Parlar de Lluís Ferrer i Puigdemont és parlar de la Gran Orquestra Internacional Maravella, és una perfecta simbiosi, és un binomi amb un sol resultat. La Maravella va ser gestada amb l’amor i passió que pot arribar a donar una persona enamorada de la música amb grau superlatiu. Va ser la raó i el motiu principal de la seva vida, a la que també li va saber donar tota la seva suficiència musical i creativa, que n’era molta. Ell va marcar una línia ascendent per la seva Orquestra que encara ara, vint i tres anys després del seu traspàs, no ha canviat gràcies a que els continuadors han tingut cura d’aquesta tasca, primer Manel Comadevall i ara des de fa dos anys, és conduïda per Miquel Comadevall, el seu fill.

Lluís Ferrer nasqué el dia de Santa Llúcia, el tretze de desembre de 1924, a Caldes de Malavella. El seu avi i el seu pare es dedicaven en la construcció de pianos manubri, en la seva llar doncs hi havia música per tots quatre costats. Els manubris els llogaven arreu de les contrades gironines, assolint una gran popularitat i demanda, perquè aleshores era el més adient per fer ball amb no gaire cost inicial. El piano de manubri, consistia bàsicament amb la col·locació de claus en un corró de fusta que al girar amb un manubri, tocaven les palanques, que aleshores picaven en les cordes musicals i amb més o menys velocitat s’aconseguia el ritme adequat.

Als set anys Lluís Ferrer ja feia els exercicis de digitació amb una soltura que el seu pare Josep Ferrer, decidí fer-lo anar a Girona amb els mestres Francesc Civil i Mossèn Geli i als vuit anys ja oferí un concert de piano sobre peces de Bach, Beethoven i Chopin. Els seus estudis superiors els rebé al Conservatori del Liceu de Barcelona, aconseguint unes excel·lents titulacions als seus divuit anys d’edat. Amb aquest formidable bagatge acadèmic, va fer de concertista de piano a Girona i altres ciutats espanyoles, com ara Saragossa i Granada. També atenia altres compromisos i projectes artístics. Tot això l’omplia molt, però la música que ell sentia el portava cap un altre camí.

A finals de 1939, fou un del fundadors de l’Orquestrina Melodia, de la qual n’era el director. El seu germà Josep Ferrer també hi pertanyia com a cantant i bateria. Lluís Ferrer deixà aquesta formació en el Carnaval de l’any 1943.

Després va dirigir fins l’any 1946 la Cobla-Jazz Unió Farnense de Santa Coloma de Farners. En aquesta època Lluís apart de dirigir, tocar el piano i tenir cura dels arranjaments, tocava l’acordió i el trombó de pistons, que no sols hi tocava les sardanes sinó que també interpretava música de banda, que ho va practicar tot fent el servei militar al Regiment Alcántara 33 a Girona. De l’any 1947 fins a la tardor del 1949, dirigí la Cobla-Orquestra Els Montgrins de Torroella de Montgrí, però la seva gran capacitat i les seves

idees innovadores el conduïen a la reflexió del pas següent que ell volia donar. Sense deixar de fer música parlava amb companys i amics per modernitzar el que hi havia establert, com potenciar i ressaltar els instruments de metall, també que aconseguís més protagonisme la figura de músic-cantant, millorar al màxim els equips de so i renovar la indumentària dels músics ajustant-la al repertori que interpretaven.

El que pretenia Lluís Ferrer no era pas fundar una Cobla-Orquestra més, sinó que era formar una veritable Orquestra de música lleugera nacional, projectada cap l’estranger, i que la versió de cobla fos més de segon terme, però amb el compromís de difondre la sardana arreu del món on anessin a fer un lloguer. Lluís s’havia d’escarrassar per aconseguir mantenir un prestigi en l’estranger i refermar les fites que s’anessin assolint alhora a Catalunya i a tota Espanya.

Amb aquestes pretensions innovadores va ser quan en la primavera de 1951 Lluís Ferrer va presentar el seu somni fet realitat: La Gran Orquestra Internacional Maravella.

Els èxits aconseguits per la l’Orquestra Maravella a tot Europa fins el dia d’avui, és conegut per tots i no ens cal anomenar els països que van sol·licitar les seves actuacions, ni la extensa discografia editada. L’Agrupació Sardanista de Caldes de Malavella li ret homenatge en aquest 55 Aplec de la sardana de l’any 2004, fent palès la seva tasca com a persona, com a músic i també premiant la seva fidelitat en la difusió de la Sardana a través de la formació com a Cobla, i anvers l’Orquestra, per haver tingut cura de no baixar el llistó que des de el primer dia el va saber col·locar ben alt per no defraudar mai als seus oients, sempre proclamant el bon nom del seu poble, el nostre poble Caldes de Malavella, arreu del món.