En aquesta imatge podem veure com s'efectua el repartiment diari d'aigua. Als campaments no hi ha aigua corrent i l'única de què disposen els refugiats és la subministrada per camions-cisterna que emplenen els dipòsits que tenen cada família davant de la seva haima.
De la mateixa manera que és reparteix l'aigua, també hi ha distribució periòdica de gas butà.
Un cop finalitzat el repartiment, s'han de portar les bombones a casa. Per fer el trajecte s'utilitza una corda i molta força de voluntat...
Aquesta dona emplena una bombona petita des de la grossa. L'aigua la utilitza per refredar la bombona petita que serveix per fer el tè i per iluminar la haima a les nits.
Hort experimental de la wilaia de Smara. Les cebes, pastanagues i naps que cullen serveixen bàsicament per alimentar els més petits i els més vells.
Aquestes dues noies renten la roba. Com podem veure no disposen de gaire aigua. Els safarejos de la Font de la Mina serien un somni per a elles...
El metge del campament. Els seus estris, com podem veure, són escasos. La foto reflexa per sí mateixa les necesitats sanitàries que tenen.
Una mostra: una taula de creixement de la mainada a l'altra paret del dispensari.
Aquí podem veure una particular carnisseria. El camell es trosseja a sobre de la seva mateixa pell i així no s'embruta la carn, i la tapa del darrera del Land-Rover serveix de mostrador. L'eina més utilitzada per tallar és la destral, i la carn en lloc de vendre's a pes, moltes vegades es ven per volum.
       
Produït per GESMEDIA, Gestions Multimèdia - info@gesmedia.com [ CRÈDITS - AGRAÏMENTS - CONTACTAR ]