12/11/04. Dijous 11 de Novembre va fer un any que ens deixà, un dels poetes de casa nostra més llegit i més estimat per la seva capacitat de saber ferir -entre cometes-, la sensibilitat del lector en el punt més dèbil de la seva ànima i també per escriure-ho de la manera menys anguniosa i amb les paraules més adients.
Ens deixà per sempre, amb un llegat molt valuós, fruit del seu treball constant, des dels anys que va treballar a la fàbrica fins a l’últim vers que va brollar del racó més íntim del seu gran i generós cor, el qual també va ser dignificat i honorat per tanta delicadesa espiritual i per la tasca constant que emprava treballant amb les seves experiències que vivia dintre d’un tarannà inquiet i callat, murmurant els seus versos plens de melangiosa saviesa, mirall de la seva pròpia vida sempre tant activa mentalment. Miquel Martí i Pol rebé un homenatge majúscul que el món de la cultura catalana li tributà l’any 1999, dintre d’altres anteriors i posteriors. Però que vull remarcar aquest, precisament, perquè fou un dels més accentuats vinguts de la voluntat del poble en general i les lletres catalanes en particular i crec que el més estimat.

La popularitat en el temps en què vivim, sempre en són capdavanters els esportistes, cantants, actors, estrelles de cine o televisives, etc, són les tant remarcades preferències populars. Ara bé, també tenen un rànquing de popularitat molt elevat els escriptors i els poetes o sigui, la gent definida de lletra culta, la gent que queda emmarcada i glorificada per la immortalitat.

No és per casualitat que el poeta de Roda de Ter, com en el seu moment ho fou Verdaguer, Guimerà i Sagarra, hagi assolit per unanimitat un dels guardons més prestigiosos de què pot gaudir un escriptor: esdevenir poeta popular. Per tant, vol dir, ser llegit, recitat, ser comprès i ser estimat per la col·lectivitat. Estimada Marta, Llibre de solituds, Suite de Parlavà, les moltes cançons que han acollit els seus poemes, junt amb les fantàstiques hores que passem vivint-ho, en la nostra pròpia persona, les seves innombrables ocasions de turbulències i mals sons petits en primera persona; o les vegades que hi anem obcecats buscant les seves paraules reconfortants i recorrem als seus versos per il·luminar situacions de la nostra vida, com ell, en solitari silenci.

Ara recordo, tot pensant amb ell, l’èxit total que va suposar l’exposició que se li va dedicar a la Fontana d’Or l’any 1999, que fou visitat per una multitud. Les incomptables proves d’afecte es desbordaren el dia en què Pep Guardiola donà una xerrada a Girona sobre el Barça. No sent en Miquel Martí Pol el protagonista de la vetllada, la seva presència no va ser passada per alt per la munió d’adolescents i joves que després de saludar al llavors capità blaugrana, se li acostaven i li feien petons i li demanaven autògrafs tot comentant-li alguns dels seus versos i poemes que més els havien sobtat.

És bo recordar els personatges il·lustres i evocar la seva saviesa i tarannà, de generació en generació, perquè d’ells en resulta la base de la nostra experiència.
Miquel Martí i Pol descansa en pau, i rep el nostre bon record i admiració.

Sebastià López Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com sebastia@caldes.org

Podeu veure l'article en motiu de la mort de Miquel Martí i Pol l'any passat clicant aquí