19/3/04. Havent passat
ja les eleccions del 14
de març del 2004,
podem ressaltar les poques
vegades que els polítics
varen reflectir els problemes
de les dones en general,
i les treballadores en
particular. Tan sols com
a promeses de caire electorals,
haguessin quedat molt
bé, quatre paraules
que aprofundissin els
problemes d’elles,
i que nosaltres els tenim
ben vius i latents en
qualsevol indret on hi
dirigim la mirada. N’haurien
de parlar assegurant amb
ferms i reconfortants
fets, proclamant-los arreu,
el que ja tenen un pla
per anar pal·liant
les mancances que existeixen
en el món de la
dona. Però ningú
s’atreveix a obrir
la caixa del trons, perquè
és molt complexa
i de difícil execució
per encaminar el fet,
sense manipular ni obstruir
el procés, tant
per part del col·lectiu
empresarial, com pel social.
També cercar una
via eficaç, com
per endevinar des del
primer intent, el camí
més recte per obtenir
aquest bé social.
Seria ben rebut avui dia,
comptant amb aquest canvi
social que sembla que
ens tocarà viure,
que tenint la Llei a la
mà, es pogués
millorar el benestar social
amb la igualtat en el
treball, i a tots els
llocs on hi és
present, per poder lluitar
en contra dels maltractaments
i assassinats que ara
n’estan desemparades
i a la bona de Déu
en moltes de les ocasions,
per manca de legislació
i bona entesa cap aquest
fràgil col·lectiu
de la dona.
Les dones que allà
a Amèrica defensaven
els seus drets i es tancaren
dins el local en que feien
la protesta, i els seus
botxins tancaren les portes
i calaren foc, on hi moriren
màrtirs pels drets
que reivindicaven. Allà
hi quedaren cremats de
moment, aquests drets,
sense ser escoltats, i
foren vilment assassinades.
Però de les cendres
germinaren els fruits
d’aquest holocaust
i a mida que ha anat passant
el temps, se’ls
hi ha reconegut en part
el sacrifici de les seves
vides. Els diaris del
dia 8 de març d’aquí,
donaven els llistats amb
les diferències
del compendi entre home
i dona. Ja diuen que les
comparacions són
odioses, però de
no posar-les a la llum,
mai podríem saber
quan d’odioses són
i quan de camí
els hi manca fer.
Un 29,6 % menys de salari
les dones, pel mateix
treball que un home. Així
de clar.
Lluitar per les desigualtats
és el repte que
afronta el conjunt de
la societat. En aquesta
línia de disparitat
que encara és objecte
la dona avui dia, és
un dels punts febles que
cal resoldre. La dona
continua estan marginada
en ple segle XXI. A Catalunya
que és on vivim
el nostre dia a dia, perquè
és la nostra societat,
a part d’aquest
indigne, significatiu
i vejatiu 29,6 % de diferència
socioeconòmic,
ho tenen també
bastant vetat, l’accés
a les responsabilitats
elitistes polítiques,
i directives, lluny de
la anomenada paritat.
I el més feridor,
és que estigui
la dona en primera línia
de notícia dels
maltractaments, com una
xacra lamentable, agravant-ho
més amb els assassinats
que dia a dia s’executen.
Aquest lamentable fet,
no és responsabilitat
de dones o homes, sinó
de demòcrates.
Va molt més enllà
del Dia de la Dona Treballadora
que hem celebrat amb pau
enguany, però amb
els mateixos resultats
socials i econòmics
d’abans, maltractaments
i assassinats, tot plegat
per una mala comprensió
social, que hem de procurar
millorar-la, donant-hi
el nostre suport i recolzament.
I no parlem de la dona
que es passa a casa les
24 hores del dia, amb
les conseqüents atencions
al home, a la mainada
i persones grans si n’hi
han, per llavors quedar-se
vídua i percebre
una pensió de viudetat
mísera, en la que
no pot ni afrontar les
despeses més elementals
de la casa, ni personals.
Llavors que esperem de
nosaltres mateixos, arribant
als extrems de pobresa
intel·lectual,
que pateixen les societats
per cansament d’idees
buides.
Dediquem-nos tots plegats
a col·laborar,
amb la societat que volen
que això canviï,
per una millor qualitat
de vida i no menysprear
mai la dona, pensant que
tots hem tingut una dona
per mare i l’estimació
a ella ens hauria d’ajudar
a canviar aquest menyspreu,
que de tu a tu, individualment,
no ho valorem i només
el reconeixem quan estem
amb un col·lectiu.
Sebastià
López - Caldes
de Malavella -- sebastia@caldesdemalavella.com
|