Cooperació amb el Poble Saharauí

La Hamada es caracteritza per una enorme variabilitat tèrmica entre els dies i les nits, amb temperatures que a l'estiu superen amb facilitat els 50 graus a l'ombra i que a l'hivern arriben prop dels 0 graus. Una maledicció sahariana resa "Déu t'enviï a la Hamada", denotant que l'assentament humà és molt dificultós. L'ambient és sec i la pluja és quasi inexistent. L'aridesa del terreny gairebé impossibilita l'agricultura.

Malgrat les dificultats, el poble saharauí hi va construir els campaments, on actualment viuen prop de 200.000 persones, la majoria nens i nenes. Perfectament estructurats, els campaments, o wilaies, es divideixen en daires , barris. Els saharauís viuen en haimes, tendes similars a les que utilitzaven els seus avantpassats nòmades. La lona és proporcionada per l'ACNUR i fabricada per les pròpies dones saharauís. Per no perdre la memòria històrica, les wilaies i daires porten el nom de ciutats del Sàhara, com per exemple El Aaiun, Smara, Auserd, Dahla, Um Dreiga, Hausa, o el campament 27 de febrer, data de la creació de la Republica Arab Saharauí Democràtica. Pel que fa a la organització, tots els adults que viuen als campaments han de pertànyer a un dels cinc comitès existents. Aquests comitès són el de Sanitat, Educació, Subministrament, Desenvolupament Econòmic i Producció, Justícia i Assumptes socials. Les comunicacions entre les wilaies i les daires es fa a través de pistes i camins sense asfaltar en la seva majoria. Només existeix una carretera asfaltada entre Rabuni i Tinduf i entre Rabuni i la wilaia de Smara.

L'educació primària està garantida per tots els nens i nenes, ja que el poble saharauí entén que l'educació és una inversió necessària per el futur del poble. En els campaments podem trobar escoles bressol per a nens i nenes fins als sis anys; escoles d'educació primària, dels set als dotze anys; escoles profesionals i secundàries, dels tretze als setze anys, realitzades als internats "9 de juny" i "12 d'octubre". A més, la República Arab saharauí Democràtica té convenis amb Líbia, Algèria i Cuba perquè els joves puguin continuar els seus estudis universitaris.

Els nens i les nenes saharauís són infants que viuen en un nucli familiar molt extens i estan acostumats a jugar a l'aire lliure, en un espai obert i sense circulació. Tot i això, i lluny d'avorrir-se, aprofiten al màxim els escassos recursos que tenen i una simple pilota pot ser una genial distracció durant hores.
Campament de la Wilaya de Smara

Pel que fa a l'alimentació, esmentar que és pobra, mancada de molts nutrients bàsics. A més, l'escassetat de productes és alarmant. Molts nens presenten un quadre de problemes de ferro i de vitamines (anèmia). El fet que visquin en un entorn sec i polsós, i amb unes condicions higièniques mínimes, fa que també presentin problemes oculars, auditius o de paràsits.

La cooperació a Catalunya és canalitzada per l'ACAPS (Associació d'Amics del Poble saharauí), una associació que es va constituir fa més de 15 anys, estructurada en seccions territorials i que actualment conta amb més de 1000 socis. Entre els projectes més destacats d'aquesta ONG trobem l'Hospital de Catalunya, un hospital maternoinfantil inagurat al 1996 i construït a Rabuni, la creació de caravanes solidàries amb ajut d'aportacions institucionals i particulars i el projecte de les colònies, on nens i nenes saharauís passen els mesos d'estiu a Catalunya.

Entre els objectius de les colònies podem trobar la intenció de donar a conèixer la situació del Poble saharauí a través dels nens i de les nenes que participen en les colònies i la seva relació amb les famílies catalanes; fomentar i impulsar l'apropament entre el Poble saharauí i Catalunya, rebent el suport per part de Catalunya en el procés d'independència, en el compliment del Pla de Pau de les Nacions Unides i en la celebració del Referèndum d'Autodeterminació; i finalment facilitar l'accés a una atenció sanitària i especialitzada en tots aquells casos que sigui necessari.
_________________________________

Font : Antoni Vila/ ACAPS.