31/12/04.
Pel
Pessebre, tant li fa si
és una barraca,
jacera o cabanya on podien
passar la nit.
Tant és que hi
hagués una mula
o una aca,
o un ase, una cabra i
un bou menjant avorrit.
Si l’estrella
era un estel o un cometa
“Nova”.
Tant li fa, si no es vol
entendre el missatge,
si no ens commou i no
trenca les cadenes,
fent-nos captius, si sempre
li donem l’esquena.
Tant
és si l’Any
Nou comença ara
pel gener,
tant és..., si
no escoltem el missatge
sempre nou.
Mai no pensem que aquest
any pot ser el darrer,
mai proposem fer vida
nova, en aquest Any Nou.
Tant
ens és que el món
vagi al revés,
veient que estem donant
l’esquena,
als de casa i també
als forasters,
el molestar-nos no ens
val la gran pena.
Si amb
el caliu d’aquestes
festes,
no som capaços
de trencar el gebre,
ni amb un segon no trenquem
el glaç,
és perquè
tenim el cor mort i congelat.
Si amb
cap sentiment no el podem
fondre,
amb cap sensació
el podrem fer estimar.
Si amb tanta fredor fer-lo
bategar li costa,
cal tornar a néixer
per tornar a començar.
Acceptem
aquesta proposta com a
gran aposta.
Pensem també amb
els altres, tenim-los
en ment.
Crear un món més
just entre tots, no costa,
vivint l’alegria
d’aquest gran ressorgiment,
tinguem el patiment dels
altres, en el pensament.
Sebastià
López Caldes
de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|