|
16/9/04. Han
transcorregut 56 anys
des de la mort de Pompeu
Fabra, a les terres
que anomenem de la Catalunya
Nord, que al cap i la
fi, són les terres
germanes de Prada de
Conflent. El fet de
celebrar aquest notori
esdeveniment, any rera
any sense que se'ns
passi per alt, vol assenyalar,
vol remarcar, l'enorme
importància de
la normalització
i metodització
de l'estandarització
de la llengua catalana;
és la gran obra
seva, cabdal i indiscutible.
L’escriptor que
més ha sabut
modelar, amb paraules
precises, per definir
el reconeixement o l'esdeveniment
més important,
delicat, fou sens dubte
l’escriptor Josep
Pla. Pla el va descriure
així: “Fabra
és molt important.
És l’home
que portà el
català modern
de l’anàrquica
descomposició
dialectal, a la categoria
d’una llengua
de cultura. Fabra ha
estat l’home més
eficaç aparegut
en l’últim
segle, en aquest rodal
que va des de Maó,
al Cinca i de les Corberes
a Alacant. I ho ha estat
portant a cap una obra
de sentit d’ordenació,
antianàrquica
“. Josep Pla com
sempre, és precís,
amb la natural rellevància.
Deixant-nos anar per
les abismals pendents
de la història,
colocant-nos a la iniciació
de la Renaixença,
la llengua catalana
vista amb els ulls d’ara,
presentava una ortografia
anacrònica i
anquilosada, una gramàtica
i un lèxic amb
uns marcats signes deformats.
Es pot assegurar que
quasi cada escriptor
tenia un sistema particular
d’ortografia,
utilitzada sense cap
coherència i
rigor de normativitat,
creant un verdader caos
dintre d’un galimaties
que no conduïa
a res de bo, evidenciant
que sense la normativitat,
sense els criteris uniformes,
una llengua no es pot
ensenyar ni divulgar,
i es per això
que acaben desaparaguent,
patint una llarga agonia
fins a tenir, el trist
final, d’una mort
lenta.
Pompeu Fabra, ben aviat
de la seva existència
mostrà la gran
capacitat, dintre de
la precocitat, per afrontar
les qüestions lingüístiques;
va consolidar el seu
prestigi en el Congrés
Internacional de la
Llengua Catalana, celebrat
a Barcelona l’any
1906, Fabra fou la persona
que va dur a terme la
difícil i l’ingent
tasca de fixar i redreçar
la llengua; d'imposar
unes normes ortogràfiques
i gramaticals cabdals,
deixant-la a punt pel
seu cultiu a mans i
a l’abast de tothom,
sense crear dificultats
en el seu normal aprenentatge.
Tothom va reconèixer
la gran gesta portada
a cap per Pompeu Fabra
i no trigaren gaire
a donar els seus fruits:
l’any 1913 apareixien
les Normes ortogràfiques;
el 1917, el Diccionari
ortogràfic; el
1919, la Gramàtica
Catalana i el 1932,
el Diccionari general
de la llengua catalana.
Les normes ja hi eren,
ara ja hi existien,
només calia fer-les
servir, utilitzar-les
amb la cura i gratitud
adequades, per estimar-la
com a llengua vertadera.
Haig de fer constar
que la crida a favor
de la unitat que féu
Enric Prat de la Riba,
president de la Mancomunitat
de Catalunya, fou decisiva,
foren els fonaments
de l’edifici fabrià,
que amb el pas dels
anys es consolidà,
arribant a dimensions
agegantades. No havia
passat una dècada
que una munió
de mestres, escriptors,
intel·lectuals,
editors, diaris, institucions
de tota mena, secundaren
la reforma amb el seny
i la rauxa, com he encapçalat
aquest escrit sobre
la nostra llengua el
català, la secundaren
d’una manera entusiàstica
i patriòtica,
doncs calia fer del
català una llengua
apta per tots el usos.
Llavors ja eren conscients
que el més assenyat
els indicava que, sense
tenir el ferm propòsit
de seguir amb les normes
establertes per Fabra,
la llengua no reeixiria
mai més.
També cal dir
que sense el suport
de les institucions
polítiques catalanes
i l’auspici de
l’Institut d’Estudis
Catalans en resultaren
imprescindibles perquè
l’empresa pogués
avarar i surar, sense
cap mena de impertinència
de malastruga, ans tot
el contrari.
Cada any que passa del
naixement Fabra, ens
hem d’acostar
més a l’obra
i a la figura de l’insigne
gramàtic, per
prendre consciència
del important llegat
per ell deixat i donar
més importància
al compromís
amb el nostre poble,
a la nostra cultura
i a la nostra llengua.
Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|