|
02/01/05. Cada
19 de gener es commemora
l’aniversari de
la mort de Josep Trueta
i Raspall, enguany el
vint i vuitè. (1897-1977).
En cada aniversari i també
durant l’any, es
fa un recordatori de la
seva vida, unes vegades
quan s’anomenen
a científics il·lustres
de la nostra terra, en
projecció universal,
i també quan s’anomena
l’altre vessant,
primer la humana, la cultural
i la que dóna entrada
a l’esperit obert
al seu poble, amb les
seves conviccions profundament
catalanes.
A la vessant de científic,
hi trobem la d’un
metge que va salvar moltes
vides gràcies al
seu constant treball de
recerca, creant el "mètode
Trueta", per la lluita
contra la gangrena, del
que era llavors una de
les primeres causes de
mortalitat. Era un humanista
de talla i un gran patriota
català que va viure
en primera persona els
horrors de la guerra civil
(1936 – 1939), en
l’Hospital de Sant
Pau. Els gironins el tenim
sempre a la boca quan
anomenem el nostre principal
hospital a Girona i també
el tenen a Santa Cristina
d’Aro, on va passar
llargues temporades i
on és enterrat,
després d’una
vida prou exemplar.
L’entusiasme per
donar a conèixer
la història i la
cultura del seu poble
al públic anglosaxó,
des de la nostàlgia
de l’exili, el dugueren
a escriure "L’esperit
de Catalunya", en
els anys quaranta. Un
llibre que ell resumia
com a "inventari
bàsic de la contribució
catalana a la cultura
i la civilització
occidentals". Això
sol parla per sí
mateix, del que foren
els principis fonamentals
de Josep Trueta.
Aquesta singular obra
en format de llibre, va
aportar el poder difondre
arreu del món occidental
la qüestió
catalana, rebent elogis
de moltes i distintes
personalitats. Pau Casals
li escrigué: "El
seu llibre representa
la més digna de
les protestes dient a
les nacions en qüestió
i amb la seva llengua,
el que ha sigut el nostre
poble i quin és
l’esperit de Catalunya.
Això a mi m’emociona,
com hauria d’emocionar
a tots els catalans capaços
de sensibilitat patriòtica”.
La nostra terra ha donat
figures com l’abat
Oliba, Ramon Berenguer
I, Ramon Llull, Ramon
de Penyafort, Arnau de
Vilanova, Francesc Eiximenis,
Joan Lluís Vives,
Miquel Servet... i un
llarg etc., tots ells
sorgits malgrat els esculls
que ens ha presentat la
nostra història
i que tots, al igual que
Trueta, tenen aquest esperit
profund, d’uns ideals
sempre invisibles però
existents, que s’han
mantingut permanents,
amb la tolerància,
el diàleg i un
clar raonament, per poder
aconseguir la convivència
ben desenvolupada i l’aprofundiment
de la nostra cultura,
amb prospecció
universal, com ho feia
l’humanista Pau
Casals.
Crec que val la pena de
seguir l’exemple
d’aquestes persones
il·lustres que
ens han precedit, assegurant
que actualment també
n'hi ha en actiu i que
constantment ens ho recorden
amb el seu exemple i tarannà.
Tothom hauria de saber
mantenir encès
aquest esperit. La lectura
d’aquest llibre
ens hi pot ajudar però
abans hem de fer una anàlisi
interior del que nosaltres
estem disposats a sacrificar
o de l'objectiu fins a
on volem arribar.
Sebastià
López
Caldes de Malavella
sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|