Josep Trueta, un català amb conviccions


02/01/05
.
Cada 19 de gener es commemora l’aniversari de la mort de Josep Trueta i Raspall, enguany el vint i vuitè. (1897-1977). En cada aniversari i també durant l’any, es fa un recordatori de la seva vida, unes vegades quan s’anomenen a científics il·lustres de la nostra terra, en projecció universal, i també quan s’anomena l’altre vessant, primer la humana, la cultural i la que dóna entrada a l’esperit obert al seu poble, amb les seves conviccions profundament catalanes.

A la vessant de científic, hi trobem la d’un metge que va salvar moltes vides gràcies al seu constant treball de recerca, creant el "mètode Trueta", per la lluita contra la gangrena, del que era llavors una de les primeres causes de mortalitat. Era un humanista de talla i un gran patriota català que va viure en primera persona els horrors de la guerra civil (1936 – 1939), en l’Hospital de Sant Pau. Els gironins el tenim sempre a la boca quan anomenem el nostre principal hospital a Girona i també el tenen a Santa Cristina d’Aro, on va passar llargues temporades i on és enterrat, després d’una vida prou exemplar.

L’entusiasme per donar a conèixer la història i la cultura del seu poble al públic anglosaxó, des de la nostàlgia de l’exili, el dugueren a escriure "L’esperit de Catalunya", en els anys quaranta. Un llibre que ell resumia com a "inventari bàsic de la contribució catalana a la cultura i la civilització occidentals". Això sol parla per sí mateix, del que foren els principis fonamentals de Josep Trueta.

Aquesta singular obra en format de llibre, va aportar el poder difondre arreu del món occidental la qüestió catalana, rebent elogis de moltes i distintes personalitats. Pau Casals li escrigué: "El seu llibre representa la més digna de les protestes dient a les nacions en qüestió i amb la seva llengua, el que ha sigut el nostre poble i quin és l’esperit de Catalunya. Això a mi m’emociona, com hauria d’emocionar a tots els catalans capaços de sensibilitat patriòtica”.

La nostra terra ha donat figures com l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, Ramon Llull, Ramon de Penyafort, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Joan Lluís Vives, Miquel Servet... i un llarg etc., tots ells sorgits malgrat els esculls que ens ha presentat la nostra història i que tots, al igual que Trueta, tenen aquest esperit profund, d’uns ideals sempre invisibles però existents, que s’han mantingut permanents, amb la tolerància, el diàleg i un clar raonament, per poder aconseguir la convivència ben desenvolupada i l’aprofundiment de la nostra cultura, amb prospecció universal, com ho feia l’humanista Pau Casals.

Crec que val la pena de seguir l’exemple d’aquestes persones il·lustres que ens han precedit, assegurant que actualment també n'hi ha en actiu i que constantment ens ho recorden amb el seu exemple i tarannà. Tothom hauria de saber mantenir encès aquest esperit. La lectura d’aquest llibre ens hi pot ajudar però abans hem de fer una anàlisi interior del que nosaltres estem disposats a sacrificar o de l'objectiu fins a on volem arribar.

Sebastià López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org

 


 

Torneu enrere

 
Dissenyat i creat per GESMEDIA Gestions Multimèdia - 972 47 23 03 - info@gesmedia.com