Serveis socials
Problemes detectats: Hi ha una dispersió i manca de circuits d'acollida i problemes de traducció lingüística.
Solucions proposades: Caldria millorar la coordinació i dissenyar plans d'acollida a cada municipi per persones nouvingudes o temporers. Això no vol dir crear serveis especials sinó optimitzar els recursos i coordinar accions.

Educació formal i no formal
Problemes detectats: Hi ha una distribució desigual entre centres públics (gran concentració) i concertats (escassa presència) dels alumnes d'origen immigrant.
Solucions proposades: Caldria assegurar l'escolarització de tots els infants, de qualitat i amb una distribució correcta que no tendeixi a crear ghettos. Aquestes mesures ja les porten a la pràctica a Banyoles.
Problemes detectats: Hi ha una manca de relació entre les famílies immigrades i els centres educatius. No hi ha canals apropiats per potenciar-ho i hi ha problemes d'interpretació no només de llenguatge sinó de codis culturals.
Solucions proposades: Caldria fomentar la participació de les famílies immigrades millorant els canals que ja hi ha.
Problemes detectats: Als treballadors temporers no els coincideix el temps de treball amb el temps de l'escola pels seus fills. Hi ha problemes amb la incorporació tardana dels fills, quan els immigrants arriben a mig curs.
Solucions proposades: Creació de grups de treball per estimular els consells escolars municipals per facilitar el procés d'aprenentatge dels alumnes en funció de la realitat de cada zona i centre. Elaborar plans globals de centre i de plans locals de centre. Incrementar els recursos d'acollida lingüística per a persones adultes, en especial per a les dones.

Sanitat
Problemes detectats: Desconeixement dels canals d'accés per part dels immigrants de la xarxa pública de salut primària i especialitzada i dificultats de comunicació a causa de la llengua i dels codis culturals
Solucions proposades: Promoure el coneixement del servei sanitari i afavorir la dotació de recursos humans i materials i formatius destinats als serveis professionals per assegurar una atenció adequada tenint en compte el procés intercultural d'intervenció.

Habitatge
Problemes detectats: Hi ha poc habitatge i car, especialment pels immigrants
Solucions proposades: Cal que els ajuntaments promoguin i informin de les possibilitats d'habitatge en cada municipi. No proposem la creació de serveis d'acollida destinades específicament a immigrants que al final es converteixen en espais per a refugiats. Calen solucions més creatives. S'ha de promoure la creació de vivenda social però destinada a tota la població que necessita habitatge.
Cal potenciar la bona convivència dels veïns reforçant les associacions de veïns. Abans eren espais molt vius i forts de convivència, de solució de conflictes, d'aprenentatge i intercanvi. Ara n'hi ha molt poques d'actives. Els ajuntaments no s'han d'involucrar cada cop que hi ha un conflicte de veïns sinó que són les associacions de veïns les que haurien d'assumir aquests espais de convivència.

Treball
Problemes detectats: Les dificultats d'accés de treball són presents a tota la població però sí que hi ha problemes específics pels immigrants. Per exemple, la impossibilitat d'accedir als centres de formació sobretot quan no es tenen papers regularitzats. Així es crea un cercle viciós: com que no tenen papers, no poden accedir a la formació i com que no tenen feina no poden accedir a papers. D'aquesta manera, la llei d'estrangeria està plena de contrasentits i provoca més problemes dels que soluciona. Els immigrants no deixen pas de venir perquè les raons que porten a la immigració estan a la vista: empobriment i problemes mediambientals produïts per les multinacionals. La situació està en un cul de sac i enlloc de prevenir els problemes es deixa que s'agreugin.
Hi ha problemes de mobilitat. No es preveuen formes de convalidar els carnets de conducció. Això crea problemes de mobilitat perquè els immigrants no es poden desplaçar fàcilment amb els seus cotxes als llocs on hi ha feina. Llavors s'han de quedar en el mateix municipi on no necessàriament troben feina quan podrien viure en un poble i tenir feina en un altre municipi, com fa molta gent.
Solucions proposades: Potenciar i millorar la informació, modificar els requisits d'accés a la formació laboral, incrementar les accions de formació, sobretot de les dones i promoure espais de formació previal i que les institucions trobin maneres de facilitar les tramitacions de carnet de conduir.

Seguretat ciutadana
Problemes detectats: La delinqüència originàriament és local i la immigració no ha augmentat la delinqüència. Las majoria de situacions de delinqüència les genera la població local. Això no vol dir que no hi hagi delinqüència per part d'immigrants. Cal diferenciar dos problemes: Hi ha màfies organitzades provinents sobretot de països de l'Est d'Europa que controlen xarxes de prostitució i de delinqüència. Com que és gent que ha vingut amb molts diners, en prinicipi no se'ls ha molestat.
Els brots de delinqüència puntuals, sobretot a l'estiu, està protagonitzat per algerians i marroquins provinents del sud de França i de la perifèria de Barcelona, hem constatat que és una realitat. Cal diferenciar la delinqüència d'estiu de la població immigrada que viu regularment als pobles, que no són focus de delinqüència. N'hi ha molt més amb el jovent local. Una preocupació creixent és que a arrel dels atemptats de l'11 de setembre hi ha una tendència en els mitjans de comunicació a provocar una sensació en la població local que islam és igual a terrorisme. És preocupant que els mitjans de comunicació tractin amb lleugeresa aquest tema. El 99,9% dels immigrants no tenen cap vinculació amb el terrorisme. Aquest és un tema molt perillós i delicat que comença a afectar els drets i llibertats de persones que viuen de forma totalment decent, pacífica i cívica.

Participació i convivència
Problemes detectats: Hi ha un desconeixement i manca de relació entre les comunitats que viuen als municipis. Encara hi ha poca participació social dels col·lectius immigrants en els municipis.
Solucions proposades: És molt important que els agents socials participin en aquesta nova fase i, poble a poble, proposin solucions concretes.

Entrevista a Cecília Peñaherrera, del Ser.gi

Moltes vegades es parla de la immigració com un problema o fins i tot es parla del problema dels immigrants. La immigració és un problema? - D'entrada, si fos un problema, la humanitat fa 40.000 anys que té aquest problema. La humanitat ha estat traslladant-se d'un lloc permanentment durant tota la seva història. La gent sempre ha buscant les condicions que afavoreixin la seva supervivència. En segon lloc, si mirem en els últims 500 anys, la població europea s'ha dispersat per tot el món i incorrent en aquest problema de forma infrenable. I ha estat una immigració feta moltes vegades a base de la força i de crims abominables com l'esclavitud a l'Àfrica, del qual van participar també els catalans. Per últim, en els últims 100 anys, els europeus han continuat emigrant, sobretot a Nord-Amèrica, Cuba, Mèxic, Amèrica del Sud... pressionats bàsicament per la necessitat de supervivència davant de la fam i de les guerres. Aquest flux migratori continbua sobretot a Espanya fins a finals dels anys 70. moment a partir del qual comença a revertir-se el flux i tornen els néts i besnéts dels que havien marxat. Des d'Àfrica el flux també ha augmentat moltíssim per culpa de la pressió un altre cop de la fam. Un nou motiu d'immigració és la provocada per la degradació ambiental per culpa de les multinacionals europees i nordamericanes.

Aquesta gent viu en un principi relativament bé però arriba un moment en què ja no suporten les condicions d'empobriment perquè els rius estan contaminats, les terres s'han assecat, ja no tenen boscos, llocs on portar els seus ramats. Això implica fam i mort. Les pressions polítiques a partir de les dictadures dels anys 70 també van provocar emigracions bastant importants. És clar que comporten problemàtiques perquè no és una situació fàcil ja que els emigrants no solen estar feliços de marxar de casa seva, ho fan perquè volen que ells i els seus sobrevisquin. Això provoca patiment, desestructuració de famílies, arribar a espais desconeguts, trobar-se amb persones que no necessàriament t'entenen... Per contra, però, aquestes situacions comporten oportunitats tant pels que arriben com pels locals. Aquesta gent ve carregada d'experiències vitals, amb un impuls vital inmens, tenen molts de coneixements en quant a solucionar problemes de la vida quotidiana en comunitat, estan carregats de molts valors humans que aquí potser estem perdent, com la solidaritat, la vida comunitària i austera, responsabilitat a l'hora de consumir...

Si tenim tanta possibilitats d'enriquir-nos, perquè tenim aquesta postura de rebuig?
Hi ha por, però és una por incentivada d'una manera fictícia. El govern del PP és de dreta i d'herència franquista i practica una política que de no tracta de manera tranquila la immigració i disfressa els problemes reals que són d'ordre econòmic, de treball, de mala gestió, de problemes d'habitatge, ambientals... La immigració és una forma de distreure el personal respecte els problemes reals: si tens un tema a través del qual pots conduir les preocuopacions de la gent fent-la sentir com si aquest fos el problema principal la gent ja no es preocupa d'altres problemes.
Per exemple, ha crescut molt la violència a les escoles i instituts catalans. Què provoca aquesta violència? Hi ha qüestions greus de fons com problemes d'abandó, d'afecte, de valors, d'excés de publicitat i de promoció del consum en una societat que no pot consumir tant i que no ha de consumir tant. Tot això provoca angoixa, estrés, ràbia i violència. Crec que això sí són problemes de fons i locals, no provocats per la immigració. I així podriem analitzar molts problemes que no es toquen o que es tracten d'una forma tant equivocada que ben aviat seran molt més greus del que ja són. La immigració es tracta com un problema quan podria molt bé no ser-ho ben tractat a base d'unes lleis que promoguin l'harmonització i no el conflicte. S'actua en negatiu enlloc de en positiu i es generen problemes on no n'hi hauria d'haver.

Els immigrants s'han d'integrar en la nostra societat. Però, fins a quin punt nosaltres ens hem d'integrar a ells?
És una qüestió de dues vies, tant de part de la població immigrada com de la local. Aquest fenòmen no és el problema que es pretén que sigui. La immigració és l'oportunitat de fer coses noves, de crear coses, d'aprendre, enriquir-se personal i col·lectivament. La població local podria recuperar moltes coses, molts valors, aprendre formes de solucionar la vida, formes de convivència, de visions a l'hora de veure la salut, l'alimentació, la natura.... El resultat necessàriament ha de ser enriquir-nos, no tenim perquè perdre-hi res. Però si estem tancats i creiem que són els altres que han d'aprendre, complir, fer... això no és un procés d'integració. Ara, això no implica de cap manera que els immigrants no hagin de complir un seguit de deures i els immigrants ho han de saber. Per altra banda, no volem una societat multicultural sinó intercultural; cada grup ètnic o nacionalitat no ha d'anar a la seva sinó que volem una societat d'intercanvi mutu de codis culturals i de coneixements.

Quins són els trets culturals que haurien d'assimilar els immigrants?
El primer que haurien d'aprendre són les llengües. Els immigrants tenen el dret a saber el castellà i el català com nosaltres. Hi ha autoritats que diuen que s'ha de fer la immersió en català però perquè no també en castellà? Ara no hi ha les condicions ni l'exigència perquè això passi. El tema de la llengua és fonamental
Pel que fa a la religió, per què un musulmà o un animista ha de canviar la seva religió? Això és una cosa individual i un dret absolutament bàsic. No hem de perdre de vista que durant molts segles, aquí mateix han conviscut les tres religions monoteïstes (crisitianisme, judaïsme i islam). Per què si abans es feia ara no es pot fer el mateix?
En quant a hàbits de vestir, passa el mateix. Em sembla que una de les grans pèrdues de les cultures occidentals ha estat la uniformització de vestimenta i l'esclavitud de la moda. No tenim ni idea de la llibertat que tenen les cultures amb una forma de vestir diferent producte del fet cultural, de les seves tradicions, del clima... Creiem que som la cultura occidental superior i en canvi no som capaços de veure la quantitat de pobresa que carreguem amb aquesta esclavitud i d'altres.
En quant a menjars, a tothom ens agrada conservar les nostres maneres de menjar allà on anem. Això no sempre és possible. No es port fer una foguera amb carbó dins d'un pis. Tot i això, els musulmans i jueus, organitzats, s'han posat d'acord per fer servir els seus escorxadors per tractar la seva carn segons les seves regles i creences religioses.

Sobre el paper sembla tot molt fàcil però sembla que ens compliquem molt la vida...
Sí. I aquí el principal rol a complir és el dels nens i del jovent perquè des de petitis sàpiguen que no és cap problema. Si ells han jugat tranquilament amb els nens negres, musulmans, llatinoamericans... perquè ha de ser un problema quan siguin grans. Els problemes de convivència entre els nens comencen quan els pares hi posen la ma. Els nens neixen amb l'esperit d'igualtat, de respecte i d'afecte i no per qüestions de pell.

El fet d'haver conviscut amb diferents cultures fa o pot fer que els catalans rebem millor la immigració?
Els immigrants senten que el poble català és en general acollidor i fins i tot he sentit a dir per immigrants mateixos que som molt paternalistes i que parlem molt de què s'ha de fer pels immigrants però que no parlem de les seves obligacions. Potser la postura aquí és més favorable que en altres lloc d'Europa o de l'Estat Espanyol.