|
És urgent un Pla Urbanístic de la Plana de la Selva
|
28/06/06. Les zones planeres han estat històricament desitjades pel poblament humà. Només la inseguretat en determinats moments històrics ha refugiat els humans a les muntanyes o les vessants de les valls. L'extensió de l'agricultura i la necessitat de produir cada cop més aliments van facilitar la ràpida ocupació d'aquestes terres i la seva intensa humanització. Diversament, les zones muntanyoses, per les seves naturals dificultats orogràfiques, conservaven més fàcilment el seu caràcter feréstec i forestal. El segle XX va suposar pel nostre país l'inici de polítiques de protecció d'espais naturals. Avui en aquest tombant de segle ens és fàcil de veure que gran part dels espais protegits ho són pel fet de restar marginals o poc utilitzats, sobretot a partir de l'intens i extensiu desenvolupament industrial viscut la segona meitat del segle XX. Les zones de muntanya -que per les seves característiques no han estat colonitzades per la urbanització- han pogut mantenir molts valors naturals, ara protegits. Si un mira amb deteniment la distribució geogràfica del PEIN català veurà sobretot un mapa de zones muntanyoses amb una protecció ja consolidada, amb un procés de forestació intens,. És per això que cal posar l'accent en la necessitat de cercar instruments de planejament i gestió eficaç de les zones planeres, avui sotmeses a una brutal pressió per la construcció de noves infrastructures i per un procés d'urbanització que supera la capacitat de càrrega del territori.
Sens dubte si hi ha una zona amenaçada dins les comarques gironines, i sobre la que calen accions ràpides i contundents, és la plana selvatana.
Sense ànim d'esgotar aquest elements que posen en perill el paisatge i l'entorn natural i humà de les nostres contrades pensem que és interessant tenir presents els més significatius:
La Plana de la Selva ha esdevingut els darrers anys la “nova frontera” de la dispersió poblacional que afecta l'àrea metropolitana de Barcelona. La facilitat de comunicacions i estar a una hora del centre de Barcelona estan produint un trasllat massiu de població, sense precedents. Els creixements demogràfics i urbanístics produïts, per la rapidesa amb què estan succeint, poden tenir efectes devastadors en aspectes ambientals, socials i culturals.
Les noves infraestructures projectades, en un territori històricament ja força fracturat amenaçant amb alterar definitivament la fisonomia i un paisatge que és valor de futur incalculable: l'AVE, el desdoblament de la C-35, la conversió en autovia de la N-2, la prolongació de l'eix transversal, poden accelerar els processos anteriorment descrits.
La destrucció de sòl agrícola de gran valor, sota el procés d'urbanització i per l'aparició de nous polígons industrial o nous conceptes -eufemismes de les urbanitzacions dels anys 60- com són els “Parc d'Activitats”, amenaçant valors que cal conservar per raons que estan molt més enllà del “conservacionisme bucòlic”. Cal preservar terres de conreu fèrtil que ens garanteixin la sobirania i seguretat alimentària.
La manca de gestió i inversions en els espais protegits tendeixen a convertir-los en illes assetjades per carreteres i urbanitzacions, en illes que tendeixen al empobriment biològic i a la manca de viabilitat dels seus valors naturals.
Els recursos hídrics s'apropen al límit de les seves capacitats i poden arribar a l'esgotament a causa de la pressió urbanística.
És per tot això que des de les entitats sotasignants proposem el següent:
És prioritari tirar endavant el Pla Director Urbanístic de la Plana de la Selva , instrument important que ha de facilitar una ordenació racional basada en una nova cultura del territori. Una nova cultura no basada en paràmetres exclusivament productivistes i depredatoris, sinó en una preservació efectiva dels recursos naturals i dels valors culturals, socials i paisatgístics.
Moratòria al desenvolupament dels POUM en noves urbanitzacions fora dels nuclis urbans , que no siguin simple eixample d'un casc urbà, fins que no sigui vigent i prescriptiu el Pla Territorial comarcal.
Mesures cautelars i si cal extraordinàries per protegir els connectors biològics abans que no es vegin afectats definitivament pels creixements i infrastructures actualment en marxa.
Estudi i protecció de les terres de conreu evitant el canvi d'usos i promovent pràctiques agrícoles sostenibles.
Preservació i gestió adequada de l'aigua , dels aqüífers, rius i rieres i zones humides. Aplicació dels principis de la Nova Cultura de l'Aigua.
Gestió sostenible i efectiva de les zones forestals
Mesures i inversions efectives per protegir els valors de la biodiversitat territorial ,
Catalogació urgent del paisatge de la Plana de la Selva . Cura i preservació del paisatge, tant per la seva funció ecològica, com pel seu valor social i de projecció econòmica del territori, promovent les activitats turístiques sostenibles.
Desenvolupament del Pla Especial Regulador dels Usos del Sol No Urbanitzable (PERUSNU) que abasta Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Vilobí d'Onyar i Brunyola a través de l'Agenda XXI supramunicipal.
Informació,debat i participació dels ciutadans i de les ciutadanes que vivím en el territori com a protagonistes actius alhora d'elaborar la planificació dels diferents espais , de la comunicació i mobilitat, i del seu desenvolupament futur.
Coordinadora de la Plana de la Selva |