LA NEU

Any de neu,

any de bé de Déu.

Si el mal no és greu,

aigua segura al rec teu.

Neu blanca immaculada,

cau del cel amb suau volada,

dóna una pinzellada enfarinada,

gaudint-ne tots amb la mainada.

Neu rodona que rodola incessant,

omplint amb complicada arquitectura,

la muntanya, el camp, el poble i la ciutat,

i dins les cases, uneix l'amor que hi perdura.

Neu pols, espurnes de cotó fluix rodants,

cristalls fins adiamantats que cristal·litzen,

formant milions d'estrelles enlluernants,

deixant caure les espurnes que tranquil·litzen.

Darrera aquesta neu vindrà la pluja,

el sol, el vent i l'alta temperatura,

són els destructors d'aquesta arquitectura,

i sorgirà la primavera amb la seva floridura.

La neu cau plorant suaument del cel,

no és un plor casual, ni artificial,

és un plor de joia, d'alegria celestial,

és un plor d'àngel gebrat ben natural.

Neu encisadora, neu blanca brillant,

no descuidis la teva visita anual,

volem viure el teu món al·lucinant,

i poder ser el teu col·lega personal.