3/08/01. El Llac del Cigne té plantejat des de l'any 1999 un contenciós administratiu en contra de l'Ajuntament perquè recepcioni la urbanització. Per una altra banda, un grup de veïns considera que l'Ajuntament és propietari de la urbanització des de fa 10 anys i que a partir d'aquesta data els veïns del Llac del Cigne no tenen perquè pagar quotes de conservació. Tot i que els plantejaments són de diferent naturalesa, tots defensen la idea que el Llac del Cigne hauria de deixar de ser urbanització i formar part del nucli urbà. Els antecedents de la urbanització de Can Carbonell, que a finals d'any s'integrarà al municipi després de guanyar el judici contra l'Ajuntament, fa pensar que el Llac del Cigne podria seguir el mateix camí.

Un dels carrers del Llac del Cigne

La postura de la junta
L'entitat de conservació va interposar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament quan aquest es va negar a recepcionar la urbanització, després que l'Assemblea General de la urbanització va aprovar la dissolució de l'entitat el 20 d'agost del 1999. La legislació contempla que al cap de cinc anys d'haver-se format l'entitat de conservació, aquesta es pot dissoldre ja que és l'Ajuntament qui se n'ha de fer càrrec. Aquesta és l'argumentació principal de l'entitat de conservació i va ser una de les argumentacions fonamentals perquè Can Carbonell guanyés el seu cas recentment.

La postura de l'oposició
Per altra banda, un grup de veïns encapçalat per Víctor Ballarín està buscant suport a la urbanització perquè consideren que el cobrament de les quotes no són procedents ja que la urbanització del Llac del Cigne és part de Caldes des del 27 d'agost de l'any 1991, quan l'Ajuntament i l'Agrupació de propietaris de la urbanització van signar una escriptura per la qual l'entitat cedia gratuïtament a l'Ajuntament els terrenys en els quals hi ha la xarxa viària, les zones verdes públiques, la zona d'equipament escolar i la zona d'equipament social de la urbanització. Aquests veïns consideren que això és suficient per demostrar que la urbanització és de l'Ajuntament però la junta directiva és d'un altre parer. El president, Carles Casellas explica que "una cosa és que l'Ajuntament sigui titular del sòl i una altra és que tingui cedits els serveis". La junta considera que aquest segon pas no s'ha fet perquè l'Ajuntament s'hi va negar l'any 1999 quan li tocava fer-ho i per aquest motiu la junta va presentar el contenciós.

Suposades irregularitats
Per contra, Víctor Ballarín considera que l'any 1992, un grup de veïns del Llac del Cigne va plantejar tornar a crear l'entitat de conservació per tenir més força i coaccionar els veïns que devien quotes de conservació. En opinió de Ballarín, l'Ajuntament va aprofitar la situació per desentendre's de la urbanització. Basant-se en les escriptures de l'agost del 1992, Ballarín creu que les quotes que cobra la junta de conservació no són legals ja que és l'Ajuntament el que s'ha de fer càrrec de la urbanització. A més considera que no té coneixement del destí dels diners que recapta la junta directiva i assegura que se'n fa un ús indegut. Per això ha presentat una denúncia criminal contra els components de la junta directiva del Llac del Cigne per presumptes delictes d'estafa i prevaricació.

El president de la junta, en canvi, considera que mentre la justícia no doni la raó a la urbanització la junta de conservació ha de continuar existint i recaptant les quotes pertinents. A més, critica Víctor Ballarín, pel fet que ara s'oposa a l'existència de l'entitat de conservació quan en va formar part fa uns anys. A més, destaca que la junta convoca els veïns a les assemblees generals a través de comunicats, taulells informatius i d'anuncis a diaris. Per últim, afirma que l'actual junta és la primera que presenta l'estat de comptes i el pressupost anual i que tothom qui ho demani pot consultar la documentació.

Per la seva banda, el grup opositor espera que el procés judicial segueixi el seu procés i no descarta emprendre altres mesures reivindicatives. La seva visió és que l'Ajuntament intenta allargar al màxim els terminis i que "li interessa per motius polítics que sigui la justícia qui obligui l'Ajuntament a fer-se càrrec de la urbanització. Així quedarà bé amb la gent del poble".

La posició de l'Ajuntament
La postura de l'Ajuntament és de cautela i d'espera tot i que intueix que el Llac del Cigne acabarà formant part del nucli de Caldes. Al mateix temps alerta a les urbanitzacions que no rebran els mateixos serveis que els que reben ara gràcies a les quotes de conservació. L'alcalde planteja com a un inconvenient molt important la gent que no està empadronada i els parcel·les que no estan edificades. Aquests punts fan que l'extensió a cobrir per l'Ajuntament sigui molt gran en comparació als contribuents. Així, els veïns que no estan empadronats a Caldes no paguen a l'Ajuntament impostos de vehicles ni de recollida d'escombraries. A més, el consistori no rep les 18.000 pessetes per habitant i any que li pertocarien i el fet de no tenir empadronats més de 5.000 habitants fa que Caldes no pugui superar la categoria de municipi petit, amb la qual cosa té dret a menys subvencions i ajuts de l'estat.