16/01/06.

Hem encetat un any nou.
Tots copsem les noves il·lusions.
Dintre de poc l’hivern ja clou,
i la primavera present ja, a tots els racons.

Adéu gran lluna plena de gener,
Adéu i fins l’any que ve, el 2007,
Esperem que el mal ens sigui planer,
i no ens faci patir ni de gana ni de set.

Esperem gaudir del sol d’abril i de maig,
del juliol i l’agost i haver passat el solstici.
Suant com cada estiu a tot raig,
la calor a flor de pell aguantant el sacrifici.

És tenir sort poder pensar amb joia,
el que gaudirem dintre de poc,
quan puguem sortir amb cara cofoia,
gaudint d’aventures d’estiu com un joc.

A l’estiu ens farem passar les ganes,
de sortir a tots el llocs i a tothora,
de ballar tot el dia i nit sardanes,
que és la feina que més ens enamora.

Estem gaudim d’un temps de gaubança,
és el parèntesi que ens ofereix la jubilació,
el que no podem fer és perdre l’esperança,
perquè cauríem en la desesperació.

No calen remeis quan es té sort,
els remeis són per guarir els mals.
Tenint salut tens un gran tresor,
i els temps bons, són per envejar-los.

Amb tot això que us he explicat,
no és veritat que és tenir molta sort,
poder gaudir per duplicat,
ballar sardanes i omplir-se el cor ?

Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org