|
2/5/05. Carta
oberta al Sr. Miquel Casas
en resposta a les declaracions
que va fer la setmana
passada als mitjans de
comunicació, en
relació als matrimonis
homosexuals.
Vostè ha dit a
la premsa que no casaria
parelles homosexuals i
també que potser
molts alcaldes no s’haurien
presentat a llistes electorals
si haguessin sabut el
que els farien fer (en
referència a aquest
matrimonis).
En
primer lloc vull dir-li
que les seves manifestacions,
tot i que puguin ser matisades,
denoten un clar rebuig
a les persones amb aquesta
orientació sexual.
Em preocupa i em molesta
que el nostre poble sigui
conegut per aquest posicionament
del nostre alcalde. El
batlle d’un poble
ostenta la representació
i imatge del conjunt dels
vilatans i aquest encàrrec
ha de ser menat amb seny
i responsabilitat.
Sovint
aquest dies, s’han
utilitzat arguments de
tot tipus per defensar
que als homosexuals no
els ha de ser reconegut
el dret a casar-se: raonaments
morals, religiosos, de
tradició... Certament
el matrimoni és
una institució
amb uns fonaments jurídics
que ja estan constituïts
en l’època
romana, però si
analitzem el tipus de
casament tradicional veurem
que tenia unes estructures
de funcionament vinculades
als interessos de les
famílies i que
eren els pares dels joves
els que determinaven amb
qui s’havien de
casar les filles i fills.
En la
societat actual hem anat
evolucionant i ara tenim
l’opció de
conèixer una persona,
estimar-la i casar-nos-hi.
És amb aquest argument,
el matrimoni per amor,
per vinculació
afectiva, quan pren encara
més sentit la possibilitat
del casament entre persones
d’un mateix sexe.
S'estimen, volen comprometre’s
a viure junts i ara tenen
la sort que podran ser
reconeguts pel que fa
als drets civils i també
creixerà el seu
reconeixement social.
Pensi
Sr Casas que entre la
gent que pertany al municipi
que vostè presideix,
hi haurà segurament
persones dels col·lectius
gai i lèsbic i
que també els ha
de tenir en compte. Els
esforços que hem
de fer la població
en general i els representants
públics en concret,
han d’anar orientats
a què les persones
puguin viure en llibertat
i amb tots els drets reconeguts.
Encara ens falta molt
perquè les persones
homosexuals els sigui
acceptada la manifestació
de la seva condició
en públic.
Els sentiments de rebuig
i de poca tolerància
normalment estan generats
per la por, i aquesta
generalment ve del desconeixement.
De ben segur que si conegués
de prop persones amb aquesta
condició i li parlessin
de les seves dificultats
de reconeixement i d’acceptació,
no tindria aquestes sensacions.
Faci alguna cosa a favor
d’aquestes persones,
no tingui por, jo li’n
proposo una: durant qualsevol
acte oficial, surti al
balcó de l’Ajuntament
amb una persona homosexual,
públicament reconeguda,
li doni la ma o si vol
anar més enllà,
l’abraci. Crec que
amb una actuació
d’aquest tipus podrà
pensar que ha fet alguna
cosa per deixar el poble,
a nivell humà,
una mica millor que com
el va trobar quan va començar
la seva alcaldia
Pere
Serrats i Garnatxe
Caldes de Malavella 2
de maig de 2005
|