Anàlisi dels resultats
Les eleccions electorals a Caldes han significat un descens important de vots per CiU, un augment considerable de PSC-PM, ERC i l’aparició en el mapa polític del PP, encara que sense representació en el ple. En xifres, això es tradueix en què dels 5 regidors, CiU n’ha perdut 1, que ha anat a parar a PSC-PM, que en té també 4. ERC consolida el tercer regidor que fa quatre anys va estar a punt de perdre pel benefici de CiU. Les matemàtiques i posicions polítiques de cada partit fan preveure tres escenaris: el primer és un govern en minoria de CiU, tal com va passar en el primer any de l’anterior legislatura, que deixaria les propostes de l’equip de govern a l’empara de l’aprovació dels regidor de, com a mínim, un dels partits a l’oposició. La segona opció és la repetició del pacte que hi ha hagut en els tres últims anys entre CiU i ERC. La tercera opció és un pacte nou entre PSC-PM i ERC. La decisió final vindrà de la capacitat d’ajustar programes electorals, de les relacions que hi ha hagut i hi pugui haver d’ara endavant entre les formacions i, fins i tot hi podria tenir alguna cosa a veure, l’estratègia política dels diferents polítics de cara a les eleccions autonòmiques.

Valoracions dels caps de llista

CiU: Miquel Casas manifesta que està “decebut del poble perquè ha tingut més resultats el que ha cridat que el que ha treballat”. Sobre les causes dels resultats apunta que “hi ha uns pamflets anònims que han circulat i els 105 vots del PP que han estat malaguanyats i que en part podrien haver estat per nosaltres” i afegeix que “l’ombra de l’ex-alcalde” també pot haver pesat, referint-se a Lluís Comalada.

Casas explica que “la gent forastera potser no sabia la feina que s’ha fet al poble” però mostra la seva perplexitat amb els resultats del nucli urbà, “que és on ha baixat més CiU. Sembla que no els sembli bé que s’hagin asfaltat carrers ni la feina que s’ha fet”. Pel que fa a les urbanitzacions opina que “també sembla que ja estan bé com estan o sigui que no hi haurem d’invertir tants de diners”. Com a reflexió més general, observa que “també sembla que la gent cregui que no és necessari un Pla General nou ni un polígon industrial”. Per últim, lamenta que “he invertit moltes hores a l’Ajuntament i moltes han estat en va”.

El cap de CiU no creu que la baixada convergent tingui a veure amb el descens general del partit a Catalunya ni tampoc amb el programa electoral, “que se’ns ha dit que era curt”. En aquest sentit diu que “el programa d’ERC era millor que el dels socialistes i no ha servit per res”.

Ara s’obre un temps de reflexió interna i d’intentar arribar a algun acord: “ERC i CiU ens hem entès i tenim l’ocasió de tornar-ho a fer”. És més difícil fer-ho amb els partits sucursalistes però sembla que la gent vol més els partits de Madrid”.


PSC-PM: Llorenç Rustullet manifesta que “no estem satisfets, n’esperàvem més d’aquestes eleccions. Potser no hem fet sabut fer entendre prou el programa. Estem contents però la nostra previsió era arribar als 5 regidors”. El cap socialista assegura que “Continuarem la batalla i continuarem fent camí fins que guanyem” i fent referència als resultats de CiU, interpreta que “això és simptomàtic que en Miquel Casas està de baixa i que si segueix, continuarà baixant. En aquestes eleccions han augmentat els votants i nosaltres i ERC hem augmentat els vots però CiU, tot i haver-hi més votants, han aconseguit menys vots”. Fent previsions de futur, Llorenç Rustullet afirma que “a nosaltres ens agradaria pactar amb ERC”.

ERC: Marcel Vila destaca primer de tot que “no hi haurà cap majoria absoluta i que ERC hi té molt a dir” ja que “no hi ha cap govern natural que no passi per ERC”. El líder republicà a Caldes mostra la seva satisfacció perquè “hem consolidat el tercer regidor que va perillar en les últimes eleccions municipals. Sobre possibilitats de pactes, opina que “ara s’obre una etapa de reflexió interna perquè ha estat una campanya força moguda i caldrà mirar al futur” i manifesta que és lògic que el PSC-PM vulgui pactar amb els republicans perquè “sempre s’han manifestat així.” Vila no manifesta les seves preferències entre renovar el pacte amb CiU o fer-ne un de nou amb PSC-PM: “no tanquem les portes a ningú. Comença una nova etapa i a l’hora de pactar, posarem el nostre programa electoral a davant”.

PP: Esteban Villa mostra el seu agraïment “a l’electorat per la confiança que ens han dipositat” i promet que “no els defraudarem, ens comprometem a treballar dia a dia en les pròximes eleccions. Tindrem molts més vots i serem l’alternativa única. D’aquí a quatre anys demanarem comptes i ens tornarem a presentar i aquest temps anirà bé per agafar experiència”.

El cap popular dóna “l’enhorabona a CiU, PSC-PM i ERC pels resultats; el poble és sobirà i no tenim res a dir-hi: que així sigui`” però matisa que “no estem contents amb els resultats perquè representa més del mateix”. Villa creu que les eleccions no s’han presentat pel PP en gaire bon moment “després de chapapotes, campanyes en contra nostra, coloms de la pau i després que ens traiessin els cartells del PP” però afirma en canvi que “a nivell nacional s’ha demostrat que el poble és difícil de manipular. Tot i la crema de seus del partit, els resultat és el que és”.

Tornant a les eleccions locals, Villa insisteix que “nosaltres hem partit en inferioritat de condicions: no podem prometre un camp de futbol amb gespa artificial sinó millorar la llar i l’escola i permetre les eines perquè treballin. Primer cal sembrar les bases. Els altres partits porten ja molts anys i tenen la seva bossa de vots, tant si ho fan bé, com regular com malament. Nosaltres, amb quatre fotocòpies, som els que hem guanyat”.

Villa lamenta “les formes, que no han estat les correctes ja que hi ha hagut desqualificacions que no haurien d’haver existit. És sorprenent que saludés el president de la urbanització del Llac del Cigne i que portés el pin de “No a la guerra”. Sobre aquesta qüestió, Villa reflexiona que “la humanitat és capaç d’anar a l’espai i però moralment encara estem a les cavernes i mentre sigui així, les guerres són inevitables. La veritable guerra és la de la gana però d’aquesta no se’n parla perquè no hi ha interessos i aplaudim quan els estats fan sobreproduccions d’aliments, així com tampoc no es parla de les guerres com la del Congo, on ha mort tanta gent com a la guerra contra l'Iraq".