11/08/06. El 3 d'agost d'enguany 2006, ens va deixà el mestre Max Havart, el més notable de tots els compositors de la Catalunya Nord, en música de ballables per a cobla, en la música viva dels concerts per a cobla, en les harmonitzacions de danses catalanes i també de notable compositor de sardanes. Fou l'impulsor i assessor de les cobles rosselloneses, destacant-ne més en aquest gest, l'any 1980, en què va gestar i forjar la cobla “ La Principal del Rosselló “, fusionant-se en cos i ànima al seu tarannà.

Nascut a Perpinyà el 3 d'abril de 1924, ha mort enguany als 82 anys. El seu enterrament, viu homenatge de condol, fora el 4 d'agost a les 2/4 d'11, a l'Església de Sant Feliu d'Avall, a la mateixa comarca del Rosselló, centre actiu de la sardana.

Instrumentista de tible i tenora, sempre integrat a les cobles rosselloneses, ha estat la peça clau en les interrelacions entre les cobles i sempre expectant i al seu abast. La seva fidelitat a la música catalana l'impulsa cap a Perpinyà per exercir la càtedra de professor d'instruments catalans al Conservatori Nacional de Música d'aquesta ciutat a partir de 1967, creant i professant la pedagogia per l'ensenyament del tible i la tenora, creant escola, fusionant-se amb la seva indiscutible experiència.

També cal destacar les més de 100 harmonitzacions de danses catalanes per a cobla i de les obres de format lliure amb lluïment, sobretot, dels instruments tible i tenora.

Les seves sardanes, més de 100, han estat interpretades en tot el Principat ja que la seva forma d'escriure anima i entusiasma fins i tot a la persona més crítica.

Potser que siguin les seves sardanes més conegudes les que evidencien una seriosa escriptura molt particular que ens fan gaudir de distints colors de sonoritat. Sardanes com Ceretana, Festa de maig, Banyuls Ciutat Pubilla, Plaça Aragó, l'avi Vador, Cardedeu Sardanista, etc, o les inspirades sardanes que es varen estrenar enguany, una a Palamós, Dos companys i la que s'estrenà a Cardedeu anomenada, Parc Pompeu Fabra, totes elles dignes dels més agosarats i merescuts elogis.

En el moment de la seva mort, es va saber que encara s'havien d'estrenar les dues últimes sardanes escrites pel mestre i que estaven previstes i destinades, una per Encamp el 2 de setembre, de nom Miquel i Jacqueline i l'altra, per aquest aplec de Sant Quirze de Besora, l'1 d'octubre, pel seu 52è. Aplec de la Sardana i celebrant també el 2n. Aplec de la Cultura Catalana. En aquesta celebració ja estava previst, des de l'any passat, d'oferir-li l'Aplec en homenatge seu i també se sabia que ell els brindava l'estrena de l'esmentada sardana, “ En Ramon i la Núria “ .

Desitgem de tot cor que tingui per sempre en pau i eternament el seu gran esperit.

Nosaltres el mantindrem sempre viu en el pensament i conservarem la imatge del somriure que brindava al saludar-lo i la seva música tan pura i plena de catalanitat.

Sebastià López, Caldes de Malavella. sebastia@caldes.org