22/06/05.
En cada dècada
que ens ha tocat viure,
hi ha hagut els casos
i les coses que han passat
al nostre poble de Caldes
i passaven amb una cadència
normal, ni més
ni menys, com a pertot
arreu. El jovent a vegades
s’entreté
a fer una bretolada per
fer-se notar o per presumir
d’un fet de líder,
davant dels de la seva
colla. Però aquesta
última dècada
cada vegada s’han
sentit casos més
greus que passen (i molt)
de ser una bretolada,
perjudicant el que ha
de patir els seus inconformismes.
Sempre van a més
els casos ocorreguts amb
un augment exagerat. No
estem en guerra amb ningú
però ens la fan
i crec que s’ha
de posar remei i fi a
tot això perquè
cada vegada les malifetes
són més
grosses i gruixudes.
Sembla
que estiguem vivint en
el raval més marginat
d’una gran ciutat,
incontrolada per la justícia,
nosaltres que estem acostumats
a viure amb la pau de
la convivència
de tots. El cas és
que també sembla
que s’hauria d’haver
posat remei a mida que
anaven creixent de volum
i continuïtat, però
no ha estat així.
Els casos els hem sentit
anomenar cada vegada multiplicats
i més gruixuts,
com deia abans i de la
mateixa manera que hem
detectat aquest augment,
hem pogut comprovar que
la justícia no
ha multiplicat les mesures
per la nostra seguretat.
Ara totes les malifetes
es veu que les hem de
suportar com a normals
i amb això sí
que no hi passo.
Crec
que ja és qüestió
de mirar d’organitzar-se
entre els veïns perquè
després del que
suportem ara, ja ve el
que no podràs sortir
tranquil al carrer del
teu poble. També
les persones que són
servidors del poble, haurien
d’organitzar-se,
per organitzar-nos a nosaltres,
ells al davant, per poder
fer complir la llei del
civisme, de la convivència
i de bona ciutadania,
a tots els nouvinguts
que siguin malvats. No
sé si té
a veure que ja hem assolit
els 5.500 habitants però
quan érem menys
estàvem més
feliços i ho teníem
tot més controlat.
És el progrés?
Com deia, estem vivint
en un temps en què
tenim un petit cercle
de jovent, negatius, disconformes
i poc tolerants, actuant
consentits pels pares.
Perquè sempre diuen,
quan se’ls va a
fer una acusació
formal, que el seu fill
no ho pot haver fet, això.
Afortunadament, no tot
el jovent el tenim així,
mirant les classificacions
de l’esport local,
veurem que el nivell és
molt alt i que mantenen
una moral digna d’actuació
de líders de la
mens sana, córpore
sano.
Les famílies, dintre
d’aquesta societat
moderna, mal estructurades,
o amb problemes de droga
i sense feina, són
els casos més normals
perquè els seus
fills es vagin marginant.
El que ens sap més
greu és que alguns
els tenim aquí
entre nosaltres, ens tenen
envoltats i conviuen amb
nosaltres. Si aquí
hi afegim els grups que
estan bastant tocats per
addiccions a la beguda,
a hores en què
no hi ha control, que
són les que tothom
prefereix anar a dormir
i tenint les drogues tant
a l’abast, ens adonarem
que la justícia
ha baixat la guàrdia
i aquests joves s’han
engrandit jugant a ser
perversos. Tenint la moral
baixa i no diferenciant
el bé del mal,
gaudeixen d’impunitat
fent totes les coses al
revés i quan més
dolentes, millor.
Sebastià
López
Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
/ sebastia@caldes.org
|