2/12/05. De sempre s’ha dit que els diners no fan la felicitat, però també s’ha dit molt que els diners contribueixen a sentir-la a prop. La Loteria de Nadal sempre ha estat protagonista de grans esclats d’il·lusió, de grata sorpresa i de somnis fets realitat. També ha fet possible la simbiosi entre la joia, l’èxit i la glòria, donant com a resultat la seguretat personal i familiar. Aquests són a grans trets, alguns dels avantatges materials del diner. La salut, el benestar i la felicitat és una altra cosa ben diferent.
És a dir:
Amb diners pots comprar una casa, o mil cases, però no pots comprar mai l’amor per formar una llar, una família com cal, un niu de seguretat personal i familiar.
Amb diners pots comprar un llit, o mil llits, però mai no pots comprar el son o un somni, o la felicitat en aquest llit i menys pretendre esperar per somniar, que un dia te’l doni. Es pot comprar sexe, però no es pot comprar l’amor, són dues coses ben diferents.
Pots també comprar un o mil llibres, però mai el coneixement, ni la saviesa en què ha estat escrit. Pel mateix fet es pot comprar un rellotge, però mai el temps que marca el rellotge, el temps és or i aquest or és tan valuós que no s’hi pot posar preu.
Com el poder pagar un metge o tot un equip doctoral. Però mai es pot comprar la salut, així ens ho diu i ens ho remarca la veu de l’experiència: La salut, és la clau per poder aconseguir el benestar i la felicitat. I és la base reconfortant que ens dóna el plaer de poder viure la vida, sense mancances, ni impediments. Vol dir que es pot comprar la sang que ens dóna la vida, però no es pot comprar la vida. La salut, doncs, és el doll de vida que ens dóna la força necessària per viure, el diner en alguns casos, pot comprar els mitjans per poder-ho aconseguir, però no és sempre que ho pot fer.
També el diner pot comprar una posició, un rang, però mai el respecte que mereix aquest rang. Hi ha una dita ben catalana que diu: De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena. No perquè es compri un títol, s’és capaç de sostenir-lo èticament.
Per aconseguir la felicitat en aquest món, primer s’ha de tenir salut, després amor i si també tenim la sort de tenir algun calé, llavors estem dintre el bon camí que porta cap a la felicitat. Tots sabem que la sort no es compra, no es pot comprar, la sort, si la tens, t’ha vingut perquè el teu destí te la donat. La gent gran diem que el posseïdor de la salut, l’amor i el diner, té la felicitat sempre incompleta, de la felicitat terrenal.
Amb totes aquestes reflexions us vull fer pensar que tenint salut no cal aspirar a les grans fortunes que proporciona la Loteria de Nadal per ser feliç i si aquest any tampoc no ens toca, hi posarem l’esperança necessària per no perdre-la el Nadal 2006.
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org
|