5/6/2001.
Una sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya obliga l'Ajuntament
de Caldes a fer-se càrrec del manteniment
de la urbanització de Can Carbonell,
que fins ara s'autogestionava a través
de les quotes de conservació que pagaven
els seus veïns. Aquesta sentència
implica que l'Ajuntament de Caldes haurà
d'oferir tots els serveis a la urbanització
abans del desembre del 2001. L'Ajuntament defensava
que el pla general no l'obliga a cap termini
per assumir els serveis de Can Carbonell però
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
argumenta que Urbanisme marca com a cinc anys
el temps en què les Entitats Urbanístiques
de Conservació tenen l'obligació
de fer-se càrrec de la urbanització.
Com que aquests cinc anys ja han passat en el
Cas de Can Carbonell, el Tribunal Superior de
Justícia interpreta que l'Ajuntament
se n'ha de fer càrrec. Ara, en un compàs
de transició, la junta de conservació
esgotarà tots els seus fons en inversions
a la urbanització. Un cop la caixa estigui
a zero, previsiblement el desembre d'aquest
any, Can Carbonell passarà a ser una
part més del nucli urbà. |
 |
 |
| Dues
imatges recents de Can Carbonell |
|
Un dels
hàndicaps que haurà de superar
l'Ajuntament és l'extensió de
la urbanització, que moltes parcel·les
estan encara per edificar i que molts dels veïns
no estan censats a Caldes. Així doncs,
segons diu l'alcalde, "el nucli creixerà
moltíssim però per contra el nombre
d'habitants per quilòmetre quadrat baixarà
moltíssim". Per tant, l'àrea
que haurà de cobrir l'Ajuntament serà
molt gran amb l'inconvenient que el creixement
no anirà acompanyat amb un augment de
la població proporcional. Per això,
l'alcalde avisa que tot i que l'Ajuntament "augmentarà
el personal de brigada", els veïns
de Can Carbonell "no tindran el mateix
servei que tenien fins ara". Això
sí, com a contrapartida, ja no pagaran
la quota de conservació. Miquel Casas
diu que entre l'Ajuntament i la urbanització
"hi ha una bona entesa i una actitud dialogant"
i destaca que "Can Carbonell està
en força bon estat. Pels anys 2002 i
2003 no caldrà que fem grans inversions".
Com a acció important a fer comenta l'establiment
dels 25 metres de protecció perimetrals
que s'hauran de crear al voltant de la urbanització
amb l'objectiu de protegir-la dels incendis.
Malgrat tot, Miquel Casas
explica que el que més el preocupa no
és assumir el manteniment de Can Carbonell
sinó que l'Ajuntament s'hagi de fer càrrec
del Llac del Cigne. Aquesta és l'altra
urbanització que ha presentat un contenciós
contra l'Ajuntament i que podria integrar-se
també en un futur no gaire llunyà
en el nucli de Caldes si els jutges també
es pronuncien en el mateix sentit que en el
Cas de Can Carbonell. Casas comenta que "en
el Llac del Cigne hi ha carrers que estan en
mal estat" i que "si l'Ajuntament
se n'ha de fer càrrec, haurà d'assumir
com a mínim un 10% del cost de totes
les obres".
L'alcalde lamenta la situació
de desempara en què queda l'Ajuntament
en aquests casos i apunta com a una possible
via de finançament que les persones
de les urbanitzacions no empadronades es censin
a Caldes. Això permetria, d'una banda,
que l'Ajuntament ingressés més
impostos que podrien augmentar els pressupostos
municipals, per una altra, l'Ajuntament ingressaria,
per part del govern central, unes 18.000 pessetes
per nou habitant i, per últim, "serviria
per arribar als 5.000 habitants, nombre a
partir del qual l'Ajuntament es pot plantejar
demanar més equipaments i ajuts a les
administracions". Mentre tot això
no passa, el municipi es veu obligat a donar
el servei de recollida d'escombraries i de
dispensari municipal a molta més gent
de la que està empadronada i, a més,
no rep impostos com, per exemple, de vehicles,
ja que aquests solen estar censats en altres
municipis.
L'alcalde seria més
partidari que una comissió d'urbanisme
estudiés les urbanitzacions cas per
cas, amb estudis exhaustius i a partir d'aquí,
"que els jutges decidissin". Una
"demora" en el temps a partir del
qual el municipi s'ha de fer càrrec
de la urbanització seria la sortida
més viable segons afirma Casas ja que
serviria perquè les mateixes urbanitzacions
acabessin d'adequar el manteniment més
bàsic.
|
|
Condemnades a portar
problemes
Totes les urbanitzacions de Caldes ja van
néixer condemnades a ser un niu de
problemes i són un maldecap tant pels
veïns com pel municipi. L'origen va ser
un promotor o una junta de propietaris que
va adquirir els terrenys, en va fer parcel·les
i les va començar a vendre amb el compromís
d'encarregar-se dels serveis bàsics
(clavagueram, llum, voreres...). El problema,
segons diu l'alcalde, és que molts
d'aquests promotors "han fet fallida
o han desaparegut o s'ho han montat perquè
no es pugui trobar el responsable". Així
doncs, les urbanitzacions van quedar a mig
fer i el problema es va traslladar als veïns,
que s'han hagut de fer càrrec de les
inversions que en teoria corresponien al promotor,
i a l'Ajuntament, que s'ha vist inmers ja
en dos contenciosos.
Malgrat tot, l'alcalde reflexiona que "hi
va haver gent que era conscient que comprava
les parcel·les a un preu que no tocava
però d'altres van comprar parcel·les
enganyats." L'alcalde comenta que als
anys 60, "es van fer viatges fins i tot
amb autocars a les urbanitzacions per vendre
parcel·les a preus baixos però
és que els preus eren només
de les parcel·les; el manteniment hauria
costat molt més". En aquest sentit,
afegeix que "quan, per exemple, et venen
un cotxe de dos milions per només mig
milió de pessetes, alguna cosa ha de
tenir el cotxe. Pot ser que et trobis que
no té motor".
Per altra banda, Miquel Casas critica la política
que es va fer a l'Ajuntament en els primers
setze anys de govern democràtic: "en
setze anys només es van donar permisos
d'urbanització a Can Carbonell i al
Llac del Cigne. En els últims quatre
anys hem donat permís a Aigüesbones,
Can Solà I i al Tourist Club i encara
en falten dues, Can Solà II i Malavella
Parc. Crec que s'haurien de demanar responsabilitats
pel fet que en setze anys es donés
permís a només dues urbanitzacions",
sentencia Casas.
|
|
El llarg procés
per arribar a formar part del poble
Aquests són els passos pels quals ha
de passar una urbanització fins a arribar
a formar part del nucli urbà del municipi.
1) Aprovació per part dels propietaris
de la urbanització els estatuts i les
bases d'actuació
2) Els veïns es constitueixen en una
junta de compensació
3) La junta de compensació aprova el
projecte d'urbanització i l'envia a
l'Ajuntament perquè l'aprovi
4) L'Ajuntament aprova el projecte de compensació
5) La junta de compensació contracta
un empresari perquè faci les obres
6) Un cop acabades les obres, la junta de
compensació es pot convertir en Entitat
Urbanística de Conservació (EUC)
7) Al cap de cinc anys, l'EUC es dissol i
la urbanització passa a ser nucli urbà
Les urbanitzacions
ara
Aquest és l'estat actual de les urbanitzacions
de Caldes:
- Can Carbonell: Entitat Urbanística
de Conservació. Entrarà a formar
part del nucli de Caldes el desembre
Llac del Cigne: Entitat Urbanística
de Conservació. Està en contenciós
administratiu contra l'Ajuntament per ser
nucli urbà.
- Can Solà Gros II: Junta de Compensació.
(Ha començat les obres d'urbanització)
- Can Solà Gros I: Cal presentar el
projecte de compensació i urbanització
- Aigüesbones: S'ha aprovat el projecte
de compensació i cal presentar el projecte
d'urbanització
- Tourist Club: Falta el projecte de compensació
- Malavella Parc: Encara ha de començar
el procés de regularització
- Santa Ceclina: Encara ha de començar
el procés de regularització
|
|