No ens és gens fàcil
acomiadar-nos de tu, acostumats
a pressentir la teva existència,
a saber les teves novetats,
a sentir-te viu entre nosaltres,
acaronats per la teva mirada
plena i acariciats amb la frescor
de la mímica del teu
somriure. Un excés melangiós
ens estreny l’ànima,
un buit mental absorbeix el
nostre cervell, unes notes sordes,
opaques i buides, ens ressonen
en tu, és el silenci
abstracte que està present
avui entre nosaltres, el notem
perquè t’estimem
i sabem que físicament
t’hem perdut per sempre.
El record de les paraules teves,
a vegades dolces, altres punyents
i feridores, que saben fer sagnar
les entranyes de les ànimes
més sensibles a tu, aquestes
paraules perduraran en nosaltres
i mai es perdran en la foscor,
ni al pas dels anys, ni al llarg
de l’eterna existència.
A ulls clucs veurem el teu rostre
sempre amable. Els teus ulls,
com dues expectants llunes en
el seu plenuri, romandran immòbils,
com una mirada distreta en qualsevol
punt perdut, sense destinatari,
lluny de tots els llocs. La
teva boca sempre amb el gest
amable del teu somriure, romandrà
fixa, sense moviment. Tot el
teu rostre romandrà absorbit
en el nostre interior. A poc
a poc el nostre ànim
s’alliberarà del
domini d’aquest tràngol
ara tan dolorós, i al
pas del temps ha de guarir les
profundes ferides que ocasionen
la teva absència. No
sé si aprendrem a viure
sense tu, persona estimada,
i restar impàvids contra
tots els designis del nostre
destí. Però sàpigues
que la nostra ànima està
plena de la teva saviesa i de
tu. No oblidarem mai les hores
buides que ens has sabut omplir
i ens ha permès estimar-te
també com a persona,
hem calmat la nostra set de
paraules enternidores i el nostre
cor està joiós
i curull de tu.
Miquel Martí i Pol descansa
eternament, en la pau del Senyor.
Sebastià López
– Caldes de Malavella
- sebastià@caldesdemalavella.com
|