|
14/02/05.
La
mala notícia es
va donar a TV3 en el programa
de Josep Cuní,
fa uns dies, amb una tertúlia
mantinguda amb els representants
d’una colla sardanista
de concurs, en el decurs
de la qual, un membre
del balladors convidats
a la taula va deixar-nos
freds, parats, gelats
i contrariats, amb la
declaració que
va deixar anar, com una
sentència inexorable,
dient més o menys
que la sardana estava
morta a deu anys vista.
Els seus companys mateixos,
el varen contradir i replicar
de seguida, però
ja estava dit. El mateix
dia i sobretot l’endemà,
ja hi va haver rèpliques
contundents sobre aquesta
qüestió, debatent
i separant amb totes i
cadascuna de les qüestions
que envolten la existència
d’alguns problemes
encara existents enguany,
pel seus diferents vessants,
però mai tant inexorable
i contundent: la desèrtica
presència de jovent
en les ballades, tant
de la modalitat de colla
concursant, com en les
ballades de les audicions.
Sabent que cada modalitat
comporta per separat,
unes necessitats diferents,
encara que poden anar
juntes amb segons quins
aspectes que li vulguem
desenvolupar, com és
la continuïtat i
l’efervescència
juvenil que hi havia anys
enrera.
Està ben clara
la desesperació
de les colles de concurs,
veient que, sobre tot
els nois i també
amb menys causa les noies,
aprenents de les disciplines
de colla sardanista, són
cada cop més difícils
de trobar, existint algunes
colles emblemàtiques,
que avui dia no poden
formar ni una sola colla
de concurs per manca de
jovent, perquè
aquesta elasticitat que
es posseeix amb la joventut,
a mida que passen els
anys, l'anem perden progressivament.
Nosaltres els sardanistes
de plaça no tenim
jovent en les ballades
però som prou balladors
per formar colles normals
i poder gaudir de la sardana,
amb l’esperança
que amb els anys vindran
a ballar-ne. Les coses
es contradiuen quan sabem
que ells disposen de la
gent gran capacitada per
poder ensenyar a ballar,
amb la perfecció
que es pot arribar a assolir
disposant també
del jovent necessari.
La presència de
la gent gran sempre hi
és, tenim les cobles,
el que ens manca és
el jovent.
Aquí està
la clau que pot obrir
la porta per traspassar
la barrera que tanca el
mur, per ara inexpugnable,
entre el jovent i la gent
gran, en relació
a la continuació
de la sardana. Els nens
i nenes que l’aprenen
a ballar en les escoles,
són la continuïtat
de la vida de la sardana.
Fem un pas endavant, si
li som fidels i mantenim
la sardana, estem fent
país.
Sebastià López
Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|
Tothom
s'atreveix a augurar
maleficis a la sardana |
Al programa
de TV3 de Josep Cuní,
una persona de la taula
debatent va dir,
que la sardana amb deu
anys ha de morir,
perquè les colles
de competició han
de finir.
La disciplina
de la sardana de concursar,
marca una crisi de nois
i noies per ballar,
la podem ben desencallar
i acomodar,
amb temps i fe, ara, esplendorosa
pot tornar.
Sempre
són la gent que
no l’estimen,
sempre són les
que no la volen,
sempre són les
que no la valoren,
sempre són les
que no la honoren.
Tothom
s’atreveix a dir-li
maleficis,
a augurar-li la mort a
curt termini,
perquè ella no
es advocada d’ofici,
ella és la passió
del esperit i del domini.
Ha nascut
a Catalunya, la seva terra,
el que no la vol i li
fa la guerra,
mereix veure’s l’honor
tallat amb serra,
per gosar tal sacrilegi
contra la seva terra.
Modèlic
exemple: la gent de més
edat,
els que tota la vida l’han
conreat,
quan el nostre jovent
es passi d’edat,
la sardana no tindrà
data de caducitat.
Els
maleficis renegant de
casa pròpia,
poden fer mal, perquè
sempre incordia.
Sentenciar la sardana
és de gent que
l’odia,
i ningú no ha de
tenir per ells misericòrdia.
Sebastià López
Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|