|
Indiferència, displicència, indolència i crispació
|
13/04/06. Políticament parlant, mai com en aquests darrers anys, havíem viscut un clima tan tens i crispat com el que estem presenciant amb l'Estatut i la nostra realitat catalana. Solament amb aquestes paraules tan concises del títol, desgraciadament podríem emmarcar el moment actual de la nostra política. No sóc jo sol el que s'està preguntant el per què, des d'aquesta dècada passada, s'acostuma a fer sempre una política agressiva i sobre unes bases on es fonamenta la mentida i el descrèdit personal per davant de tot, on es juga amb foc sense amb prou feina cremar-se els que el provoquen, quan s'hauria de prohibir, d'una vegada per totes i acabar amb el polític electoralista, i potenciar més els valors individuals, d'honradesa i d'intel·lectualista de cada un dels opositors i jugar net, tractant-se humanament normal i en definitiva, que les regles del joc només permetessin ser noble per davant de tot i procurar convèncer a tothom sense ofendre's, aconseguirien més credibilitat, que pas amb l'insult i la mentida. No sé si és perquè els opositors d'ara, que ni ha de tots colors, veuen que no donen la talla i ataquen més fort perquè no tenen el temple i la capacitat necessària de dissertació per convèncer i llavors ha de mentir, insultar o ferir la sensibilitat, per provocar que el contrincant abandoni el tan valorat primer lloc o potser perquè sap que són regles del joc brut permès, per intimidar-lo, dominar-lo i si pot, destruir-lo. Sigui el que sigui, si no s'hi posa remei, la dècada vinent, els polítics, hauran d'anar armats per poder-se batre a mort en un camp d'honor, com en segles passats, amb dos padrins, de la mateixa baixa condició humana, en comptes d'anar a un tribunal, com és natural per debatre les seves diferències amb democràcia.
Això fa que la gent del carrer normal i corrent, no ho entengui i com a ciutadans actius, es mostrin decebuts i farts de tants enfrontaments, però sobretot decebuts i desenganyats de la mala política. Dintre d'aquest gran col·lectiu de gent decebuda, s'hi troben els jubilats relativament joves d'ara, tot i que volen interessar-se pel que passa en el nostre país, no toleren, ni comprenen les estratègies d'uns polítics tan crispats, sigui el mitjà que sigui que vulgui consultar, informatius televisats, ràdio, diaris o Internet, on totes les notícies estan al seu abast, a pocs minuts d'esdevenir-se. Abans d'existir aquestes intoleràncies, les persones ben informades, que estaven només a un graó per sota de la notícia viva, gaudien de la panoràmica informativa, contemplant l'actualitat com un espectacle real que els distreia i els permetia estar al corrent del que succeïa gairebé d'immediat. Aquesta pauta de comportament, sovint els feia adeptes d'un partit determinat, amb més o menys fanatisme, que acabava amb una seducció cap a un polític també determinat, perquè és molt difícil que hi hagi qualsevol tipus d'enfrontament, si no s'està ben bé endinsat en una forma concreta de pensar i en una banda concreta de partit o determinat bàndol d'afecció, sigui de lleure o política. Els polítics més inflats per la fama cruelment vanitosa, es creuen posseïts del poder i pensen que la gent del país només estan pendents d'ells. Nosaltres pensem el contrari com la majoria de gent que els fa pena escoltar les envestides polítiques a favor de la por, la mentida i el deshonor. Ningú no els hauria d'escoltar ni mai perdonar.
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org
|