19/01/06.
Anàvem massa bé, teníem el referent sardanista més complaent de totes les veus que pregonen les audicions d'arreu, les lloances més agosarades i exactes dels nostres compositors i sentíem les novetats més imperioses a través d'un dels professionals més fidedignes, l'entranyable amic Ignasi Pinyol, amic també de la sardana i de tot el seu difícil i complexe món. Ell és un mestre i sap combinar els diferents aspectes, anomenant la primícia i l'estrena compositiva, sonora i interpretativa.
Però encoratjo a tothom a recuperar-lo, hem de ser valents per aconseguir que Catalunya Música torni a restablir amb normalitat l'apagada d'aquesta emissió i fer tornar la llum de la sardana que ens il·luminava, com la claror del far que guia i adverteix els perills i assenyala on són els esculls sardanistes que s'han d'evitar.
Estem parlant d'una injustícia que Catalunya Música ha comès al suprimir i en sec, l'emissió de sardanes “So de cobla”. El que més sobta d'aquest afer és que ho facin els mateixos que haurien de salvaguardar els valors tradicionals que posseïm i crec que se'ls hauria de penalitzar més que a ningú, des de la mateixa Generalitat, per manca de responsabilitat i per no saber el mal que fan. Per això ens cou tant, perquè ataquen directament la nostra integritat moral. Tant Catalunya Música, Catalunya Ràdio o Catalunya Informació i altres estaments nostres que haurien de governar i decidir els nostres interessos intel·lectuals, i els del nostre país, són els que bombardegen sense pietat les nostres posicions. No pretenem, ni hem de pensar que les altres comunitats ens faran la feina, perquè ja sabem que no la faran. Ens hem de bellugar i ho hem de fer nosaltres sols, per la nostra satisfacció de fer justícia, pel bé del nostre país Catalunya, per la nostra abnegació envers la sardana i totes les altres ben nostrades tradicions. La sardana ens necessita, hem de votar el sí, que la volem.
Ara estem dient que ens fan de botxins els nostres mateixos moderadors, guies i sentinelles de les nostres tradicions. No hem pas de patir en contra del mestissatge que tenim per les diferents cultures que avui dia conviu amb nosaltres a casa nostra, ni pels perversos detractors que contínuament assetgen Catalunya i els seus interessos, entre ells la sardana. Ara hem de patir pel que mai podíem sospitar que passés, que és haver de suportar una altra cruel repressió, tot és començar, instruïda per gent de casa nostra. És abominable pensar que si badem una mica més ens poden retallar la sardana de les emissions, tot plegat amb l'excusa que volen implantar al 100% música clàssica. Això només és el començament, si els sortís bé, més disbarats farien, fins al final que aconseguirien la ruptura de la tant preuada solidaritat emblemàtica que comporta la sardana, donant entrada a l'anella a tothom.
Més de 4.000 actes sardanistes anuals, no tenen gaire importància pels que no creuen en ella. Emocionalment, els sardanistes anem més que estressats, anem de bòlit per unes males gestions molt significatives i representatives en el món sardanista.
Per tant us prego, amb el meu agraïment, que signeu la vostra disconformitat a la gran retallada sardanista entre les moltes persones que han fet ressò de cooperació portant llistats per a tal fi.
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org