28/9/05.
Avui t’he tornar a somniar... .
Quan trista queda l’ànima,
al despertar i veure que ja no hi ets.
I pensar que mai més hi seràs.
Estar sense tu s’hem fa agre,
la dolçor del teu amor de mare.
Moltes coses meves moriren amb tu,
i moltes altres coses es perderen
amb tant poc temps que fa que no hi ets.
Però el que mai no es perdrà
és l’amor del que ara et recorda:
el teu fill que tu tant has mimat.
Tu ja no hi ets,
tu ja no em parles,
tu ja no em mires,
tu ja no em mimes,
però tu estàs en mi,
tu estàs dins del meu cor.
No estaràs mai més al meu costat,
però estàs al costat del meu pare,
junts us veig als dos i junts us recordo.
Em falta el caliu del vostre amor,
però em reconforta el vostre record,
i amb ell, l’amor de pare i de mare.
Els sentiments estan dins l’ànima,
i la meva ànima tu la vas forjar,
ja que tu m’ensenyares a estimar.
Rep el meu amor com a penyora,
de l’amor que tu em donares
i que jo ara constantment te’l retorno a tu.
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com sebastia@caldes.org
|