|
|
|
Els nens acollits a Caldes de Malavella
Es
diuen Salem, Galia, Noena i Bachir. Van arribar a Caldes a principis
de Juliol, mitjançant el programa de l'ACAPS de colònies
d'estiu pels nens i nenes sahrauís. De fet, aquest ha sigut
el tercer any en què nens sahrauís visiten al nostre
municipi. Totes les famílies acollidores coincideixen en
el mateix: és una experiència doblement enriquidora.
D'una banda els nens viuen per una temporada lluny de la duresa
dels campaments; de l'altra, les famílies coneixen una
realitat diferent, moltes vegades impensable des de la perspectiva
occidental. Entre els detractors de les colònies, apareixen
postures que diuen que un cop aquí no és estrany
que de grans els sahrauís intentin d'arribar a Espanya
amb pateres, però com diu en Jordi, un dels acollidors,
"Ells ja saben el que hi ha aquí.
El que els apreta per venir és la gana. Si tinguessin per
menjar allà, no vindrien".
|
|
|
L'Anna
ens explica que durant la festa major "Hi
havia els pallassos, i jo els hi vaig dir que els diguessin alguna
cosa als nens i mentre jo intentava explicar al públic que
hi havia aquests nens i què els passava, un home va dir:
"feu callar aquest collons de moros"".
El record sembla ser en aquest cas capritxós, i més
d'un ha
oblidat com un dia l'Estat Espanyol va abandonar
a la seva
sort el Poble Sahrauí, i que un dia van tenir DNI. Segons
la Brígida, acollidora de les dues nenes, "El
govern espanyol no està fent absolutament res per ells, i
la culpa que el poble saharauí estigui així és
del govern espanyol.
Tenen el mateix dret que tinc jo
a sortir de
casa i anar a comprar
a
un supermercat,
quan van
al water tirar de la cadena,
o obrir les
portes
a
casa seva, |
|
o fins i tot d'obrir un llum; però
no tenen res, i tot gràcies al govern espanyol". Pel
que fa a la convivència amb aquests nens, la Brígida
és clara i ens diu que "
crec que totes les famílies ho haurien de provar, d'adoptar
una criatura aquests mesos d'estiu,
perquè ja t'ho dic: la mainada petita per sí sola
és molt egoista,
i crec que així apendrien a compartir-ho tot".
Durant l'entrevista sorprén el fet que la filla de la Brígida,
l'Andrea, no pari de córrer amb les altres dues nenes. |
|
|
 |
|
Les
famílies acollidores amb els nens
|
La
Brígida ens explica que "Es
dutxen totes tres juntes, alhora de berenar es preparen els entrepans
totes juntes, es pentinen entre elles, juguen moltíssim;
es barallen, és cert, però si no es barallessin no
serien mainada... Per a la meva filla ha sigut molt positiu, a part
que veu que hi ha un altre món on hi ha mainada, i que en
aquest lloc la mainada no té tot el que té ella."
En Jordi està totalment d'acord amb les paraules
de la Brígida: "Es quedarien
parats de tot allò que aprenen els altres nanos d'ells".
Durant l'entrevista els nens no paren de córrer. El primer
que fan els nens és treure's les sabates. "No
llevo zapatos, porque soy un sahrauí" diu
en Bachir. A més, intenten comunicar-se amb tothom. Com diu
en Jordi: "Són
molt sociables: si parles amb els del poble et diran: home sí,
aquell nen que sempre saluda". I la veritat,
és del tot cert. La Galia no deixa de fer petons a la Brígida
i la Noena abraça constantment a l'Andrea. Els nens per la
seva banda no paren de còrrer, d'un costat a un altre, pujant
i baixant les escales de la font de la mina.
|
|
|
|
L'Anna
i la Maria ens diu "No estan acostumats
a estar lligats... Aquí a Caldes hi ha jardins i és
tot més obert. Un nano d'aquests a Barcelona el matarien".
"Els vaig portar al camp del Barça. Eren dues coses
a punt d'explotar... En Salem és del Madrid i es va posar
a cridar al mig del camp: "El Barça son tramposos,
el Barça son tramposos..."". De fet,
en aquests dos mesos no han parat de fer coses: viatges amb tren,
piscina, casal, excursions... "Arriben
mentalitzats que venen de vacances i ho han d'aprofitar a tope"
ens diu en Jordi.
A
l'hora de plantejar si voldrien que els nens es quedessin per
sempre, la Brígida és directa: "Si
me la quedaria per sempre...? Amb els ulls tancats".
També ens explica que la Noena té greus deficiències
a la vista i que per exemple fora bo que tornés per seguir
un tractament, encara que ja té tretze anys i les seves
possibilitats de tornar a sortir dels campaments ja són
més petites. Encara que pensa que seria maco donar l'oportunitat
a aquests nois de tenir uns estudis, en Jordi comenta que "has
de pensar que ells tenen allà les famíles i la seva
cultura: si tots els nanos es quedessin desapareixeria el poble".
El que és una realitat és que cada any augmenta
el número de nens acollits, fet que segons en Jordi és
"una mesura de pressió perquè
es faci el referèndum, i suposo que molta gent els acull
aquí perquè se senten identificats amb el poble
sahrauí".
|
|
Preguntem
als nens què els hi agrada més de Caldes. La Noena
i la Galia ens diuen que la piscina els hi agrada molt. En Bachir
diu que el cinema i la piscina. En Salem no ens fa cas i es distreu
amb la gravadora. Els acollidors parlen del que els hi posaran
a les motxilles. L'hora del comiat arriba. La Brígida,
resignada, ens diu que "potser
seran ells qui el dia de demà lluitaran per tenir una vida
com Déu mana, i com que ho han conegut potser diuen que
lluitaran per tot allò que tenen els altres".
En
Jordi vol fer constar que
"els
ajuntaments i l'administració en general
haurien
de donar el 0'7 % que marca la llei,
i que si no ens mentalitzem
a
donar diners a aquest països pobres el problema de les pateres
no s'acabarà mai ".
|
|
|
|
Aquestes
nenes s'han fet molt amigues
|
|
|
Els
nens tornaran al seu lloc d'origen; desterrats de la seva terra,
viuen en uns campaments de refugiats que són la seva realitat.
L'estiu de l'any que ve Caldes tornarà a portar més
nens sahrauís, una experiència enriquidora per les
dues bandes: als uns els separa per uns mesos d'una vida d'extrema
duresa. Als altres, que som tots nosaltres, ens ensenya que no
tothom té les comoditats que nosaltres tenim i ens ensenya
a ser una mica més solidaris.
_______________________________
Reportatge realitzat per Agustí
Pajares.
|
|
