La sardana és una rotllana
mimada,
el ballar-la ens dóna plaer
i goig.
Catalunya n’és com
de flors voltada.
Si per cada ballador un clavell
roig,
per cada balladora una rosa enamorada.
Més et val maleït
detractor,
que silenciïs aquests mots,
més et val, no malmenis
la llavor,
dels que han jurat fer-ne vots,
i juraments de protecció
a favor.
La sardana sempre ressorgirà,
encara que tu la llencis i trepitgis,
i repeteixis i diguis que morirà.
Encara que tu la maleeixis i
desitgis,
tot el mal de la terra, ella
reviurà.
Nosaltres la defensarem com
Sant Jordi,
va defensar enardit a la bella
Princesa,
el valor dels catalans es sincer
i sense odi,
i sabem que en la pau i en la
lluita encesa,
guanya sempre el que té
més valor defensori.
Tu no veus que l’estimem,
els catalans,
que és la nostra identitat
diferenciadora.
Sens ella tot el País
resta trist i la plora,
amb ella tot la Nació
està encisadora.
Calla el mal i parla del bé
i sinó, plora.
Per cada insult una rosa florirà,
per cada blasfèmia una
gardènia,
per cada maledicció,
una bella flor,
per cada mal pensament, un present,
i per cada maledicció,
busca el teu perdó.
No sacrilegiïs el que
no creus,
i busca la teva reconciliació,
la sardana, en la que tu no
creus,
si l’entenguessis, li
tindries devoció,
ella sempre té l’amor
solidari i de germanor.
Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|