|
27/3/05.
La nostra
Moreneta té molt
dolça la mirada,
és la dolçor
que sent la mare pel fill
nat.
Ella li ha dat vida i
el mira esperançada,
en la falda gronxa i mima
el seu Rei estimat.
És
mare cap i la fi, és
mare escollida,
el privilegi i el destí
de ser la Santa Mare.
Sent la Mare de Déu
en ella es consolida,
poder, gràcia i
també el do del
perdó l’atorgaren.
Ella
és la nostra Mare
protectora celestial,
Reina, Mare i Advocada
de tots els catalans.
Qui no l’ha invocat
amb l’amor col·loquial
?... ,
qui no l’ha visitat
i besat les seves mans
?... .
La Moreneta,
la Mare de Déu
de Montserrat,
ha escoltat sempre les
súpliques dels
seus fills,
valorant la fe de qui
estima els seus turons
serrats,
coronats pel Monestir
i brillant com mil espills.
En la
sardana “És
la Moreneta” tots
els cantants,
coregen a l’estel
que il·lumina i
guia els camins,
per la fe que li professem
tots els bons catalans.
Ens guarda i protegeix
més, perquè
ens veu distints.
El poble
català sempre enalteix
la Moreneta,
tot l’any i dia
a dia, amb manifestacions
la reitera.
Cada any el 27 d’abril
contempla a vista d’oreneta,
com oneja dalt del cim,
les 4 barres de la senyera.
Desitjo
a tothom que celebri la
seva onomàstica,
totes les nenes i noies,
mares i avies, Montserrat,
que la Verge Bruna de
manera súper –
fantàstica,
les faci sentir tota la
seva vida plenes de felicitat.
27 de Maig del 2005
Sebastià López
Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org
|
|
|
|
Breu
història de la
Verge de Montserrat |
|
|
27/3/05.
El 25 d’abril d’enguany
s’han complert els 125
anys de la celebració
del primer mil·lenni
de la troballa de la Santa Imatge
de la Mare de Déu de
Montserrat, que va des de l’any
880 al 1880, són mil
anys, i des de llavors fins
aleshores han passat 125 anys
més, de la primera audició
del Virolai, l’Himne que
ha fet sentir més fervor
envers aquesta Mare de Déu
arreu del món. La música
fora composta pel mestre Josep
Rodoreda i la lletra engalanada
amb la poesia de Mn. Jacint
Verdaguer. És degut a
aquests dos grans personatges,
el mèrit d’haver
encertat tant amb aquest Virolai
dedicat a la Verge de Montserrat,
el qual ha estat cantat per
milions de persones del nostre
país i fora d’ell,
així com també
hi recau el mèrit de
que s’esdevingués
l’Himne de la nostra Catalanitat,
moltes vegades carregada d’una
enfebrada i enfervorida reivindicació
pels nostres drets.
Mossèn Cinto Verdaguer,
s’hi va recrear amb la
composició dels versos
del Virolai, degut a la seva
profunda passió mariana
i aquesta passió i enamorament
mariana la va demostrar durant
tota la seva vida. El mestre
Josep Rodoreda autor de la música,
era un laic cristià de
casa nostra. Un cop va ser escrita
la lletra de Jacint Verdaguer,
va ser publicada en el “Programa
del certamen artístic-
musical celebrador de les festes
del mil·lenari de Montserrat”,
signat a Barcelona, el 20 de
febrer de 1880, i en aquest
mateix programa s’oferia
un premi d’un flabiol
d’or, amb esmalts, a la
millor melodia popular que s’adaptés
al text de Verdaguer. El 25
d’abril d’aquell
mateix any fou declarada guanyadora,
d’entre una setantena
de composicions, la melodia
de Josep Rodoreda, una melodia
que sembla tenir el poder i
la virtut d’afavorir més
a la meditació i el plàcid
recolliment, com també
ho fa l’oració
del Parenostre o l’Ave
Maria, ben resat.
Tot fent història de
la troballa de la Mare de Déu
de Montserrat, cal remarcar
el fet comprovat que el color
originari de la Verge, fora
de color blanc. Es va dur a
terme una investigació
i uns estudis físic –
radiològics, que ho varen
demostrar, així com també
la data de la seva construcció
el segle XII, i que la talla
de la imatge fora d’estil
i d’era romànica,
amb fusta d’àlber
blanc. També es va dir
que la imatge es va anar enfosquint
cap el segle XVI a causa del
plom que contenia la pintura
blanca de la cara. Aquest fet
va fer que la imatge fora repintada
amb un color castany fosc i
dos segles més tard es
va optar pel color negre. El
més sorprenent de tot
va ser que aquest esdeveniment
fora descobert abans, pel monjo
Anselm Alvareda l’any
1931, indicant en el seu informe
d’investigació,
que el color originari de la
Verge era, sens dubte, de color
blanc.
És una llàstima
que per manca d’espai
primera i per no abusar de la
vostra paciència, no
pugui explicar la història
del famós cremallera
de Montserrat, de finals del
segle XIX.
El que si vull remarcar són
unes paraules per lletra de
la sardana d’Antoni Carceller,
“És LA MORENETA“,
que va ser estrenada l’any
1948, quan els catalans trobaven
enèrgics obstacles per
manifestar-se, esdevingué
com un himne, clamant pels drets
perduts.
Aquesta lletra tots l’hem
sentida i per estrofes diu així.
És la Moreneta la fe
del poble català, l’estel
del seu camí l’afany
dels seus amors... Quina flaire
fa més catalana, la muntanya
santa del meu cor... Tota la
muntanya et volta donant-se
les mans, sardana del amor,
d’un poble de cristians...
l’última estrofa
diu: “Sona la tenora no
sé què tenen els
seus cants vetlleu Senyora pels
catalans”. Aprofitem l’ocasió
per clamar Visca Catalunya.
Sebastià López
Caldes de Malavella sebastia@caldesdemalavella.com
sebastia@caldes.org.
|
|
|