Història de
la lletra de la sardana
Maria de les trenes
|
19/3/05.
Tothom,
o quasi bé
tothom de Catalunya,
ha escoltat i potser
també ha ballat,
en alguna ocasió,
aquesta bonica sardana
de Josep Saderra i
Puigferrer. Aquesta
deliciosa sardana,
va ser dedicada a
una noia que tenia
prop de vint anys
l’any 1950 i
que es diu Maria Pagès
i Coll, nascuda a
Banyoles l’1
de desembre de 1930
i filla de Josep Pagès
i Maria Coll. Aquest
comentari que avui
he triat per explicar-vos,
no m’ha vingut
per casualitat, sinó
perquè l’any
passat, per les Festes
de Sant Martirià
de Banyoles, vaig
tenir el goig de saludar-la
i conversar una estona
amb ella, en el decurs
del homenatge que
li va dedicar l’Agrupació
de sardanistes de
Banyoles. Enguany,
l’1 de desembre
celebrarà el
seu setanta-cinc aniversari.
Encara avui dia, la
Maria Pagès,
la popular Maria de
les trenes que anomena
la lletra de la sardana,
conserva unes clares
característiques
de la bellesa que
esgrimia als seus
vint anys. Una pell
fina molt blanca,
el color ros clar
dels seus cabells,
ara pot ser de color
postís, però
que en la seva joventut,
segons la lletra de
la sardana, feia girar
la mirada, per la
llargada de les trenes,
rosses com el fil
d’or, destacant
el color blau dels
seus ulls, que encara
avui dia són
vius, amb la mirada
tendra, desbordant
simpatia pels quatre
cantons. El seu estat
físic és
bastant delicat per
tenir dificultats
de mobilitat, però
l’expecta personal
és molt acurat,
refinat i agradable,
amb un segell clar
de bellesa personal,
del què parla
la lletra de la sardana.
La petita història
de la confecció
de la lletra, és
només un entramat
de cartes, entre el
compositor de la música,
Josep Saderra, vivint
a Banyoles i l’inspirat
autor de la lletra
Ramon Ribera, de Sabadell.
Només hi havia
la distància
que els separava.
Però l’any
1950, ó 1952
no hi havia el transport
de viatgers com el
que hi ha ara.
En el Arxiu Històric
de Sabadell, 599/19
AHS, hi consta que
el senyor Ramon Ribera
i Llobet, va dipositar
les cartes on també
hi ha les respostes,
del mestre Josep Saderra
i Puigferrer, a la
seva petició
l’any 1952,
demanant-li permís
per fer una lletra
a la sardana Maria
de les trenes. La
primera resposta del
Mestre, el 9 de maig,
hi consta que li remarca
l’existència
d’altres lletres,
però que no
li agradaven ni a
ell, ni a ningú
que les ha llegit.
Ribera li torna escriure
el 14 de juny, demanant-li
de nou permís
per escriure la lletra
i li sol·licita
informació
sobre algunes característiques
de Maria Pagès,
com la llargada de
les trenes, el color
del cabell i el color
dels ulls. És
evident que Ribera
no coneixia la noia
i no va ser fins que
Saderra li va enviar
una fotografia. Llavors
en rebre la fotografia,
en Ramon Ribera, és
quan escriu la lletra
de la sardana i la
tramet al mestre Saderra.
El 30 de juliol, Saderra
contesta a Ribera
la seva conformitat
amb la lletra dient
“Tothom que
ha vist aquesta lletra
veu la gran diferència
de les altres. Jo
he fet la prova amb
algunes persones i
de seguida diuen:
això és
una altra cosa”.
A partir d’aquesta
singular anècdota,
ella, la Maria i el
seu marit Martirià
Pau, van escriure,
l’11 d’agost
del mateix 1952, a
Ramon Ribera, felicitant-lo
i convidant-lo a visitar-los
per a poder-lo conèixer.
La història
acaba bé com
en un conte de fades,
i com es mereix la
nostra protagonista
de la història,
MARIA DE LES TRENES.
Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|
|
|
|
|