La Sardana és la dansa més bella i ufana

La sardana és una dansa joiosa,
ballada tensa, en forma d’anella,
el cap enlairat, la ment fredosa,
justa i calculada, senzilla i bella,
esquerra, dreta, barquejant airosa,
heu vist dansa més mesella ?,
que la ballin gent tan judiciosa,
catalans enardits aparellats, ell i ella
alegres amb seny i amb rauxa bulliciosa.
engrescats cadascú amb la seva parella,
ara és amistat, ara és amor, ara misteriosa.

La ballen els infants,
els adults i els grans,
s’enllacen les mans,
fent tothom la seva rotllana.
De sobte s’escolten cants,
la rialla i l’amor s’agermana,
les mirades es creuen al atzar,
la mà s’atansa per fer una filigrana,
que bonics són els punts lliures,
fets amb faldilles de campana,
pantaló negre i camisa blanca.

La sardana és un ram de roses i clavells,
si els clavells són bells, les roses són ufanes,
cada parella es complementa, és un sol ramell,
cada flor contagia l’amor d’un a l’altre,
perfumant-se tot el ram, d’amor i lloances.
Canten i ballen som i serem gent catalana,
amb el cor obert, amb la bondat ho proclamen,
són els millors fills de la terra més ufana,
catalans que vetllen la continuació de la sardana.
Vetllem tots perquè els detractors de la sardana,
no siguin botxins executors, sinó sols detractors.

Quan la tenora canta, tothom escolta i calla,
incloent la quitxalla resta quieta admirada,
és una melodia que captiva i alhora allibera,
l’esperit dels balladors, l’emoció dels oïdors.
El músic interpreta signes, la solfa està escrita,
és el mestre que s’inspira, i l’obra ressuscita.
La sardana és de tot, és del que amb ella s’il·lumina.
és del mar, muntanya, plana, bosc, camp, i riu,
sol, cel, núvol, tempesta, llum i arc de Sant Martí.
La sardana és la dansa que s’ha fet i no es pot desfer,
la sardana perdurarà i mai, mai ningú la veurà morí.
Sebastià López – Caldes de Malavella – sebastia@caldesdemalavella.com