MANIFEST
Tots
els pobles tenen
el seu indret
màgic i el de
Caldes és, sense
cap mena de dubte,
Sant Maurici.
A banda de ser
un reconegut centre
de devoció popular
i suposat origen
del "cognom" de
la nostra vila,
Malavella,
aquest lloc és
la font de nombroses
llegendes molt
arrelades a la
nostra tradició
(l'Hereu Riera,
La Mala Vella,...)
i jaciment historico-arqueològic
i geològic de
valor reconegut.
Tot
això ajuda a augmentar
l'estima de tots
per aquest indret
però, de ben segur,
un dels principals
atractius de Sant
Maurici ha estat
el fet d'haver
actuat com el
gran parc forestal
del nostre poble.
La gent del voltant
de les Gavarres
acudeixen a Els
Àngels, els del
la Vall d'Aro
a la Font Picant
o a Pedralta,
els del voltant
de Santa Coloma
a Farners o Argimon
i els de Caldes,
Vidreres i rodalies
a Sant Maurici.
Des
del segle XIV,
amb l'abandó del
castell, la seva
capella esdevingué
un santuari per
la gent dels voltants
i deu ser des
d'aquelles dates
tant reculades,
o potser abans,
que els caldencs
hi pugen cada
22 de setembre.
En tot cas, no
podem pas entendre
la nostra Festa
Petita sense totes
aquelles colles
dinant repartides
entre les clarianes
del bosc d'aquesta
finca i menys
encara amb la
popularitat que
ha tornat a assolir
aquests últims
anys en part gràcies
a algunes entitats
i gent que, a
títol individual,
treballen per
engrandir-la.
Tot i tractar-se
d'un dia feiner
per la gent que
estudia o treballa
fora de Caldes,
tothom fa mans
i mànigues per
a ser-hi.
Fa
uns 160 anys la
bona voluntat
d'uns quants propietaris
del nostre poble
va ajudar a mantenir
aquesta tradició
impedint que la
finca passés en
mans d'algú de
fora, però ara
les coses s'han
enredat molt i
sembla com si
ningú vulgui o
sàpiga com ensortir-se'n.
En aquest últim
any n'hem sentit
de tots colors:
el fet de no poder
celebrar la missa
dins l'ermita
perquè diu que
amenaça ruïna,
les últimes declaracions
al diari... fins
i tot, aquests
dies corre la
veu que està a
punt de canviar
d'amos.
Amb
aquest manifest,
les entitats que
aquí signem, volem
donar a conèixer
el que creiem
que hauria de
ser Sant Maurici
i com ens sembla
que s'hauria d'aconseguir.
En primer lloc,
el paratge de
Sant Maurici ha
estat fins ara
i ha de continuar
essent un espai
de lliure accés,
un racó d'espiritualitat
i de recés però
també un lloc
d'esbarjo i divertiment
en contacte amb
la natura. Però
cal actuar abans
no sigui massa
tard i és per
això que creiem
que la solució
més viable, que
no l'única, és
la gestió de tota
la finca per un
ens públic mitjançant
compra o qualsevol
altre tracte que
s'arribi amb els
qui en aquests
moments en pretenen
la propietat.
Més
d'un cop hem sentit
a dir:
I quan ho tinguem
de què en farem? És ben clar; mantenir-ho, protegir-ho i
potenciar-ho mitjançant
una gestió responsable,
les idees no les
acabarem pas.
I qui ho farà? Doncs creiem que ho ha de fer un organisme de nova creació,
diem-ne fundació
o patronat, que
s'encarregui de
vetllar pels interessos
de tots i que
estigui format
per les diferents
institucions implicades
(Ajuntament, Parròquia,
certes entitats
del poble...).
I no en tenim prou
amb l'ermita i
el castell? Doncs no, Sant
Maurici és un
tot, una finca
indivisa, una
casa, una ermita
i un castell que
no tenen sentit
sense l'entorn
natural que els
envolta.
A
mitjans segle
XIX la gent de
Caldes, més o
menys ben organitzats,
van saber protegir
aquest indret,
ara, ja entrats
al XXI, ens ho
deixarem perdre?
Amics
de Sant Maurici
