Els dies passen de pressa, els mesos s'apilonen, els anys només pesen per la negativa ingratitud rebuda, la persona que supera totes les dificultats de la vida, assoleix la complaença de tot el seu entorn i sempre s'hi trobarà bé en el lloc que li correspon.

Moltes coses de les que ens passa i hem de suportar s'obliden, perquè elles soles s'amunteguen entre sí, anul·lant-se les unes amb les altres, segons la importància dels fets que més ens sobten, uns pel goig de l'esdeveniment en sí, d'altres perquè el que ens ha sobtat és una gran pèrdua i un gran xoc de contrarietats, totes negatives.

L'acomiadament d'en Pere Rigat i Purrà, el novembre passat, ens va quedar marcat per la desil·lusió, pel desengany i pel sobtat buit que ha deixat. Són d'aquells fets que no s'oblidaran mai en tota l'amplitud de Campdevànol, Ripoll i rodalies perquè tothom ha trobat que hi manca la seva veu, el seu bon fer en la ràdio, encara que en Lluís, el seu exemplar germà hi és i procura amb tota la seva voluntat omplir aquest buit, trencant una llança en favor de la sardana i demostrant que la voluntat d'una persona pot més que totes les mostres de professionalitat, sense il·lusió.

El troben a faltar totes les Agrupacions unides dels aplecs de les comarques gironines, les innombrables audicions de sardanes i aplecs d'arreu on solia anar el nostre amic Pere, els seus companys de treball i de l'agrupació sardanista, l'entorn d'amistats acumulades durant la seva presència, entre els quals ens comptem nosaltres i ho demostrava per les sentides abraçades que ens feia, sobretot en els últims temps, perquè no veia clar el seu futur entre nosaltres.

L'àmbit familiar és el que més ha de notar la seva falta, perquè els records els tenen més atapeïts, del dia a dia, del moment a moment, que sempre sembla que ha d'arribar a casa, per estar units i compartir les il·lusions, projectes i esdeveniments familiars, amb la joia de les dues filles, que unides a la mare, ara han de saber traçar el seu futur familiar elles soles, amb l'ajut de tot el seu entorn i nosaltres els amics, si fos convenient, pregant també perquè el destí no torni a ser mai més despietat.