Inicis
El 28 de setembre de 1949, a les 10 de la nit, a la rambla Recolons, presumiblement a l'aire lliure, es reuneix un grup de caldencs i es produeix l'elecció dels senyors que han de formar part de la Junta de l'Agrupació de Sardanistes, seleccionats, segons diu la primera acta, d'entre els socis que ja existeixen en la referida Agrupació, la qual a finals de setembre comptava ja amb seixanta-sis associats.
Surt escollit com a president Vicenç Garcia, i amb el mestre Francesc Mas i Ros com a vice-president.
La iniciativa de crear l'Agrupació sorgeix a l'ombra dels plàtans de la rambla, de la voluntat d'un ampli grup de caldencs de diferents edats, moguts per l'afició a la sardana. Existien dos grupets dins d'aquest grup d'aficionats a la sardana. Un d'ells provenia de treballadors de l'embotelladora Malavella, S.L. (fundada el 1940), els quals venien organitzant ballades de sardanes i algun festival folclòric. A aquest grup pertanyien Vicenç Garcia, Lluís Vendrell, Enric Arias, Generós Ciurana, etc., i l'altre és constituït a l'entorn de Francesc Mas per un grup de joves com Àngel Bertran, Salvador Balliu, Josep Maria Guitart, Salvador Balliu, Bonaventura Tresserras..., que també organitzen actes sardanistes, les cobles dels quals són finançades amb rifes i amb la subvenció dels cafès i bars més pròxims al lloc de celebració de la ballada.
Amb la bona relació i l'amistat entre tots dos grups, es planteja la unificació en un de sol, amb la voluntat de formar un gran Aplec sardanista i de programar alhora força ballades de sardanes durant l'any i un concurs de colles sardanistes. És en aquest moment que sorgeix l'Agrupació. L'Ajuntament de Caldes des del principi recolza l'Agrupació, tant per temes de legalitat com econòmicament -amb 3.000 ptes. per a l'entitat-. També van tenir molta ajuda inicial de l'Aplec de Calella, el més antic de Catalunya, i que va aportar la seva experiència a l'Agrupació de Caldes per poder celebrar els primers Aplecs i actes. Cal dir que l'aparició de l'Agrupació sorgeix en un moment, la post-guerra, en el qual la sardana és pràcticament l'única activitat de lleure i d'oci que les autoritats permetien de practicar. És, per tant, un dels primers actes per tal de refer el teixit associatiu d'un poble que abans de la guerra ja havia gaudit de diferents activitats i entitats i que amb el conflicte civil i l'immediata post-guerra van desaparèixer.
La data del primer Aplec és el 14 de maig de 1950, i així queda fixat per endavant com el segon diumenge de cada maig la celebració de l'Aplec de la Sardana de Caldes. La Principal de la Bisbal, els Montgrins i la Selvatana són les tres cobles que participen en aquest primer Aplec.
Gran part de l'èxit de l'Aplec ja des del primer any és gràcies a la ràdio, el principal mitjà de comunicació de l'època. Així, es publiquen nombroses falques publicitàries que donen a conéixer l'Aplec tant a les comarques gironines com barcelonines. A més, des del primer any Radio Nacional de España retransmet tots els Aplecs. Tot això suposa una gran difusió i reconeixement per l'Aplec de Caldes, i que des del primer moment adquireixi una fama i prestigi arreu de Catalunya.
Cal tenir present que l'aportació econòmica de l'Ajuntament no arriba a fer front a les despeses de l'Aplec, que arriben a les 20.000 ptes., aproximadament. Per tant, es busquen vies alternatives de finançament, com ara l'aportació voluntària dels assistents, o la venda de números per a una rifa. També es preveu de treure guanys de les entrades al ball i de la guarderia de bicicletes. Però al final, el primer Aplec de la Sardana de Caldes és tot un èxit, tant d'organització com d'assistència de públic (unes 20.000 persones).
La segona activitat en importància després de l'Aplec és l'organització de Concursos sardanistes. Les diferents colles, abillades amb vestits típics, vingudes de tot el país, demostren les seves habilitats amb tres sardanes: la de lluïment, la de revessa -composta amb la finalitat de desorientar el ballador- i la de germanor. Són concursos que tenen gran anomenada durant els anys 50, que és quan sorgeixen nombroses colles arreu de Catalunya.
És una activitat agraïda i que sempre té bons resultats, ja que esdevé una veritable manifestació sardanista, però sense requerir tant d'esforç organitzatiu i econòmic per part de l'Agrupació. Com a anècdota, indicar els preus de les entrades al primer Concurs sardanista organitzat per l'Agrupació, l'any 1950: Joves no-socis solters: 13 ptes.; homes no-socis casats: 6 ptes.; senyores no-sòcies: 2 ptes.; senyoretes: 4 ptes; seients: 5 ptes.; mitja entrada: 6 ptes; entrada joves socis: 5 ptes.; socis casats i senyoretes sòcies: entrada gratuïta.
Fins el 1960, el marc principal de la festa del Concurs és la plaça de l'Ajuntament, però a partir d'aquesta data es trasllada al Camp Sardanista (actual plaça de la Selva), terreny privat en aquells temps, llogat per l'Agrupació per ubicar-hi aquest tipus d'esdeveniments festius. El Concurs es celebra durant 20 anys seguits, fins el 1970 en què s'interromp. No es torna a convocar fins el 1976, però el 1978 desapareix definitivament.
La Colla Sardanista "Joventut i Alegria", amb el suport de l'Agrupació, durant els primers anys cinquanta té una bona progressió i desenvolupament. Viatgen pels principals concursos sardanistes del moment, i assagen a la plaça Sant Esteve. A més, el 1952 es crea la colla juvenil, "els mitjans", i l'infantil: "els petits".
Les colles tenen força dificultats per mantenir-se, ja que requereixen molts esforços i dedicació, i així la seva activitat a meitat dels 50 cessa temporalment. Però a la dècada dels 60 sembla que ressorgeix una colla sardanista a Caldes, segurament la "Joventut i Alegria", però pateix els mateixos problemes al llarg de tota la dècada -concursos que es celebren molt irregularment, etc.-, i així el 1970 es deixa de convocar el concurs de Caldes, fins el 1976, desapareixent definitivament el 1978. L'èxit dels Aplecs al llarg dels anys és molt gran. Així, fins el 1971 tots el Aplecs tenen guanys, excepte a l'any 1969. La quantitat de gent assistent sempre és molt alta, però va minvant al llarg dels anys: el 1959 hi ha 10.591 sardanistes que paguen entrada, i el 1971 n'hi ha 2.652.
Als anys 60 el nombre de socis va pujant paulatinament: al 1968 n'hi ha 238; el 1970, 340. Per tant, la dècada dels 60 i fins el 1972 és l'etapa de consolidació i major èxit de l'entitat.

Dificultats: 1972-1985
Els anys més difícils són els immediatament següents: des del 1972 fins el 1985. Podem dir que els grans canvis a la societat i al país que ocorren durant aquests anys són la causa principal de l'estancament i decadència de l'entitat. Al principi es reacciona tard als canvis, però a poc a poc, l'Agrupació comença a adaptar-se a la nova situacó, i comença a refer-se. Els presidents de l'Agrupació durnat aquesta dura etapa van fer molta feina per tal que l'entitat tirés endavant. Es tracta d'Amadeu Vilagran, Mateu Ribas, Jaume Tresserras, Bonaventura Cantó i Pere Torrent.
L'assistència a l'Aplec (veritable senya d'identitat de l'Agrupació) pateix una forta devallada durant aquests anys, degut principalment a la falta d'interès de la majoria del jovent en la manifestació sardanística, així com en la gran proliferació d'altres aplecs, que fan que els assistents tinguin més oferta i que per tant l'assistència, repartint-se pels diferents aplecs, disminuexi notablement. Així, mentre el 1974 hi assisteixen 3.413 sardanistes al 25è Aplec, el 1984 i 1985 en venen uns 600.
Les cobles que més hi actuen són la Selvatana, la Girona i la Ciutat de Girona, acompanyades de la Bisbal i la Jovenívola.
Fins i tot el nombre de socis disminueix: 341 el 1977, i 279 el 1980.

Grans canvis: 1985-1993
L'Agrupació comença a recuperar-se a partir del 1985, gràcies sobretot a l'ajuda econòmica de l'Ajuntament de Caldes. Això suposa una gran tranquilitat per l'Agrupació, ja que els permet de treballar sense pensar en dèficits ni en deutes, i així dedicar-se plenament a l'Aplec i les altres activitats que es fan al llarg de l'any.
Un altre aspecte a destacar dels anys que van del 1985 al 1993 és el de canvi de Junta directiva. Ara els membres d'aquesta són joves en la gran majoria i emprenen les mesures necessàries per adaptar l'Agrupació als nous temps. Per exemple, el protagonisme de les activitats del poble es passa a la Festa Major, que esdevé el motor de l'entitat sardanista. Així, l'Agrupació organitza nombrosos actes per tothom, sempre amb la voluntat de fer una Festa de caràcter popular i participativa. Una altra mesura important és la de la gratuïtat d'assistència a l'Aplec a partir del 40è aniversari de l'Agrupació, el 1989. Això suposa un reviscolament de l'assistència a l'Aplec, però sense arribar a les dades de l'època d'esplendor. Un altre fet molt important és que, 3 anys abans, el 1986, s'aproven els primers estatuts de l'entitat, que esdevenen l'eina principal d'ordre i funcionament associatiu. Cal dir que abans no es tenien estatuts, cosa que provocava nombrosos maldecaps de paperassa sobretot.
El nombre de socis augmenta lleugerament: dels 270 de 1985 fins els 461 de 1992.

1993-2002: Recuperació i retorn al sardanisme
Però la crisi torna a sorgir el 1993, quan l'entesa entre Ajuntament i entitat es trenca, ja que l'Ajuntament decideix de donar l'organització de la Festa Major a una Comissió de Festes que aglutinés el màxim de sectors del poble. L'Agrupació deixava d'organitzar la Festa Major -cosa que venia fent des del 1973- i això provoca la dimissió de la Junta directiva en bloc, i la creació d'una junta gestora que comenci la nova etapa. Es forma una nova Junta directiva amb Josep Masgrau com a president -fins el 1997, quan pren el relleu Pere Lladó-
La nova etapa, que és la que estem vivint, es caracteritza pel retorn als inicis de la filosofia de l'Agrupació, que és la de promoure i difondre el sardanisme, i centrar-se únicament en activitats relacionades amb la sardana. Malgrat la rebaixa en les responsabilitats de l'entitat -ja no s'encarrega de la Festa Major-, els socis continuen fidels a l'Agrupació, ja que el 1994 es compta amb 409. Aquest nombre de socis dóna molta força i confiança a la Junta directiva per continuar endavant malgrat els petits entrebancs i problemes que sempre apareixen.
L'Aplec segueix sent gratuït, i segueix sent l'acte central de l'Agrupació. Es comencen a fer les Trobades sardanistes infantils durant el matí de cada Aplec, i són un èxit que fan que s'organitzin cursos per la mainada durant l'hivern. Les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània, Mil·lenària i Vila de Blanes són les que més participen en els Aplecs d'aquesta etapa que estem vivint.
Com a novetat també d'aquesta etapa, a partir del 1995 s'organitza la Diada del Soci, que serveix per reconéixer la fidelitat dels socis de l'Agrupació, amb un àpat de germanor, un concert, una audició de sardanes i una activitat de música o ball tradicional.
Finalment, dir que l'Agrupació de Sardanistes manté totes aquelles activitats que li són característiques: Aplec de Sant Maurici, audicions a l'estiu, 11 de setembre, Sant Jordi i el Memorial Mas i Ros. Cal dir que l'any passat, el 2001, es va celebrar el centenari del naixement del mestre Francesc Mas i Ros, amb una sèrie d'actes d'homenatge com concerts de sardanes o fins i tot l'edició d'un disc compacte amb les composicions del mestre. Totes aquestes activitats van ser seguides massivament pel poble de Caldes així com pels aficionats a la sardana de tot arreu.

[Font: Catàleg del 50è Aniversari de la Fundació de l'Agrupació de Sardanistes de Caldes de Malavella, del 1999.]