|
02/01/05.
Els efectes del tsunami
han estat devastadors
i són d'agrair
les mostres sinceres de
solidaritat de molta gent
a títol personal.
Ara bé, no acabo
d'entendre aquesta mena
de campanyes que han endegat
els governs amb l'ajut
dels mitjans de comunicació
per ajudar les zones afectades.
Diuen que potser hi hauran
mort 150.000, 250.000,
500.000 persones... tan
se val, molta gent. Però
no tanta com les 50.000
persones que moren cada
dia de fam al món
(2 milions a l'any!).
Senyors
governants, què
en dieu d'això?
Em pregunto per què
es donen tractaments tant
diferents entre el problema
de la fam i el desastre
d'Indonèsia i voltants.
Potser és perquè
un tsunami és un
desastre molt estètic,
molt cinematogràfic?
Potser perquè hi
va haver alguns morts
"occidentals"?
Potser perquè hi
ha molts interessos turístics
per part del primer món
en aquella zona? Potser
perquè era Nadal
i queda bé semblar
solidari de tant en tant
per esborrar els remordiments?
Em pregunto també
què hauran de fer
els milions de persones
que es moren de gana per
merèixer l'atenció
de polítics i mitjans
de comunicació:
Potser s'hauran de morir
de cop? Potser s'hauran
de deixar menjar pels
lleons o pels voltors
per poder sortir a la
televisió? S'hauran
d'inventar algun desastre
natural més fotogènic
i atractiu? Hauran d'esperar
que un grup de turistes
es perdi en el desert
i es mori de gana o de
set?
El
que trobo més indecent
és la lluita dels
estats per veure qui dóna
més diners i qui
guanya la seva cursa de
la solidaritat. No ens
enganyaran. Només
per posar un exemple,
vaig sentir a la ràdio
que tots els diners que
es varen recaptar a Catalunya
durant l'última
Marató de TV3 representen
tant sols una vuitena
part del que l'Estat Espanyol
es gasta cada dia en l'exèrcit
gràcies, recordem-ho,
als impostos que paguem
religiosament els ciutadans.
Senyors governants, si
voleu ser realment solidaris,
ja sabeu què heu
de fer. Ja som prou grandets
com per empassar-nos la
vostra gran comèdia.
Albert
Torrent (atorrent@caldesdemalavella.com)
|