8/9/05. Avui dia, estem vivint uns moments d'un cert desori ideològic molt desorientat. No dono la culpa a la globalització mundial de l'economia, o els grans canvis tecnològics del moment, és més per la metamorfosi que estem patint i que està provocant la transformació dels nostres valors en el pensament de l'home actual.
Sovint em faig aquesta reflexió, pensant amb la sardana, encarada a la ideologia, diguem-ne domèstica, la que radica en el pensament català d'arrel i de futur dintre de la seva llar, en la intimitat de la família, tractant-ho individualment.
Haurem de procurar de que el remei sigui hegemònic en la nostra societat, que sigui fàcilment soluble per ser absorbida fàcilment per la persona que s'hagi d'integrar a Catalunya. Crec que si no vigilem podem perdre el fil de la nostra memòria col·lectiva, podem quedar-nos a la intempèrie patriota i doctrinal i trobar-nos orfes de qualsevol referent cultural, si no ho treballem individualment.
Ja anys enrera en la política, crec que es va esdevenir aquells primers moments de confusió, quan el govern posseït per la gasiveria política i per manca d'una visió nacional globalitzadora, i sobretot també dominant el control dels mitjans de comunicació institucionals, portava a molta gent a creure que la catalanitat no era patrimoni del poble, sinó que es considerava patrimoni exclusiu d'un partit.
La sardana, la llengua i les tradicions, les grans festes, les expressions més genuïnes del poble català, han estat el clar referent del pensament generalitzat, que encara avui dia es domina col·lectivament i és compartit participativament per molts ciutadans que no s'han deixat influenciar per la política pura i dura.
Això comporta que molts dels detractors de la política catalana, només per fer mal al polítics, s'encaren contra el govern menyspreant la nostra cultura i tradicions, entre tot aquest gran paquet també s'hi troba la sardana, pensant que aquests valors estan en mans dels polítics, pensament àrduament erroni, perquè la cultura i les tradicions són vertaderament patrimoni de tot el poble de Catalunya i no del partit dominant, que ja els hem tingut de tots els colors.
La sardana és l'expressió d'un poble, que és significada per uns valors cívics i morals que avui dia són els més apreciats en tota la humanitat. Són els valors moderns i hodierns. La sardana representa la germanor universal, la solidaritat dels pobles, i la fraternitat d'entre tots els homes i dones. Aquests valors haurien de ser ponderats i exaltats per tots aquells que viuen i treballen a Catalunya, siguin de dretes o d'esquerres, i sobretot per aquells que es dediquen a criticar permanentment la catalanitat. Fixem-nos que fan el contrari: invoquen la intolerància, la fractura social i el perill de trencar la cohesió i la convivència.
Nosaltres hem d'invocar a la sardana com exemple de virtut cívica i social. Per tot això, cal que la ideologia que comporta la pràctica de ballar la sardana no es perdi mai, ni per l'estètica, ni per rigorisme, ni per superficialitat. La sardana és avui, igual que sempre ha estat, una eina eficaç per fer de Catalunya un poble més obert al món. És la rotllana predisposada oberta, sense tancar-la mai a ningú.
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com sebastia@caldes.org
|