|
09/02/05.
Aquests
últims sis anys
hem estat vivint un dels
moments més reals
per al món de l’ensenyament
per recuperar una de les
obres mestres de l’educació
catalana del segle XVIII.
El llibre titulat “Instruccions
per a l’ensenyança
de minyons”, de
mossèn Baldiri
Reixac.
Enguany no sols se celebrarà
el 256è. aniversari
de la primera edició
del volum 1, sinó
també el seu assentament
establert i arrelat
com a pedagog, que al
pas dels anys, han
sofert canvis vertiginosos
del poder que s'associen,
a voltes amb confusió
i por, per la inseguretat
del camí a seguir
en la forma de l'ensenyança,
i que a fi de comptes,
les seves bases han estat
bàsicament rescabalades,
ben acceptades i
establertes. Les instruccions
de mossèn Baldiri
Reixac, ens poden servir
de brúixoles a
l’hora d’estructurar
els eixos bàsics
que ha de tenir el disseny
del panorama educatiu
present i futur, que no
ha canviat tant. És
paradoxal que ens trobem
davant d’un terreny
amb moltes similituds
a pesar de l'inexorable
pas dels anys, bé
donat per les relacions
humanes, que són
una peça clau i
fonamental d’aquest
engranatge o per l’ànsia
de poder oferir al nen
el millor del ventall
que ofereix el seu aprenentatge
envers la cultura sempre
actual.
Pot haver canviat el com,
poden haver canviat els
mètodes, les diferents
maneres d’avaluar,
els recursos, els continguts...
però hi ha tot
un munt de qüestions
de principis i d’objectius
amb plena ufanor.
Les instruccions de mossèn
Baldiri en qüestió,
vessen saviesa i sentit
comú pels quatre
costats, alhora que ens
presenta unes consideracions
educatives avançades
per l’època
en què foren escrites.
Cal destacar, entre molts
altres punts, la defensa
d'una educació
de qualitat per a tothom,
tenint més en compte
els col·lectius
menys afavorits, i el
que més sobta i
ell remarcava i reivindicava,
era una escola en català.
Les regles d’or
foren: que els minyons
estudiants comencin a
fer-ho de petits, a llegir
amb aclariments de la
significació de
la lectura i per descomptat
la bona tria dels llibres.
També tenir cura
de la identitat de cada
nen, per desenvolupar
la seva capacitat amb
més facilitat i
amb el que més
li convé, com avui
també es fa amb
“l’atenció
a la diversitat”,
de la importància
d’aprendre les llengües
estrangeres, de l’educació
integral de l’alumnat,
de la llibertat que ha
de tenir el jove o la
noia, a l’hora d’escollir
un ofici, una carrera
o una i l’altre
activitat.
Els professors d’avui
dia no poden deixar de
rescabalar l’obra
d’aquest insigne
gironí, no sols
perquè ens és
un deure elogiable recordar
els nostres pioners en
obrir camí en el
passat, sinó també
perquè els seus
textos continuen sent
suggestius i estimulants
pels professors actuals.
Sebastià
López Caldes de
Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|