|
Repassem l'any sardanista
|
9/2/06. Si ens aturem a reflexionar el que ha passat durant aquest any, hi veurem moltes novetats en els llocs ocupats pels músics o en les cobles noves que comencen i ja despunten en la interpretació, per l'alt nivell que assoleixen els músics joves que s'incorporen en el món cultural de la cobla. Contràriament, en les diferents files de les agrupacions que organitzen i promouen la sardana, normalment sempre hi veiem les mateixes cares i això és decebedor, perquè hi ha molta manca de gent de voluntariat que col·labori en les tasques organitzatives, tot i que en les ballades, aquests possibles organitzadors no solen fer mai campana. Són aquestes persones, les que solen tenir una certa edat i disposen de més llibertat d'horari. Més que no pas els joves. Des d'aquest mitjà volem conscienciar aquestes persones que s'ho rumiïn bé. Si el jovent veu el que nosaltres fem, possiblement també ells s'enganxin al carro.
Efectivament, hem passat un any més, hem gaudit de la sardana, alguns hem sacrificat algunes hores en promoure-la, en fixar i divulgar les dades de les ballades i sobre tot l'aplec anual, la tasca més feixuga de l'organització, els cursets per a la mainada i adults de l'ensenyament i assessorament del què és la nostra sardana, història i evolució fins al dia d'avui. És a dir, tot el que està relacionat amb el nostre món sardanista que és el món on ho vivim, perquè ens omple i enriqueix l'esperit, ens manté units i alhora ens honora com a bons catalans, bons seguidors d'una de les tradicions més fortament arrelades des de l'antigor i alhora també més identificativa, més reivindicativa de casa nostra.
Això ho he comentat, perquè lamentablement, sempre hi ha un motiu que ens sobta, com la retallada d'emissió de Catalunya música amb el seu locutor i conductor del programa, l'amic Ignasi Pinyol o els esporàdics i canviants horaris de TV3, normalitzats més per l'horari d'un “sereno” que no pas pel jovent i això ens manté neguitosos fins que no es resolgui l'impacte favorablement. Per tant, ens cal reivindicar els nostres drets de ciutadans d'aquest país i si algun estament o entitat vol retallar en comptes d'ampliar les nostres llibertats i afeccions, ens hi hem de girar en contra amb contundència i celeritat.
Nosaltres confiem que les nostres ”autoritats sardanistes”, que són els portaveus dels nostres problemes, ho resoldran amb la mesura i mitjans que calguin. Ells saben que tenen el suport de les nostres signatures i rebutjos o sigui que també hi hem posat el nostre granet de sorra i si els cal també anirem, on sigui, a defensar-ho. De ben segur que quan surti a la llum aquest escrit ja s'haurà normalitzat tot, i si res més no, estarà en properes vies de tramitació cap a un resultat favorable. Nosaltres així ho confiem i esperem. Repeteixo el que dic moltes vegades: “ L'esperança és l'últim estímul de vida que es perd”. Amics lectors, desitgem-nos el millor 57è. Aplec a Caldes. Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org
Sebastià López Caldes de Malavella sebastia@caldes.org |