte de recollida de residus. Per contra, com que les urbanitzacions no tenen recollida de matèria orgànica, només en pagarien 4.863 pessetes amb la qual hi ha una gran diferència. Rustullet va afegir que "nosaltres creiem que la matèria orgànica s'ha de recollir però el cost és massa elevat. Està bé que aquesta vegada el pagui l'Ajuntament però, i l'any que ve, continuarà l'Ajuntament subvencionant aquests 6 milions? Llavors tindriem un poble sostenible però potser no tindriem un pressupost sostenible". No obstant, el PSC-Progrés municipal va aprovar les ordenances del 2001, "amb la condició que l'any vinent revisem els coeficients d'aplicació perquè ens sembla que estan desfasats i que es prenguin mesures per optimitzar els contenidors de matèria orgànica".
L'equip de govern hi va accedir i va justificar els coeficients adduïnt que eren els utilitzats fins ara. L'alcalde Miquel Casas va destacar que el servei d'escombraries passava menys vegades per les urbanitzacions, que hi ha gent que no hi viu tota la setmana però va reconèixer que "cal ajustar el preu que cal que pagui cadascú de la forma més justa i això farà segurament que s'ajusti el preu que haurà de pagar el ciutadà del nucli urbà".

L'Ajuntament suhasta parcel·les del Llac del Cigne i de Turist Club
Equip de govern i oposició van consensuar aprovar el plec de clàusules per subhastar diverses parcel·les de propietat municipal procedents de l'aprofitament mig de la urbanització Llac del Cigne i Turist Club. El regidor d'Hisenda, Pere Prat, va explicar que "la finalitat de la subhasta de parcel·les és la d'obtenir recursos econòmics per a realitzar inversions. Inversions que tinguin un ús el més actiu possible, inversions que tinguin una rendibilitat social. Aquesta és la raó: canviar un patrimoni que no fem servir per unes inversions reals d'utilitat pública".

L'Ajuntament repartirà adhesius amb el distinctiu "CAT" a les matrícules i sol·licita un canvi de postura del govern central
Tots els partits polítics van aprovar la proposta del regidor de Cultura, Marcel Vila, sol·licitant que s'incorpori el símbol "CAT", en el nou model de matrícula europea a tots els automòbils matriculats en territori català. Mentrestant, el regidor s'ha compromès a repartir adhesius amb el distinctiu "CAT" als caldencs que ho desitgin. La proposta és la següent:

"Atès la 'imminent posada en circul·lació de les noves matrícules europees a l'Estat Espanyol, que el model de matrícula europea que s'instaura ara a l'Estat Espanyol és un model centralista i uniformista que no té en compte la realitat plurinacional de l'Estat Espanyol i que s'hauria de reflectir aquesta diversitat en el distinctiu d'identificació en els automòbils matriculats a l'Estat, el regidor de Cultura proposa al ple: expressar la manca de sensibilitat política del govern espanyol envers les diferents nacions que conformen l'Estat Espanyol ja que no posen el distinctiu de cadascuna d'elles amb les matrícules europees; demanar al govern de l'Estat Espanyol que incorpori el símbol "CAT" en el nou model de matrícula europea en tots els automòbils que circulin en territori català i fer arribar a la delegada del govern a l'Estat la nostra queixa i petició". El regidor de Cultura, Marcel Vila, va manifestar que l'Ajuntament facilitarà adhesius amb el distinctiu "CAT" a tothom qui ho desitgi.

L'escola bressol tindrà seguirà un horari de 8 a 7 de la tarda
El ple va aprovar amb l'abstenció del grup socialista l'horari de l'escola bressol, que serà de les 8 del matí a les 7 de la tarda. El grup socialista es va abstenir perquè va considerar que aquesta proposta ja va ser aprovada per tots els grups polítics arran d'una iniciativa del PSC i que "el regidor té marge suficient per poder tirar endavant sense necessitat de fer la mateixa proposta, tornar-la a portar al ple i tornar-la a discutir quan una cosa ja està aprovada. Ho trobem estrany perquè és jugar dues vegades el mateix partit".
El regidor d'Ensenyament, Marcel Vila va explicar que la proposta s'havia tornat a plantejar amb una modificació ja que, anteriorment, es contemplava un horari de la llar entre 8 i 12 i entre 3 i 7 i un servei de menjador. La nova proposta especifica que la llar d'infants té un horari continu de 8 del matí a 7 de la tarda i que l'horari de menjador inclou les tres hores intermèdies. "La proposta s'hauria pogut fer per decret d'alcaldia però donada la sensibilitat amb què es va dur la proposta al ple l'hi hem tornat. Només es fa perquè no hi hagi un buit legal en aquesta proposta que era una mica ambigua".

L'alcalde desmenteix les acusacions fetes en un diari sobre la negativa de l'Ajuntament a pagar 48 milions per urbanitzar Can Solà II
L'alcalde va desmentir en ple les acusacions que va rebre del president de Can Solà II, Felipe Estrada, a través d'un diari comarcal i en què afirmava que l'Ajuntament es negava a pagar els 48 milions que ha d'aportar en concepte de propietari de parcel·les en aquesta urbanització. El PSC-Ciutadans pel canvi va plantejar la pregunta en el ple per aclarir la situació.

Miquel Casas va explicar la seva visió dels fets: "A Can Solà, amb el projecte sobre la taula, van convocar un concurs d'empreses per executar-lo. Quan es faci el projecte, l'Ajuntament haurà d'aportar aquests 48 milions. El que passa és que es va presentar només una empresa, se li va adjudicar les obres. Però a través d'una investigació de la pròpia secretaria es va descobrir que l'empresa és insolvent i ho vam comunicar a la junta de compensació. Com que vam considerar que aquesta empresa no es podia fer càrrec d'una obra important pressupostada en 400 milions vam decidir tornar a iniciar el procés. Van passar els dies i fins i tot va venir una altra empresa que es va posar en contacte per saber, en cas que se li adjudiqués les obres, com podria gestionar els residus. El dissabte passat, havia concedit hora de visita a un membre de la junta i se me'n van presentar 14 o 15 dient que haviem contractat una empresa per fer el projecte i que el feiem nosaltres. Jo els vaig dir que no portavem cap empresa".

L'alcalde va afegir que va suggerir al president de Can Sola II els passos que creia que calia seguir: "els suggeriments que vaig fer al senyor Estrada van ser els següents: obrir un concurs d'empreses, intentar tenir tres pressupostos i fer el projecte en dues fases perquè Mas Solà II té poques parcel·les sense edificar i això repercutia en els diners que havien d'aportar els veïns. La proposta de les dues fases la plantegem perquè en una primera fase s'inclogui l'aigua potable i el clavegueram i en la segona fase, la resta. Per què? Doncs perquè els veïns comentaven que tenien una parcel·la en una urbanització i com que no tenien llicència d'obres, tenien molt poc valor i per això els bancs no els volien hipotecar per fer front a la realització del projecte. Si aquesta gent es gasta diners en una primera fase i després obtenen de l'Ajuntament el permís d'obres, la parcel·la ja té llicència i pot construir-se. Llavors és més fàcil que un banc l'avali i que jo no hagi d'avalar un crèdit personal sobre el treball sinó sobre la parcel·la. Això és molt beneficiós pels ciutadans d'una urbanització".

Diversos
El ple municipal va aprovar per unanimitat iniciar el procés d'expropiació de les parcel·les que no estan adherides a la junta de compensació de les urbanitzacions Can Solà Gros II i d'Aigüesbones.

Tots els partits polítics van aprovar el compte general de l'any 1999. L'informe ja havia estat valorat favorablement en la comissió especial de comptes feta el 24 de juliol passat.

El ple va aprovar per majoria absoluta la rectificació de l'inventari de l'any 1999 fruit de les adquisicions i vendes de terrenys que ha fet l'Ajuntament així com de les cessions que ha rebut.

Sol·licitar a la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya ascendir la secretaria de Caldes de Malavella secretaria d'intervenció de tercera categoria.

L'Ajuntament demana una subvenció per comprar Cal Ferrer de la plaça

21/9/2000. L'Ajuntament ha demanat, amb el consens de tots els grups polítics, una subvenció al FEDER (Fons Europeu pel Desenvolupament Regional) per poder comprar l'edifici de Cal Ferrer de la plaça, davant de l'Ajuntament.

La intenció de l'equip de govern és, en una primera etapa, aprofitar l'edifici per ubicar-hi algunes dependències de l'Ajuntament i fer obres a l'actual consistori ja que el sostre està en molt males condicions. L'alcalde Miquel Casas no descarta que, un cop acabades les obres de l'Ajuntament, es pugui destinar a fer un museu tot i que, mentrestant, per a aquest ús es podria habilitar la part superior del dispensari.

Respecte l'ajut del FEDER, l'alcalde manifesta que Cal Ferrer de la Plaça "és un edifici emblemàtic i tenim clar que si hem de rebre un ajut és per fer una cosa important. Val la pena i costa però l'hem de comprar". Adquirir Cal Ferrer de la plaça costarà més de 50 milions de pessetes

14/9/2000 El Club Ferroviari Caldes de Malavella ha llogat tot un tren de 260 places pel viatge que ha organitzat per l'1 d'octubre al Museu del Tren de Vilanova. El Club ha aplegat de moment 199 persones, amb la qual cosa queden una seixantena de places lliures. Segons els organitzadors, s'hi ha apuntat gent de Caldes, Santa Cristina, Girona, Arbúcies, Portbou, Salitja, Riudellots... La sortida es farà des de l'estació de Caldes i aquests són els preus, que inclouen el viatge d'anada, de tornada, el dinar i l'entrada al Museu:

Preu per no socis: 3.600 ptes.
Preu per socis: 3.100 ptes.
Preu per nens de fins a 10 anys: 3.100 ptes.

Les persones interessades a apuntar-se al viatge, poden trucar a la Susi o a en Victorià al següent telèfon: 972 47 08 67 (a partir de les 10 del vespre).

14/9/2000 Aquest matí a quarts de nou, un cotxe ha atropellat una moto al centre del poble. Els fets han passat quan un Saxo platejat, que venia de la Plaça de l'Ajuntament i anava cap al Carrer Girona, s'ha saltat el senyal d'stop i ha envestit per davant una moto que anava en direcció a Llagostera. Segons fonts dels vigilants municipals, el noi de la moto és de Vilobí i anava a treballar.

Algú roba a Caldes 120.000 litres d'aigua cada setmana

9/9/2000 L'alcalde Miquel Casas ha desvetllat avui dissabte el motiu dels talls d'aigua que ha patit Caldes en els últims mesos. La causaés l'intent de l'empresa proveidora del servei, Prodaisa, de trobar el responsable d'una fuita o desviament d'aigua que setmanalment desapareix en un període molt breu de temps sense que cap comptador en tingui constància. La falta de comunicació entre l'equip de govern i l'oposició va fer que aquests últims convoquessin per avui dissabte un ple extraordinari per tractar el subministrament d'aigua a Caldes i demanar explicacions pels talls d'aigua sense previ avís. Ara, l'explicació pública dels motius dels talls d'aigua pot fer que no es trobi el reponsable del robatori dels 120.000 litres setmanals.

El per què del ple extraordinari
Al començament del ple, el PSC-Progrés Municipal ha argumentat el motiu de la convocatòria del ple extraordinari. El cap socialista, Llorenç Rustullet, ha explicat que el PSC ja plantejava en el seu programa electoral que Caldes era deficitari en aigua potable i que per això el seu partit havia fet diverses preguntes en plens i comissions informatives sobre la situació de l'aigua potable a Caldes. Segons Rustullet, totes les respostes que s'havien rebut per part de l'equip de govern van ser la "garantia que l'empresa Prodaisa oferiria el servei d'aigua tal com establia els contractes". Rustullet ha continuat dient que el PSC va arribar a creure's que "potser ens haviem equivocat ... però deu dies abans de la festa hi va començar a haver talls de nits que després de la Festa Major, van continuar i n'hi va haver també de dia, aquesta vegada per sectors".

El cap del PSC-Progrés Municipal ha afegit que una segona causa de la convocatòria del ple extraordinari ha estat que "la gent, abans de tenir una tallada d'aigua es mereix una informació prèvia perquè la gent s'espavili i prengui precaucions. Creiem que és un error que la companyia no avisés prèviament". Per últim, Rustullet ha explicat que volien tractar aquesta tema en ple "per fer-lo més esplendorós i donar-li més importància". El PSC va proposar buscar més pous i connectar-se amb els conductes del Consorci Costa Brava, que porten aigua des de l'embassament del Pasteral fins als pobles de la Costa Brava. A més, va demanar responsabilitats a l'empresa Prodaisa.

Era necessari?
Francesc Sala, regidor a l'equip de govern ha volgut "deixar constància als ciutadans que aquest ple extraordinari ha costat 220 o 230.000 pessetes (20.000 pessetes per regidor) quan la informació que hem facilitat aquí s'hauria pogut donar en un ple ordinari, en una comissió informativa o en una reunió particular".

La resposta de l'alcalde respecte els talls d'aigua
Tot seguit ha arribat el torn de l'equip de govern. L'alcade, Miquel Casas ha expressat la seva perplexitat pel fet que "em vaig assabentar que s'havia convocat el ple extraordinari per un mitjà de comunicació quan 12 hores abans haviem tingut una reunió conjuntament", adreçant-se a Llorenç Rustullet. Tot seguit, s'ha centrat en explicar la situació de l'aigua durant aquest estiu: "L'empresa Prodaisa va detectar que setmanalment hi ha via unes pèrdues importantíssimes d'aigua, del voltant de 120.000 litres d'aigua, en un instant i que no es comptabilitzaven enlloc. Això ens va fer pensar en dues possibilitats: o que hi havia un fenomen natural estranyíssim o que hi havia una actuació d'algú o alguns que estiraven 120.000 litres d'aigua sense dir res a ningú i sense ni tan sols pagar-los". Casas ha comentat que l'Ajuntament tenia una doble preocupació: "per una banda, hi havia un consum que no era pagat i per l'altra, era un consum incontrolat que ens feia destirotar els nivells dels dipòsits".

Els contactes amb Prodaisa van arribar a la conclusió que la millor sortida era "fer talls d'aigua controlats i per sectors a les nits per trobar on és el ramal on desapareix l'aigua". L'alcalde ha explicat que "a partir d'aquí, ho vaig passar molt malament perquè aquesta era una actuació que no anava en favor dels ciutadans però per altra banda tampoc no podia avisar els veïns dient que durant una nit es tallaria el servei d'aigua per comprovar qui ens pren l'aigua perquè llavors ho haurien deixat de fer".

En aquest moment, l'alcalde ha comentat, adreçant-se a Llorenç Rustullet, que "si m'ho hagués comentat personalment i no hagués fet servir mitjans de comunicació li hauria explicat amb molt de gust i, possiblement a partir d'allà també hauria tingut la mateixa ànsia que jo" i ha aprofitat per "demanar personalment disculpes als veïns, tot i que ho hem fet pel bé de la comunitat, perquè cadascú pagi l'aigua que gasta i que, sobretot, es gasti amb raonament".

L'estat de l'aigua a Caldes
Continuant amb la situació de l'aigua, Casas ha explicat que havia demanat a Prodaisa si aquest estiu calia fer restriccions, cosa que ja s'havia fer altres anys. Prodaisa va contestar que "els pous havien baixat moltíssim, entre el 30 i el 40% alguns, però que no caldria fer restriccions". Arribats a finals de juliol, Prodaisa va contactar amb l'Ajuntament i va explicar que entre les fuites d'aigua, la sequera i l'augment de la població era molt difícil recuperar els nivells dels nou dipòsits del nucli i dels tres del Llac del Cigne. A partir d'aquí, l'empresa va plantejar la necessitat de fer restriccions. Casas explica que "això ens va fer buscar un altre pou. Concretament, el 26 de juliol vam contemplar la possibilitat d'arrendar el pou de Mas Figueres per garantir el subministrament a la població i el dia 4 d'agost ja oferia el servei a la població, cosa que garanteix el subministrament d'aigua potable al municipi".

El futur de l'aigua a Caldes
Pel que fa a les perspectives de futur, Miquel Casas ha explicat que "tenim pràcticament garantit que hi haurà aigua". Per solventar possibles dèficits, l'alcalde ha comentat que s'han adequat els pous que hi havia fins ara, que s'ha arribat a l'acord d'arrandament del pou de Mas Figueres abans citat, que s'estan fent prospeccions a les Mateues per buscar-hi aigua i que Caldes té disponible, en cas de necessitat la xarxa d'aigües de Malavella Park. L'Ajuntament també col·locarà, segons ha dit l'alcalde, filtres de sorra, renovarà les bombes d'aigua i farà un seguiment de la zona esportiva, lloc on la xarxa pot tenir les fuites més grans.

L'alcalde descarta, en principi l'opció de connectar-se amb la xarxa d'aigua del Consorci de Girona Costa Brava-Centre, que porta aigua des del Pasteral fins a la Costa Brava (subministrant també Girona, Salt, Sarrià, Llambilles, Cassà i Llagostera) a causa dels costos que implicaria, que serien els següents:

El preu del metre cúbic d'aigua es pagaria a 25 pessetes, cosa que representaria un cost de 7.000.000 de pessetes tenint en compte el que es va gastar l'any 1999.
El dret de connexió pels 12 mesos costaria 9.460.800 pessetes.
Caldria invertir uns 30 milions en la construcció de la canonada.
No es podria obtenir aigua el mes d'agost, el mes punta del consum a els pobles de la Costa Brava.

Bonificacions i càstigs
Respecte a la prevenció de l'ús indiscriminat de l'aigua, l'alcalde ha fet una proposta: "es gasta molta aigua i de vegades d'una forma innecessària. Sóc partidari que una família que té un consum regular i un ús adequat al llarg de tot l'any tingui una rebaixa de la quota de l'aigua. Aquella família que veiem que un mes en gasta 5 i un altre, perquè pot i té diners per fer-ho, en gasta 25, en piscines, regant el jardí o rentant el cotxe se li hauria de pujar la quota.". En aquest sentit, va avançar que "la brigada municipal té l'encàrrec de programar els horaris de regar i els sistemes de reg" i que l'Ajuntament aprofitarà un pou d'aigua no potable a la zona esportiva per regar els jardins dels voltants.

Falta d'informació i campanyes de sensibilització
Per la seva part. Llorenç Rustullet s'ha queixat perquè "Ara porta molt ben preparada la informació però per què no ens ho ha explicat abans? Ens queixem de manca de previsió i d'informació i demanem el compromís perquè no hi hagi aquesta falta d'informació d'ara en endavant. A part d'això, creiem que la companyia no el tenia del tot informat i caldria fer-li una estirada d'orelles". L'alcalde ha contestat que sempre que es produeixen talls elèctrics o d'aigua normals s'avisa la població i ha sortit en defensa de l'empresa Prodaisa: "Des del 3 de juliol al 31 d'agost es van fer 85 intervencions, de les qual 21 van ser per controlar fuites. Fer aquestes intervencions, algunes importantíssimes, ens tan sols dos mesos ens parla molt de la companyia d'aigües que tenim".

Per últim, el PSC-Progrés Municipal ha demanat que es fés una camanya per estalviar aigua, cosa que l'alcalde no ha cregut convenient, i ha demanat la publicació d'un fulletó informatiu per a tota la població en el qual s'expliquéssin les raons dels talls d'aigua dels últims mesos. L'equip de govern ha considerat que el ple extraordinari i els taulells de l'Ajuntament, on es poden consultar els plens, són suficients.

Llac del Cigne
L'alcalde ha volgut explicar també el cas del Llac del Cigne: "Cinc anys enrera, els pous que tenim ara al nucli ja estaven fets. El Llac del Cigne tenia un subministrament independent del nucli de Caldes i hi vam trobar un pou acabat de fer, el de Mas Albac. Els tècnics havien previst que aportaria 18.000 litres/hora i va anar baixant finsa 9.000, mentre que altres pous de 2.000, 3.000 litres no eren suficients i vam haver de fer subministrament amb cubes. Vam aconseguir arrendar el pou de Mas Sunyer i això ens va fer respirar perquè teniem prou aigua, tot i que amb manganès. El 1998 la situació era insostenible perquè augmentava molt el consum. Veiem que no podiem abastir el Llac del Cigne. A partir d'aquí es va portar l'aigua del dipòsit fins al Llac del Cigne i se'm va plantejar una altra ànsia: "Es quedarà el nucli sense aigua?". El cert però és que ni al Llac del Cigne ni al nucli de Caldes no ha faltat aigua".

La gestió privada de l'aigua
L'alcalde ha defensat la gestió de l'aigua per part d'una empresa privada: "El 1994, amb la gestió de l'aigua a càrrec de l'Ajuntament i amb 3.200 habitants, el Consistori va recaptar 22.900.000 pessetes. Això no va ser suficient per pagar ni el propi servei. L'any 1999, amb 4.000 habitants, Prodaisa va recaptar 23.672.000 pessetes, dels quals 3 milions han anat a parar a la caixa de l'Ajuntament pel cànon de les canonades i 3 milions més en concepte de millores en la xarxa. D'aquesta manera, hem passat de 0 pessetes a 6 milions de fons i per tant l'operació financera ha estat raonada".

En un dia normal es gasten 700.000 litres
En dies extra es gasten 1.200.000 litres
L'1 de juliol de 1999, Caldes va gastar 1.100.000 litres d'aigua
L'1 de juliol del 2000, Caldes va gastar 1.200.000 litres d'aigua
Es calcula que abans de fer les obres de reparació, els últims mesos, entre un 20 i un 25% de l'aigua de la xarxa es perdia
Durant el juliol s'observa una tendència regular a l'alça a mesura que avança el mes. El 9 de juliol va ploure i curiosament el consum va baixar bastant. L'Ajuntament dedueix que durant l'estiu, la gent fa servir molta aigua per regar l'hort o el jardí.

L'escola estrena cuina aquest any, que servirà també per la llar d'infants

8/9/2000 L'Ajuntament, el Col·legi Públic Sant Esteve i el Consell Comarcal de la Selva han signat un conveni pel qual l'escola podrà oferir durant aquest curs el servei de cuina. El regidor de Cultura, Marcel Vila explica que "el projecte d'ampliació de l'escola ja contemplava aquest servei. Després del projecte, es va fer el lliurament de les obres però l'equipament triga en arribar". Les obres d'adequació per enquibir la cuina i fer arribar el gas han costat 2,3 milions, tot i que el regidor no descarta que es pugui ampliar.
"Arran de la demanda dels pares de la llar d'infants, l'Ajuntament va tenir contactes amb el Consell Comarcal de la Selva perquè la llar d'infants pogués aprofitar el servei de cuina del Col·legi Públic Sant Esteve. Vam demanar si era possible oferir el servei amb els mateixos costos i el Consell hi va accedir", explica Vila. D'aquesta manera, els preus del servei de cuina, que estan subvencionats pel Consell Comarcal de la Selva, costaran 455 pessetes per dia si el nen menja regularment a l'escola o a la llar i 560 pessetes el dia en cas que hi vagi puntualment. L'any passat una setantena de nens van fer ús del servei de càtering a l'escola i, per altra banda, uns 25 pares han sol·licitat el servei de menjador a la llar d'infants. En aquest últim cas, ha calgut aportar mobiliari nou per oferir aquest servei, que segurament s'endarrerirà fins el dia 18 de setembre.

El Consell Comarcal ofereix una línia de transport escolar per les urbanitzacions de Caldes

8/9/2000 El Consell Comarcal ofereix per aquest any una línia de transport escolar als alumnes que visquin a les urbanitzacions. L'autobus seguirà el següent recorregut: Urbanització Turist Club- Llac del Cigne 1 (entrada més propera a la N-II), Llac del Cigne 2 (entrada més propera a Caldes), zona esportiva i Aigües Bones. Les persones interessades en el servei caldrà que formalitzin la petició al col·legi.
Per altra banda, els alumnes que no estiguin domiciliats als nuclis de població del Turist Club, Llac del Cigne, Aigües Bones podran, com el curs passat, fer petició de l'ajuda individual de transport sempre que compleixin amb la condició de viure a una distància igual o superior a 3 km. de l'escola.