23/12/05.

He llegit la seva resposta a l'escrit de la Sra. Margarida i voldria aprofitar aquesta finestra per exposar-li algunes discrepàncies respecte al que vostè manifesta.

En relació als nivells de toxicitat d'arsènic màxims permesos, la Unió Europea només fa el que li toca: seguir les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut que, com el seu nom diu, representa els interessos de tots: països rics i pobres en aigua. Aquesta organització va establir que el nivell màxim d'arsènic tolerable en l'aigua de consum per no exposar la salut de les persones a diversos i greus riscos és de 10 ug/L. Els Estats Units van fixar aquest límit de 10 ug/L el 22 de gener de 2001. Canadà, suggereix, des d'abril de 2004, reduir-ho a 5 ug/L. Si us plau, revisi les seves fonts d'informació.

Aquí el límit màxim d'arsènic permès és també de 10 ug/L, segons diu el Reial Decret 140/2003 de 7 de febrer, publicat en el BOE número 160 de 21 de febrer de 2003. Atesa la rebaixa substancial respecte l'anterior de 50 ug/L, el mateix RD 140/2003 establia una moratòria de 10 mesos, fins al 1r de gener de 2004, perquè les Administracions encarregades del subministrament d'aigua potable tinguessin prou temps per fer les actuacions necessàries per complir la llei....

L'aigua de Caldes té arsènic, sempre n'ha tingut: 119 ug/L, 49 ug/L , 50 ug/L, en algun moment dels anys 1989, 2002 i 2004 (algunes de les poques dades públiques perquè figuren en l'acta del Ple de l'Ajuntament de 26/09/2005). Per tant el nostre Ajuntament és un dels que havia d'actuar.

El diari El Punt del 6 de setembre de 2003 deia : “L'aigua de Caldes deixarà de ser potable el 2004 per una nova llei europea”. Dies després, el 8 d'octubre de 2003, el Diari de Girona informava: “L'obertura d'un nou pou d'aigua a Caldes acabarà amb l'excés d'arsènic”./..”L'alcalde anuncia que amb la barreja de les aigües eradicarà la contaminació”./..”la problemàtica de l'excés d'arsènic a l'aigua està a punt de solucionar-se”.....

L'arsènic a Caldes torna a ser notícia el 10 d'agost de 2005, quan un ban de l'alcalde informa que: “els controls de qualitat de l'aigua han detectat un augment en el nivell d'arsènic superior a 10ug/L”./..”la concentració d'arsènic en l'aigua de consum segueix superant la màxima establerta per l'OMS”. Segueix superant, des de quan ?

Sense esmentar-ho, l'alcalde es refereix a la mostra presa pel Departament de Sanitat el 19 de juliol de 2005, que va donar un nivell de 135 ug/L i que va obligar als Serveis Territorials de Girona a dirigir-se a l'Ajuntament de Caldes “amb el prec que informessin als usuaris i els recomanessin de no utilitzar l'aigua per l'ús de boca” segons diu textualment en un escrit el Director dels esmentats Serveis en resposta a una sol·licitud d'informació feta per un veí de Caldes. Quins valors donaven les mostres pròpies preses les setmanes, mesos anteriors a la presa per Sanitat? Perquè l'Ajuntament no va prendre la iniciativa d'informar-nos-en abans d'assolir nivells tant alts?

El 6 de novembre de 2005 el diari El Punt informa que: “Caldes no tindrà aigua potable fins l'abril de 2006, quan entri en funcionament un nou pou”./.. “2000 tríptics per explicar als veïns què és l'arsènic”. On són ?

El Diari de Girona diu el 20 de novembre de 2005 que: “Veïns de Caldes van presentar ahir una instància demanant explicacions, solucions i indemnitzacions pels perjudicis causats per la manca de potabilitat de l'aigua”. Quan pensen donar alguna resposta als 637 ciutadans de Caldes que van signar aquest escrit?

El 24 de novembre de 2005, El Punt informa que: “El síndic de greuges de Catalunya investigarà l'actuació del govern de Caldes en el cas de l'aigua”. Pocs dies després, el Síndic de Greuges tramet un escrit a diversos veïns de Caldes que li varen presentar queixes per la gestió del seu Ajuntament en el problema de l'arsènic, on diu textualment que: “la tramitació de la queixa no suspèn ni paralitza cap acte administratiu ni judicial relatiu al objecte de la vostra queixa”.

Senyor Fontané, vostè diu textualment: “que no crec que la gent de Caldes pateixi la malaltia que aquest verí comporta”. En què fonamenta aquesta, com a mínim, arriscada afirmació ? Si ho fa, perquè creu que hem estat sotmesos a dosis irrellevants d'arsènic, faci públics ja els resultats de totes les analítiques dels darrers anys i eviti les alarmes infundades. Perquè no ho ha fet encara? Vostè (segons consta en l'acta abans esmentada del Ple de 26 de setembre de 2005) ha dit que tenia la intenció d'informar al poble i exposar públicament les analítiques. Quan?, Què espera?

I si ho fa, perquè minimitza els efectes del consum prolongat d'arsènic. Em sap molt greu la seva desinformació.

Només ens cal per a persones preocupades com vostè, jo i la majoria de veïns de Caldes, profans en la matèria, de perdre una mica de temps i consultar (avui amb internet, no cal sortir de casa) què és l'arsènic i el que el seu consum prolongat produeix: l'arsenicosis, que és un enverinament crònic que l'acumula a diferents parts del cos: fetge, ronyons, pell, cabell i ungles, habitua l'organisme al verí i el fa més resistent. Però això no treu que és un cancerigen associat al càncer de pell, pulmó i bufeta, així com altres malalties de la pell, problemes vasculars i diabetis. També podrà assabentar-se que el diagnòstic clínic per intoxicació crònica deguda al consum habitual d'aigua contaminada per arsènic és difícil perquè els símptomes són poc característics.

Tot plegat referma que hem estat posant en risc la nostra salut, anys enrera per ignorància, de forma absolutament innecessària des del 2003. Vostè mateix ha dit: “crec que no”, perquè no ho pot assegurar pas. La única manera de poder-ho assegurar era fent el que ara faran a corre-cuita i amb dos anys de retard.

Per acabar, tant sols dir-li que no em produeix cap satisfacció fer aquest escrit, que no m'agrada gens ficar-me en el que els altres fan o deixen de fer, que no vull treure'n més profit de tot això que el que pugui treure tot el poble de Caldes. Crec que aquest no és un problema d'opcions polítiques, totes respectables, és tant sols un problema de persones amb responsabilitats enfront una col·lectivitat. Persones que modestament penso es varen equivocar en creure que la normativa, remei de desconeixement i ignorància passades, era el problema; que varen menysprear una llei de l'Estat, considerant-la inoportuna, inadequada, molesta. Que no varen actuar quan tocava perquè calia fer front a despeses que no volien assumir. I, finalment, aquestes i d'altres despeses de difícil quantificació les estem assumint tots.

Ricard Busquets Martí

23 de desembre de 2005