1/9/04. Com a referent
del contingut d’un
llibre de Josep Pla, ens
deia que “l’única
manera de lluitar contra
la terrible invasió
de l’oblit, de crear
una memòria col·lectiva,
és recordar, infatigablement,
el que alguns homes, és
a dir el poble, han fet
una mica més enllà
dels interessos particulars,
immediats i petits“.
L’escriptor Josep
Pla ha estat sempre molt
ferm.
En aquesta infatigable
lluita contra les urpes
de l’oblit, cal
penjar-se una medalla
prou important, una clara
victòria que ha
servit per recompensar
la figura d’un altre
persona empordanesa, que
fóra president
de la Generalitat a l’exili:
Josep Irla i Bosch, nasqué
el 24 d’Octubre
de 1876 i ens deixà
el 19 de Setembre de 1958,
als 82 anys. Fill de Sant
Feliu de Guíxols,
on hi visqué i
en va patir la guerra
civil, ara llunyana dels
anys 1936-1939.
Recordem la inauguració
del bust de Josep Irla,
al Palau de la Generalitat,
estant costat per costat
amb els altres presidents
de Catalunya del passat
segle XX, en l’exposició
oberta al Museu d’Història
de Catalunya, el programa
dedicat a “30 minuts“
de TV3, i els nombrosos
articles i notícies
engendrades, generades,
motivades per aquesta
difusió, han estat
el toc d’atenció,
perquè molts dels
catalans el recordessin
i d’altres el poguessin
conèixer, amb l’amplitud
i dimensió que
aquestes notícies
generen, al voltant d’aquest
il·lustre ganxó,
que a causa de les amnèsiques
doctrines franquistes,
no es varen difondre i
per tant, estaven ignorades
per molts, oblidades per
la resta, ja que el pas
dels anys no perdonen.
La Fundació Josep
Irla, que va néixer
fa més de 5 anys,
amb la missió imperativa
de recuperar la seva memòria,
o sigui, recuperar tot
el seu passat, i per tant
tota la vida i memòria
del president. Aquesta
Fundació està
portant a terme una feixuga
tasca, amb una admirable
i fidel precisió,
incloent el projecte de
la restauració
de la casa – taverna
dels Irla que esdevindrà
un centre lúdic,
cultural i social, que
ho veiem amb molt bon
futur.
En la cadena de Presidents,
Josep Irla, va ser una
anella imprescindible
per unir tota la rellevància
el paper polític,
amb el manteniment de
la cadena institucional
del govern català,
i alhora una finestra
oberta a l’esperança,
en aquells moments tant
enrevessats dels anys
de la post – guerra,
1940- 1945, com a president
del Parlament de la Generalitat
a l’exili.
La mateixa valentia i
coratgia cívica,
el mateix pols personal
i la mateixa fe en uns
ideals que l’havien
impulsat a acceptar la
presidència del
Parlament, l’Octubre
de 1938, el dugueren dos
anys més tard,
i després de l’afusellament
de Companys, a presidir
la Generalitat. L’any
1945 va construir un govern
a l’exili, integrat
per il·lustres
personalitats catalanes.
El 1954 renuncià
a la presidència,
descartant els drets que
per lògica li corresponien,
però que els sacrificà
en bé de Catalunya
i passà a mans
de Josep Tarradellas.
Morí el 19 de Setembre
de 1958, quan li faltava
poc per complir els llargs
i penosos vuitanta dos
anys, a Saint Raphael
(França). Vint
i tres anys més
tard, el 1981, recuperada
la legalitat democràtica,
les restes de Josep Irla
i de Florència
Bas, la seva esposa, retornen
a la seva terra, al cementiri
de la seva ciutat, on
hi descansa en pau.
De Josep Irla sempre en
tot el que hem llegit
se’ns ha dit que
era un home senzill, lleial,
afable, íntegre,
perseverant i treballador.
Un home enter que tenia
adversaris polítics,
però mai enemics.
Un home que sempre buscava
la part positiva dels
cors humans. Unes virtuts
que al llarg de la seva
vida, li foren molt útils
per servir Catalunya i
la seva gent des del lloc
que la seva carrera política
li assignà, des
del Ajuntament de Sant
Feliu de Guíxols,
fins a la presidència
de la Generalitat, passant
per molts càrrecs
de responsabilitat, amb
serenor.
Dono les gràcies
a tots els que han recuperat,
amb el seu treball, la
seva memòria, la
nostra memòria
del president Irla, perquè
recuperar Irla és
recuperar la memòria
del nostre país.
Sebastià
López Caldes
de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|