7/9/05. Permeteu-me, abans de llegir aquest manifest, recordar tant sols un moment, que entre els regidors d'aquest Consistori, avui en aquesta plaça, hi trobem en falta el regidor d'Esports i de benestar Francesc Sala i Vilanova, gran amic de la sardana i de tot el poble, un militant exemplar d'Esquerra Republicana, amb tots els honors.
Una vegada més, remarquem avui la diada del l'11 de setembre com una fita ben assolida, sense antics remordiments, amb la dignitat d'un poble orgullós del seu destí, des del 1714, ara fa quasi 300 anys. I també reivindiquem, una vegada més, en plena llibertat, els nostres drets envers a Catalunya, una “nació” amb més de mil anys d'existència. Per tant, hem de preservar la nostra llengua catalana, davant de tot i de tots, amb extrema prioritat; després vindran els nostres valors, costums i tradicions.
La sardana, està situada culturalment, entre moltes altres activitats catalanes. No demanem que la seva participació tingui sempre l'exclusiva de totes les celebracions culturals del país, però si que volem que hi participi, que no hi manqui, perquè és i ha estat, la manifestació popular més antiga i representativa de la nostra identitat catalana. Estem també avui aquí celebrant aquesta festa tant senyalada, de l'11 de setembre, tots plegats, sardanistes i autoritats. Això és el que ens uneix més a tot el poble, ens fa més forts i diferents. Sabem que la unió fa la força, i avui dia més que mai convé fer entre tots, una gran pinya, una gran piràmide, des del càrrec més alt, liderant el cim, fins l'últim i més insignificant persona per completar la base, tots ells necessaris per a construir-la, per reivindicar la nostra llibertat, la nostra llengua i les nostres tradicions, destacant la sardana com l'activitat - eina més representativa i més fidel i per poder gaudir d'una plena llibertat de governabilitat.
Avui és un gran dia per comprovar que la cultura catalana i la sardana, són un fet real, inesborrable, i si en algun moment de la nostra història aquests dos factors han estat alterats o manipulats, recordant els fets patriòtics i particulars que els van crear, els hem d'utilitzar com a model a seguir, arribant a la conclusió de posseir un nexe indestructible, una comunió fidel i segura de tot un país orgullós dels seus orígens.
La sardana ha fet escola de civilitat barrejant joves, grans i totes les classes socials. Avui ens hi retrobem amb ella reivindicant i donant exemple com a manifestació pública, de comunicació entre generacions, amb l'esperança que sigui un símbol per la nova integració racial existent, perquè la nostra mítica rotllana sempre romandrà oberta a tots i sempre a punt de poder-se eixamplar, ja que ningú no la clou. Aquest valor de la sardana ha estat reconegut universalment per grans personatges com Pau Casals. La sardana és un símbol d'identificació catalana i nosaltres creiem en aquest símbol, donant-li suport i defensant-lo sempre, perquè fent-ho estem fent país.
Per acabar, voldria que aquest manifest consolidés més, si cal, a les similituds de les diferents formes de pensar. Que el que ens miri amb simpatia, s'acosti a nosaltres, els sardanistes i ens donin suport en les nostres celebracions i sense voler, donaran suport les quatre regles de bona convivència catalana que són: Nació, Pàtria, llengua i llibertat.
VISCA L'11 DE SETEMBRE!!!
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com sebastia@caldes.org
|