7/9/05. Sovint, massa pel meu gust, trobo a faltar el Ruc que passa tot davant i ens mostra el traçat del camí més adient.
Aquesta petita història, comença als voltants de 1997.
Les queixes més que raonades, la pura necessitat, el sentit comú, els accidents, la mort, aconsegueix finalment que algú ens escolti. Aquest algú, el MINISTERIO DE FOMENTO. Anem per bon camí. Un projecte de desdoblament de N-II.
De moment esperances. Més endavant, llarga espera, ens arriba tot un "totxo" de ratlles i números, cotes i UN TRAÇAT, compartit amb altres dos. És la llei. És el PROJECTE .
El Ruc , havia fet la seva feina. Al meu entendre i compartint criteris amb molts altres, una bona feina. Tindríem en el futur, una carretera com Déu mana. Recta, ampla, fiable.
Doncs estàvem enganyats. Jo el primer. El projecte del Ruc , no era vàlid. Sospito que els "interessos" eren de pes. Almenys per a alguns. S'havien de fer "Alegaciones ".
I tant !. Tots junts: partits polítics, plataformes de no sé què... fins i tot alguns alcaldes.
Total, canvi de traçat. (BOE núm.26 de 30 enero de 2002.) Angoixa, incertesa.
Per on passarà ?
La resposta ja la tenim. Tant si vols com si no vols. De moment per damunt de Can Geli. És culpable i s'ha d'executar. Més endavant, també pena de mort per a construccions i cases dels Tapiots. A callar i encara gràcies.
Voldria parlar de CAN GELI. Entranyable. Com si et trobessis a casa. Tracte exquisit de l'Alexandre i la Victòria, amb la ajuda de l'Albert i la Benilda. Bona cuina. Bé de preu. Restaurant de renom. Més de vint anys fent amics. Prestigi per a Franciac. Us trobarem a faltar. MOLTES GRÀCIES.
Acabo. Estem en obres. No les que ens mereixem. Les que han volgut alguns. O una de dos, o no teníem padrins (es veu que no ) o el Ruc es va equivocar. Segons com, si no hagués tingut tant sentit comú i el traçat l'hagués projectat per sobre de Can Geli, ara no hauria de dir el que dic.
Miquel Casas i Seriñà
Franciac, setembre de 2005 |