Mentre ens somriu la joventut,
ens sentim plenament enamorats,
tot és resplendent i molt bonic,
el cel baixa fins a les nostres llars.

Quan unim les nostres vides,
van dos cors a un sol batec,
l'alegria és molt més intensa,
i les penes fan menys rosec.

La joia que tenim de més valor,
amb diners no es pot comprar,
és l'amor que penetra al cor,
amb la dolçor de l'estimar.

Sense cap més càlcul, ni mentida,
i gairebé sense parlar, només mirar,
la parella que vertaderament estima,
els seus ulls ho diuen ben clar.

La llar que conforma el caliu,
d'una parella sincera enamorada,
no hi pot la pena ni la tronada,
la vida, sempre hi somriu.

Quan és un record ja llunyà,
el fet joiós viscut un bon dia,
sempre en queda l'alegria,
de tornar-lo a recordar.

Els que celebreu aquest dia joiós,
d'onomàstica de Sant Josep gloriós,
vull que ho recordeu amb clamor:
En la vida el que venç sempre és l'amor.

Els que ja esteu units m'entendreu,
els que no ho esteu, reflexioneu,
els que ho han estat, recordeu,
els millors moments que tingueu.

Sebastià López Caldes de Malavella sebastià@caldes.org