|
Homenatge
a Lluís Companys
|
7/10/04. El temps
present, el vivim sobre
la base del nostre passat,
i el nostre passat, ha
de ser el recordatori
per esmenar, si ens cal,
els fets que van produir
entorpiments en el nostre
natural i creixent desenvolupament,
de País distin
i autosuficient, o per
garantir la confiança
del bon camí emprés
des del vell antuvi.
 El
cas que avui ens ocupa,
fou merament desafortunat,
ingrat i premeditat, en
l’assassinat d’un
President electe, pel
sol fet de ser President.
Aquest acte va ser comdemnat
i reconegut en l’exterior,
però mai pels seus
botxins, al menys fins
l’hora d’ara.
El President Lluís
Companys fou un exemple
líder de la popularitat,
un model de persona honesta
i molt activa, amb unes
rigoroses conviccions
polítiques sobre
el destí del País.
També com advocat,
va patir la duresa de
les injustícies
i enfrontaments pel mal
sistema de política
que se suportava en les
primeres dècades
del segle passat, i quan
més difícil
era el contingut, més
empeny hi posava, per
assolí amb afany,
la dignificació
i el benestar del malmirat
treballador.
Després de moltes
activitats empreses des
del seu temps d’estudiant
i col·laboracions
en diaris reformistes,
va representar el Partit
Republicà Català
en la Conferència
d’Esquerres i d’allí
sorgí el que seria
el partit líder,
com ell ho era, Esquerra
Republicana de Catalunya,
avui en el poder.
El 1931 aprofitant el
corrent de popularitat
que obtingué, va
ser primordial per guanyar
les eleccions municipals
que portaren la República
a Catalunya. Després
va proclamar l’Estat
Català dins de
la República Federal
Espanyola. Per aquest
fet, va ser comdemnat
a 30 anys de presó
i no va ser alliberat
fins que les esquerres
varen obtenir la total
victòria. Antoni
Martínez Domingo,
deposà el càrrec
de alcalde, i en prengué
possessió. Des
del balcó proclamà
la república espanyola
a Catalunya. Nomenat llavors
governador civil de Barcelona.
En el transcurs de la
guerra Civil mantingué
les institucions catalanes,
per damunt de les tensions
entre els anarquistes
i el Govern central. Finalitzada
la guerra es va refugiar
a França i quan
va ser envaïda pels
alemanys, va ser detingut
i lliurat a la policia
espanyola al pont d’Hendaia,
a finals d’agost
de 1940, el torturaren
i formaren un simulacre
de consell de guerra i
comdemnat a mort. El 15
d’octubre de 1940
va ser afusellat al castell
de Montjuïc. Brindem
per la seva memòria
i bon record.
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
 |
|
|
|
|