02/01/05.
Així sí
que es pot començar
una bona felicitació
com aquesta que intento
dirigir-vos avui. Crec
que és una bona
ocasió per fer-ho
i desitjar-ho. És
un any més que
tenim sobre la nostra
esquena. Pot ser que no
hi pensem gaire i potser
que el millor que hauríem
de fer és pensar-hi
una miqueta més,
per arribar a la conclusió
que cada any que passa,
hem de tenir una mica
més de responsabilitat
a l’hora de tenir
cura de la nostra salut,
per poder-ne celebrar
i gaudir molts més
aniversaris de Cap d’Any.
Al cap i a la fi sabem
que, tenint cura de les
exigències i prohibicions
que cada any, després
dels 65, els metges ens
intimiden a complir en
el menjar i en general
en tot el nostre tarannà
habitual, rebem en contrapartida
una vida que no sabem
si viurem més;
el que sí sabem
és que se'ns farà
molt més llarga
i penosa, que mai és
per gaudir de més
bona vida, en tot cas
és per no tenir
dolors d’aquí
o d’allà,
i és quan diem
sempre el que "si
no fos això, si
no fos allò..."
Just des de llavors, comencen
a retallar les coses bones,
de les quals totes ens
donaven plaer, i que ara,
a cada canvi que fem de
calendari, notem que és
a diari les males estones
que passem, per poder
complir una mica amb les
recomanacions prescrites.
Bé, tampoc és
cosa de pensar-hi sempre,
només ho has de
rumiar-ho quan saps que
has d’anar de visita
mèdica. És
quan passa allò
de que si reps una pinya
a una galta, de seguida
has de posar-hi l’altre,
perquè en aquest
cas en concret, tingui
l’ocasió
i el lloc el sr. metge
per tornar a picar-te.
Tot això passa
només en poca estona,
o sigui que llavors t’has
d’omplir de valor
i esperança passivament,
per anar comprovant si
ell se'n cansa més
aviat de picar, que tu
de posar la galta que
toqui. Bé tot això
és una broma que
mai cauen bé en
aquests dies de felicitat,
amor i comprensió,
encara que ara està
molt de moda criticar-ho.
Avui dos de gener, primer
diumenge de l’any
2005, és un dia
per parlar de coses sèries,
sense posar mida, a l’hora
de tenir el seny i la
voluntat corresponent,
com a patriarques de la
tant elogiosa 3a edat,
en la qual hem entrat
sense adonar-nos-en i
si hi estem, és
perquè encara som
en aquest teatre gegant
que és el món,
mai perquè ens
hi hem apuntat voluntàriament.
Que tingueu un bon any.
Sebastià
López Caldes
de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|