16/9/04. En
la configuració
de la globalització
ens trobem amb la llengua,
com a eix articulat,
que cada cop és
fa més intensa
la seva presència
a l’hora de marcar
diferències entre
les distintes cultures
del món. Per
cohesionar, aglutinar
i homogeneïtzar,
totes les discordants
raons, que divergeixen
entre sí d’aquestes
cultures, sents fa impossible
poder-les barrejar,
sense perdre l’essència
de cada una d’elles
i per tan no podem amassar-les
i construir un nou model
de llengua, o de convivència
entre les diferents
estructuracions de cultures,
seria com una “Torre
de Babel”, que
ens portaria al fracàs
d’un caos total.
Sabent que mirant la
llengua a través
del calidoscopi, si
pot veure el nostre
tarannà, un tarannà
cívic cosmopolita.
La nostra cultura, una
cultura singular amb
la saviesa de més
de mil anys d’antiguitat.
El nostre pensament
sempre encarat a la
llibertat, a una somniada
llibertat vertadera
i plena, per poder gaudir
del paradís del
nostre petit País,
enveja de molts. Amb
una clara configuració
enfocada al món
sense límits,
sense distorsions, sense
falses reflexions del
nostre propi calidoscopi,
de la nostra manera
de veure’l i d’interpretar-lo.
Tothom hi és
benvingut, el nouvingut
s’hi troba més
bé que a casa
seva, perquè
de seguida li és
fàcil entendre
el nostre singular tarannà,
que l’acullim
sense barreres socials,
que no hi troba cap
mena de oposició
xenòfoba.
Al igual que totes
les espècies
que tenen vida en aquest
vell planeta Terra,
que si es perd, si tan
mateix desapareix una
llengua, tot el planeta
hi surt perdent, és
una valuosa pèrdua
irreparable. Per aquesta
fonamental raó,
mentre tinguem sentiments
i memòria, la
nostra llengua existirà
i vetllarem perquè
ningú la trepitgi
per malmenar-la, distanciar-la
o abolir-la. La llengua
catalana és el
transport que ens condueix
a la nostra vertadera
identitat. Si tota aquesta
monumental muntanya
de realitats, estes
més arrelada,
més ferma i consolidada,
amb uns forts sentiments,
com a fonaments més
profunds, de ben segur
que suportaríem
més segurs les
envestides que ens escometen
des de temps immemorials,
que no ens han ajudat
mai per avançar
cap un port de normalitat
lingüística.
Renunciem davant d’un
desconegut a la nostra
llengua, hauríem
de demanar més
presència de
la nostra llengua arreu,
començant per
rètols identificatius
sobretot dels nouvinguts,
també fallem
i permetem que, diguem-ne
“ per educació
“, entre cometes,
parlem amb persones
que fa anys que estan
entre nosaltres i tot
i sabent que entenen
el català, nosaltres
no l’usem, amb
la sorpresa de que ells,
algunes vagades diuen,
parlem amb català
que ja ho entenc. Sembla
que nosaltres mateixos
els vulguem perpetuar
com eterns immigrants.
Si està mal fet
el que parlant entre
nosaltres mateixos,
deixem anar algun adagi,
un refrany en castellà,
perquè sembla
que no en tenim de propis,
pitjor és sentir
per la ràdio
o en altres medis propis
del nostre poble cants
i versos en castellà,
podent ser amb català,
ja que a tothom que
ho escolta li és
perfectament entenedor,
sinó no ho escoltaria
i els mateixos que ho
solen fer, també
ho saben fer amb català.
Només cal una
mica més de voluntat
per respectar una llengua
que l’han trobada
instaurada quan ells
van arribar. No vull
dir que la llengua és
el tot, però
si que vull deixar ben
clar que el nostre poble
no seria igual sense
la nostra llengua i
és per això
que entre tots l’hem
de preservar de tot
i de tots, perquè
el que hem de tenir
ben clar és,
que res no passa si
nosaltres no volem que
passi. Ara ensenyem
als nens a escriure
i a parlar el català
a l’escola, però
el que no els hi ensenyem
és el que vol
dir parlar aquesta llengua.
Per aquest motiu en
quan surten de l’escola
el primer que fan és
parlar-se entre ells,
en castellà,
àrab o l’idioma
que tenen a casa seva.
No ho veieu distant
aquest reciclatge que
ens pensem que és
la panacea de la recuperació
de la nostra llengua
?. Crec que hem de pensar
més conscientment
sobre el que significa
parlar català.
Ara més que mai,
i en bé de tots,
no podem baixar tant
la guàrdia, davant
de la proliferació
de països dels
immigrants.
Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|